Joan Josep Omella deixa l'Arquebisbat de Barcelona després d'onze anys marcats pel procés i la seva projecció al Vaticà
Proper al papa Francesc, el cardenal ha presidit els bisbes espanyols i ha impulsat la reorganització de la diòcesi
- Què ha passat: El cardenal Joan Josep Omella abandona la direcció de l'Arquebisbat de Barcelona després d'onze anys. Va presentar la renúncia als 75 anys (2021), però el Vaticà ha fet efectiu el relleu ara que té 80 anys.
- La seva trajectòria: Nascut a Cretes (Matarranya) el 1946, va arribar a Barcelona el 2015 nomenat pel papa Francesc. Va presidir la Conferència Episcopal Espanyola (2020-2024), integrar el Consell de Cardenals al Vaticà (2023) i participar en el conclave de 2025.
- Qüestions pendents: Va defensar el diàleg durant el procés, va afrontar crítica per presumptes encobriments d'abusos sexuals (2026) i ha impulsat una reorganització pastoral per adaptar l'Església a la secularització.
- El que ve: El successor haurà d'assumir el desplegament de la reorganització pastoral impulsada durant els últims anys en un context de transformació de les comunitats cristianes.
El cardenal Joan Josep Omella deixa l'Arquebisbat de Barcelona després d'onze anys al capdavant de la diòcesi, marcats pel procés independentista, la seva projecció al Vaticà i la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola. Nascut a Cretes (Matarranya) el 1946, va exercir de capellà en diversos pobles de l'Aragó abans de ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe de Barbastre-Montsó i de Calahorra-La Calzada. El papa Francesc el va situar al capdavant de l'Església barcelonina el 2015 i el va fer cardenal dos anys després. De perfil doctrinal moderat i proper a la línia social del pontífex argentí, Omella ha defensat el diàleg en el procés i ha afrontat les controvèrsies sobre la gestió dels abusos sexuals a l'Església.
Omella va presentar la renúncia al govern de l'Arquebisbat el 2021, quan va complir 75 anys, l'edat en què els bisbes han de posar el càrrec a disposició del Papa, d'acord amb el dret canònic. Tot i això, ha continuat exercint com a arquebisbe durant més de cinc anys, fins que el Vaticà ha fet efectiu el relleu.
El cardenal deixa el càrrec amb 80 anys, després d'una dècada al capdavant de l'Església barcelonina i amb una llarga trajectòria de responsabilitats a la jerarquia catòlica espanyola i al Vaticà. El seu successor haurà d'assumir el desplegament de la reorganització pastoral impulsada durant els darrers anys, en un context de secularització i de transformació de les comunitats cristianes.
Omella ha destacat per un estil pastoral proper i per la insistència en l'atenció a les persones vulnerables, la pobresa i les desigualtats socials, en sintonia amb les prioritats del papa Francesc. El cardenal ha defensat que l'Església no s'ha de definir per la divisió entre progressistes i conservadors, sinó per la fidelitat a l'Evangeli.
La seva trajectòria ha estat estretament vinculada al pontificat de Francesc. El 2014 va entrar a formar part de la Congregació per als Bisbes, l'organisme vaticà que intervé en el procés de selecció dels nous bisbes. Tres anys després, el 28 de juny del 2017, Francesc el va crear cardenal, una distinció que va reforçar el seu pes dins la jerarquia catòlica.
La seva influència a Roma es va consolidar el març del 2023, quan el papa Francesc el va incorporar al Consell de Cardenals, el grup reduït de prelats que l'assessorava en el govern de l'Església i la reforma de la cúria romana. La designació va evidenciar la confiança del pontífex en l'arquebisbe de Barcelona.
Després de la mort de Francesc, Omella va participar en el conclave del maig del 2025 que va elegir Lleó XIV. Va ser l'únic cardenal elector que estava al capdavant d'una diòcesi catalana i el seu nom havia aparegut en algunes informacions periodístiques entre els possibles candidats al papat. El seu perfil doctrinal moderat, el tarannà conciliador i la proximitat al papa argentí van contribuir a aquesta projecció internacional.
Quatre anys al capdavant de l'Església espanyola
Omella va compaginar la responsabilitat a Barcelona amb diversos càrrecs d'abast estatal i internacional. El març del 2020 va ser elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), càrrec que va ocupar fins al 2024. Durant el mandat va haver de gestionar l'impacte de la pandèmia de la covid-19 en l'activitat religiosa, les relacions amb el govern espanyol i els debats sobre diverses reformes legislatives.
Tot i mantenir una actitud de diàleg amb l'executiu de Pedro Sánchez, Omella va expressar l'oposició de l'Església a la reforma de la legislació sobre l'avortament i a la llei trans. La Conferència Episcopal va qüestionar especialment el reconeixement legal de l'autodeterminació de gènere i va defensar les seves posicions doctrinals sobre la vida i la família.
Un dels assumptes més delicats del seu mandat va ser la resposta als abusos sexuals comesos en institucions eclesiàstiques. El febrer del 2022, la Conferència Episcopal va anunciar l'encàrrec d'una auditoria externa al despatx d'advocats Cremades & Calvo-Sotelo per investigar els casos d'abusos, revisar la resposta de les institucions religioses i plantejar mesures de prevenció i reparació. L'informe es va presentar el desembre del 2023, en un context de pressió creixent per part de les víctimes i de les institucions públiques perquè l'Església assumís responsabilitats.
El juny del 2026, una investigació del diari 'El País' el va incloure entre desenes d'alts responsables de l'Església espanyola assenyalats per presumptes encobriments o manca d'actuació davant denúncies d'abusos sexuals. L'Arquebisbat de Barcelona va negar taxativament que el cardenal hagués encobert cap cas i va defensar la seva actuació.
El procés
L'etapa d'Omella a Barcelona ha coincidit també, especialment els primers anys, amb el procés independentista. L'arquebisbe ha insistit en la necessitat de promoure el diàleg, la convivència i la fraternitat. El 2016, coincidint amb l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assegurar que pregaria perquè la situació política anés bé.
El juny del 2018, Omella va explicar que havia intervingut en contactes entre el govern espanyol de Mariano Rajoy i el president Carles Puigdemont durant els dies previs a la declaració d'independència de l'octubre del 2017. La seva voluntat de mantenir ponts entre les parts no va evitar les crítiques de sectors independentistes, que li retreien una posició massa propera a les institucions espanyoles. Entre els motius de controvèrsia hi va haver la seva decisió de no visitar els dirigents independentistes empresonats.
Des de primer moment, Omella sempre ha optat per utilitzar tant el català com el castellà en les cerimònies religioses. L'octubre del 2023, durant una audiència al Vaticà amb motiu dels 800 anys de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el papa Francesc va preguntar a Omella si el text per beneir una imatge de la Moreneta no havia de ser en català. El cardenal li va respondre que "no" i el pontífex va continuar la pregària en castellà. L'episodi va generar algunes crítiques i Omella va assegurar posteriorment que s'havia produït un malentès, que el text havia estat preparat seguint les indicacions del Vaticà i que ell mateix havia ajudat el Papa a saludar en català.
Els seus inicis
Joan Josep Omella va néixer el 21 d'abril de 1946 a Cretes, una localitat catalanoparlant del Matarranya, a la Franja. Fill de pare pagès i mare cosidora, va créixer en un entorn rural i amb el català com a llengua materna. Es va formar al seminari de Saragossa i va ampliar els estudis amb els Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem. Va ser ordenat sacerdot el 20 de setembre de 1970, en els darrers anys del franquisme i en plena aplicació de les reformes del Concili Vaticà II.
Durant dues dècades va estar en diverses parròquies aragoneses i també va passar un any com a missioner al Zaire, l'actual República Democràtica del Congo. A partir del 1990 va ser vicari episcopal a Saragossa i el 1996 va ser nomenat bisbe auxiliar de la capital aragonesa. Posteriorment, va ser bisbe de Barbastre-Montsó, entre el 1999 i el 2004, i de Calahorra i La Calzada-Logronyo, entre el 2004 i el 2015.
Durant la seva etapa a Barbastre-Montsó va viure de prop el litigi per les obres d'art religiós de les parròquies de la Franja que havien passat de la jurisdicció del bisbat de Lleida a la diòcesi aragonesa. El conflicte, que es va allargar durant dècades, va tensar les relacions eclesiàstiques i institucionals entre Catalunya i l'Aragó. Durant el mandat d'Omella, la diòcesi de Barbastre-Montsó va mantenir la reclamació de les peces, si bé el litigi havia començat abans del seu nomenament i va continuar després que deixés el bisbat.
El 6 de novembre del 2015, el papa Francesc el va nomenar arquebisbe de Barcelona en substitució de Lluís Martínez Sistach. Va prendre possessió del càrrec el 26 de desembre del mateix any. La designació va situar al capdavant de l'arxidiòcesi un prelat que havia desenvolupat gairebé tota la seva trajectòria fora de Catalunya, però que coneixia la llengua catalana pels seus orígens familiars. El nomenament es va produir en un moment de forta tensió política pel procés independentista i de transformació de l'Església, marcada per la secularització i la disminució de les vocacions.
La reorganització de l'Arquebisbat
En l'àmbit organitzatiu, Omella ha impulsat diverses iniciatives per adaptar l'activitat de l'Arquebisbat als canvis socials i a la disminució de la pràctica religiosa. Una de les principals va ser el pla pastoral presentat el 2018 després d'un procés de consulta a les comunitats diocesanes. El document parlava d'una Església més oberta a la societat, amb una atenció especial a les persones vulnerables, la fraternitat, l'espiritualitat i la participació dels fidels. El pla es va desenvolupar durant vuit anys i es va cloure el desembre del 2025.
Una altra de les decisions destacades del seu mandat va ser la reorganització pastoral i territorial de l'arxidiòcesi, aprovada el juliol del 2025, davant la xifra descendent de sacerdots. La reforma va establir una nova estructura basada en arxiprestats i comunitats pastorals per fomentar la col·laboració entre parròquies i compartir recursos i responsabilitats. La nova organització, bàsicament suposava la seva integració en comunitats pastorals més àmplies.
Durant el seu mandat, Omella ha comptat amb la col·laboració del diaca Ramon Ollé, director de comunicació de l'Arquebisbat des del 2013, i del sacerdot Marc Labori, a qui va nomenar secretari particular el gener del 2016, poc després de prendre possessió. Entre els nomenaments que ha fet al capdavant de la diòcesi hi ha el de Màrion Roca com a secretària general i cancellera de la cúria, el setembre del 2017, que es va convertir en la primera dona a ocupar aquest càrrec a l'Arquebisbat de Barcelona.
Pel que fa al govern episcopal, Omella ha comptat amb diversos bisbes auxiliars al llarg dels onze anys, entre els quals Sergi Gordo, nomenat bisbe de Tortosa el 2023, i Antoni Vadell, mort el 2022. Actualment, els dos auxiliars de Barcelona són Javier Vilanova, nomenat el 2020, i David Abadías, incorporat el 2023, que també exerceixen de vicaris generals de l'arxidiòcesi.