VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

Jonathan Andic nega que s'interessés per una teràpia que simulava una caiguda d'un familiar a la muntanya

Una ajudant de la terapeuta que el tractava va dir als Mossos que li va ensenyar la ruta on va morir el seu pare

Jonathan Andic nega que s'interessés per una teràpia que simulava una caiguda d'un familiar a la muntanya

Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, ha negat aquest divendres "amb tota contundència" que tingués coneixement o que s'interessés per teràpies de simulació de caiguda a la muntanya, com va explicar una professora d'anglès ajudant de la terapeuta dels Andic i ha publicat 'La Vanguardia'. Segons el diari, el fill d'Isak Andic es va mostrar interessat per un tractament ideat per la seva terapeuta, Maria Julia Lüderwaldt, que consistia a simular que llençava per un barranc a un familiar al qual odiava. Justament el seu pare va morir en caure d'un precipici en un camí de Montserrat mentre passejava amb ell.

La professora d'anglès i ajudant de la terapeuta va declarar als Mossos que la teràpia estava pensada per a un altre pacient de Julia Lüderwaldt, un home que tenia esquizofrènia i projectava odi cap a la seva mare. Una part del tractament consistia a dur-lo a la muntanya de Montserrat, on la terapeuta representaria el paper de la seva mare i es col·locaria a la vora d'un precipici seleccionat prèviament. Després instaria el pacient a empènyer-la pel barranc per comprovar la seva incapacitat de fer-ho, va dir la professora d'anglès a la policia.

La dona també va explicar que quan Jonathan Andic va tenir coneixement d'aquesta teràpia, s'hi va mostrar molt interessat i es va oferir per presenciar l'exercici en persona. De fet, en aquella excursió hi havia d'assistir el pacient, la terapeuta, un infermer per si passava alguna cosa i Jonathan Andic com a espectador.

La terapeuta va demanar a la seva ajudant i professora d'anglès que busqués un bon lloc per dur a terme l'experiment entre els camins on ella anava sovint d'excursió. Així, l'1 de desembre del 2024, dues setmanes abans de la mort d'Isak Andic, totes dues van anar al camí de les Feixades a Collbató, just el mateix on va caure l'empresari tèxtil. Durant l'excursió la terapeuta va dir a la seva col·laboradora que l'experiment estava pensat per al seu pacient esquizofrènic. Però en acabar, també li va dir que també podria ser útil per al fill gran dels Andic, de qui va dir únicament que tenia "problemes de gestió dels diners". La professora va dir que la terapeuta li havia explicat que Jonathan Andic volia sortir a caminar amb una neboda com a regal i no havia fet referència al seu pare.

Es dona la circumstància que Jonathan Andic no havia explicat ni a la seva defensa, ni als Mossos ni al jutjat que conegués aquesta teràpia ni a la professora d'anglès. En canvi, va dir que coneixia el camí de les Feixades a través d'un amic.

Però la professora va explicar que va ser ella, el 7 de desembre, qui va mostrar el camí a Jonathan Andic, que no li va dir res del seu pare, sinó que volia fer la ruta amb una neboda. L'endemà, 8 de desembre, Jonathan Andic va tornar a la zona, així com el dia 10. Finalment, el dia 14 ho va fer amb el seu pare, que va morir per la caiguda durant la ruta.

La professora d'anglès, a banda d'aquestes declaracions als Mossos, va donar a la policia el seu mòbil per mostrar-los les converses amb la terapeuta. Quan es va saber la mort d'Isak Andic, la professora va preguntar a la terapeuta si sabia què havia passat i aquesta va respondre: "Millor no vull saber-ho, vejam si la següent seré jo". Tot i que la policia li va mostrar a la professora diverses imatges de la zona on va caure Isak Andic, la dona no va poder concretar si ella i Jonathan Andic s'havien parat en aquell punt.

Segons fonts de la seva defensa, encara no han tingut accés a la declaració de la professora d'anglès davant dels Mossos a principis d'estiu, per la qual cosa no es volen pronunciar sobre les seves afirmacions. Així mateix, asseguren que aquestes informacions vulneren el seu dret de defensa i la presumpció d'innocència.

Llegeix l'original a l'ACN