Kallas insta els 27 a enviar un "missatge clar" sobre el comerç amb els assentaments israelians il·legals a Cisjordània
L’alta representant reclama una "acció contundent" de la UE però constata que el bloc continua dividit sobre la qüestió
- Què demana Kallas: L'alta representant de la UE assegura que una acció dels estats membres sobre el comerç amb assentaments israelians a Cisjordània "enviaria un missatge clar" al govern Netanyahu. Ha qualificat d'"extremadament preocupants" les imatges de violència de colons contra palestins.
- L'obstacle: Els governs de la UE no es posen d'acord. Alguns volen prohibir el comerç, però ho rebutgen països com Alemanya. Tampoc hi ha consens sobre el tipus de votació requerida: majoria qualificada o unanimitat.
- L'historial: La qüestió es manté encallada des del juliol passat, quan els ministres d'Exteriors dels 27 van tractar el tema sense arribar a cap decisió. Els governs es reuniran novament en una sessió informal d'Exteriors aquesta setmana a Irlanda.
L'alta representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha afirmat que "una acció contundent" dels estats membres sobre el comerç amb els assentaments israelians a Cisjordània "enviaria un missatge clar" al govern de Benjamin Netanyahu. En una atenció als mitjans en el marc de la reunió de ministres de Defensa europeus que se celebra aquest dimarts a Irlanda, Kallas ha qualificat "d'extremadament preocupants" les imatges de la violència exercida pels colons israelians contra els palestins i ha recordat que els assentaments són il·legals. Tot i això, ha admès que els governs de la UE continuen sense posar-se d'acord sobre el veto al comerç amb els assentaments, especialment per la negativa de països com Alemanya.
Kallas ha indicat que, malgrat que alguns estats membres han plantejat prohibir el comerç amb els assentaments, encara no hi ha una proposta concreta sobre la qual els governs puguin pronunciar-se.
A més, ha subratllat que no tots els països donen suport a la mesura i ha recordat que cal una majoria qualificada per tirar-la endavant.
Preguntada sobre si considera "còmplices" de la violència exercida pels colons israelians els estats que s’oposen a prohibir aquest comerç, Kallas ha dit "que cada país té dret a prendre les seves pròpies decisions" i explicar-ne els motius, però ha admès que les diferents posicions dels estats membres dificulten avançar en la qüestió.
Kallas ha fet aquestes declaracions poques hores abans que comenci una reunió informal de ministres d'Exteriors, també a Irlanda. L'última vegada que els titulars d'Exteriors dels 27 governs de la UE van abordar la possibilitat de vetar el comerç amb els assentaments israelians il·legals a Cisjordània va ser el juliol passat, en una trobada que va acabar sense cap decisió.
La qüestió es manté encallada pel rebuig de països com Alemanya a donar suport a la mesura, però també pels dubtes sobre com s'hauria de tramitar la votació d'aquesta, si bé per majoria qualificada -que un 55% dels estats membres que representin el 65% de la població europea hi voti a favor- o per unanimitat, és a dir, que els 27 hi votin a favor. Kallas ja va assegurar el juliol passat que, com es tracta d'una qüestió comercial, s'ha de votar per majoria qualificada. Els governs d'Itàlia o Alemanya, per contra, mantenen que cal unanimitat.