L’Observatori DESCA i Docents080 proposen que les escoles facin informes per frenar desnonaments
Les dues plataformes també suggereixen l’elaboració d’un informe d’arrelament del menor amb el seu centre educatiu
- Què proposen: L'Observatori DESCA i Docents080 reclamen cinc documents perquè els centres educatius acompanyin l'alumnat en risc de desallotjament o que viu en pensions o albergs.
- Objetivo principal: Que les escoles elaborin informes adreçats als jutjats per frenar desnonaments, exposant l'impacte en el dret de l'educació.
- Eines concretes: Entre elles, un informe d'arrelament que defineixi la vinculació de l'infant amb el seu col·legi i que permeti als centres 'exigir responsabilitats' a l'administració.
L’Observatori DESCA i la plataforma Docents080 proposen que les escoles facin informes adreçats als jutjats per frenar desnonaments amb infants i adolescents. Es tracta d’un dels cinc documents que han plantejat perquè els centres educatius puguin acompanyar i defensar l’alumnat que pateix un desallotjament o viu en pensions o albergs, fruit d'un desnonament. La voluntat és exposar l’impacte que té en el dret de l’educació. La membre d’ambdues organitzacions Lucia Delgado ha assegurat que els centres “poden actuar i, sobretot, exigir responsabilitats” a l’administració. Un altre dels suggeriments de la iniciativa és que s’elabori un informe d’arrelament que “defineixi la vinculació de l’infant” amb el seu col·legi.
Els materials són “un recorregut pràctic”, ha subratllat Delgado, per als equips directius i el professorat. En el cas dels documents d’arrelament dels menors escolaritzats i l’adreçat a la justícia, la família els podria presentar amb la finalitat d’aturar el procediment de llançament en marxa. La integrant de les organitzacions ha afirmat que quan hi ha un desallotjament o s’està "malvivint" en una pensió, "no s’estan protegint els seus drets i això cal aturar-ho”.
Precisament, Delgado ha explicat que té constància que hi ha escoles que han fet un informe d’arrelament com, per exemple, a Terrassa. A més, ha apuntat que el desnonament el promovia l’Agència de l’Habitatge de Catalunya “i es va poder aturar”. Tot i això, ha puntualitzat que no només es va aconseguir per la intervenció de l’escola i l’acompanyament sinó també pels moviments per l’habitatge.
Aquests dos documents cal afegir-hi un altre adreçat als ajuntaments per comunicar la situació d’un estudiant desnonat o d’infrahabitatge, per tal que “s’adoptin mesures de protecció”. Així mateix, un altre per al Departament d’Educació i Formació Professional perquè “actuï” en la defensa dels drets dels menors a formar-se. I per últim, un altre amb destí a la Sindicatura de Greuges perquè conegui els casos i intervingui d’acord amb les seves competències.
Delgado ha reblat que aquests plantejaments han de ser “útils” i que neixen d’una “necessitat”, a la qual cal donar resposta. “És una manera per poder actuar i, a la vegada, exigir responsabilitats”, ha indicat.
D’altra banda, la membre de Docents080 Anna Pérez ha dit que han presentat aquestes propostes a Educació i al Consorci d’Educació de Barcelona. Pérez ha interpel·lat el president del Govern, Salvador Illa, per adoptar “mesures efectives per protegir els infants afectats per desnonaments i inseguretat residencial”. En aquest sentit, ha reclamat que les alternatives habitacionals siguin “adequades”, en referència al fet que no siguin "allotjaments temporals i compartits”. Així com que es permeti la “continuïtat educativa” dels alumnes per evitar la “pèrdua d’escolaritat”.
Efectes
Durant la presentació dels cinc models, Meritxell Joan i Andrea Martínez, vinculades a l’àmbit educatiu, han exposat les conseqüències de patir un desnonament, no només per als menors, també per als docents i companys d’aula. “T’agafa una sensació impressionant d’impotència”, ha confessat Joan i ha recordat el cas d’un infant desallotjat que va marxar de Barcelona a Cerdanyola del Vallès i “va estar bastant de temps” sense escolaritzar. I, segons ha concretat, era perquè “com no tenia un habitatge fix, no es podia inscriure”, cosa que ha qualificat de “kafkiana”.
Per la seva part, Martínez ha relatat el cas d’una alumna de 13 anys que fa d’intèrpret de la seva mare, que viu amb tres fills i abandonada pel seu marit. “Vols ajudar, has d’ajudar, però no saps com”, ha admès. A parer seu, aquestes i altres situacions generen “estrès emocional i psicològic” que té conseqüències en el “desenvolupament cognitiu”. Martínez considera que cal “parlar” d’aquestes i altres vivències a les classes i als claustres.
Desnonament Camp de l’Arpa del Clot
Martínez ha explicat que el desnonament de la Ghariba Nahri amb el seu fill menor, de nou anys, que va tenir lloc aquest dimarts al barri barceloní del Camp de l'Arpa del Clot, el col·legi el va conèixer a través del sindicat d’habitatge del barri. “Com l’administració no informa l’escola perquè hi hagi un acompanyament”, ha denunciat. Ha recordat que el consistori coneixia el cas, ja que feia tres anys que es trobava a la Mesa d’Emergències.