La Capella estrena les exposicions d’Ana Martínez Fernández i Heeey, del programa Barcelona Producció 2026

La Capella ha presentat aquest dimarts les exposicions ‘La Mancha más ciega’, d’Ana Martínez Fernández (Cantàbria, 1982); ‘Totxana’, de l’artista generatiu Heeey, Xavier Lozano (Barcelona, 1987), i ‘Llenguatges materials’, de Loana Flores (Buenos Aires, 1987), que es podran visitar fins al setembre. Les dues primeres mostres formen part del programa Barcelona Producció 2026, mentre que la de Flores és realitat pel programa Concèntric, en col·laboració amb EART, Centre de mediació, educació i art contemporani. L'exposició ‘La Mancha más ciega’ posa el focus en les planxes de fusta i incideix en la qualitat il·lusòria del material i en la fallida de l’efecte decoratiu amb què es va produir.

De fet, la mostra d’Ana Martínez Fernández, dona continuïtat a una recerca a partir d’un únic material: vinil autoadhesiu fabricat industrialment i imprès amb un patró fotogràfic que reprodueix planxes de fusta. Malgrat que habitualment aquest vinil s’empra per homogeneïtzar, protegir o embellir superfícies malmeses per l’ús i el desgast, en adoptar-lo com si es tractés d’un material de modelatge i de composició arquitectònica, l’artista incideix en la “qualitat il·lusòria del material i en la fallida de l’efecte decoratiu amb què es va produir”.

El visitant descobreix un mur bastit que estronca la perspectiva central i divideix la nau. Aquest mur correspon a una estructura quadrangular transitable que l’artista ha projectat com si es tractés d’un interior i, alhora, una escultura habitable. En encabir un espai en un altre espai, la noció de “desajust” sembla la més adequada per descriure el joc perceptiu que guia la recerca de l’artista.

Pel que fa a ‘Totxana’ de Heeey (Xavier Lozano), uneix l’habitatge i l’algoritme per parlar dels nostres cossos forçats a desplaçar-se. D’acord amb la seva pràctica habitual, basada en l’art generatiu, Heeey domina l’algoritme com a matèria i pensa creativament a través seu. L’obra convida el públic a manipular l’espai i a convertir-se en l’algoritme que manipula l’escultura. 

En aquest sentit, ‘Totxana’ dialoga amb la tradició de l’art conceptual i amb artistes com, per exemple, Sol LeWitt, per als quals la idea, la instrucció i el procediment podien ser tan importants com la forma material de l’obra. Però aquí la instrucció no només organitza línies sobre una paret. Organitza moviments humans, volums a l’espai. L’obra existeix perquè algú la interpreti físicament.

A partir d’aquest gest senzill, gairebé lúdic, l’escultura comença a canviar. El futur de l’obra queda repartit entre l’algoritme i el cos del visitant.

Al vestíbul de la Capella, l’exposició ‘Llenguatges materials’, de Loana Flores a cura de Gisela Chillida, reuneix una constel·lació de biomaterials desenvolupats a partir de residus orgànics i descarts. Iniciat el 2018, aquest arxiu material en expansió presenta un camp obert de possibilitats, matèries que conserven la memòria dels seus orígens i que, a través de processos d’experimentació, adquireixen noves formes, textures i potencialitats. 

Aquesta proposta neix de la pregunta què pot arribar a ser una matèria quan atenem tota la potencialitat que té? L’exposició s’organitza com una constel·lació, una estructura que deu tant a les cartografies relacionals de Bruno Latour com a una poètica del muntatge.  La pregunta subjacent no interroga únicament sobre què produïm, sinó des d’on, amb quins recursos i sota quines relacions.