La Capella exposa obres d'artistes palestins que resisteixen l'intent d'esborrar la seva cultura i identitat
L'equipament del Raval estrena també una mostra de Barcelona Producció en què l'escenografia canvia cada mes
- Què s'exhibeix: La mostra 'El que s'esborra no es pot esborrar. L'art de sobreviure en temps de genocidi' reuneix obres d'artistes de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i l'exili. Inauguració dijous a les 19 h amb entrada gratuïta.
- El context: Segons la comissària Manar Idrissi, des del 2023 hi ha un 'genocidi cultural' que intenta esborrar la identitat palestina. L'art es presenta com a eina de resistència i supervivència.
- Més exposicions: La Capella inaugura simultàniament dues mostres més: 'Heat Shimmer...' (Barcelona Producció 2026, fins al 17 de gener) i 'Conte contat, quadre acabat' amb alumnes de l'Escola dels Encants (fins al 15 de novembre).
La Capella de Barcelona presenta fins al 8 de desembre 'El que s'esborra no es pot esborrar. L'art de sobreviure en temps de genocidi', una exposició amb obres de deu artistes de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i l'exili. En declaracions a l’ACN, la comissària Manar Idrissi denuncia que des del 2023 hi ha hagut també un "genocidi cultural" que vol esborrar la identitat palestina, i defensa que l'art forma part d'aquesta lluita. L'equipament inaugura aquest dijous a les 19 h, amb entrada gratuïta, dues mostres més: 'Heat Shimmer, Hips Quiver, Open Smother, Lipped Lover', de Barcelona Producció 2026, fins al 17 de gener, i 'Conte contat, quadre acabat', fet amb alumnes de l'Escola dels Encants, fins al 15 de novembre.
L'exposició sobre Palestina, comissariada per Manar Idrissi, Nora Ancarola i Pamela Martínez Rod, s'estructura al voltant de cinc territoris que les comissàries anomenen pilars: Gaza, Jerusalem, Cisjordània, els territoris del 1948 i l'exili. Hi ha pintura, dibuix, fotografia, vídeo i instal·lació d'artistes de diferents generacions.
"En cada zona, la gent produeix art segons la situació política que viu", explica Idrissi. La comissària remarca que des del 2023 l'atenció s'ha centrat en els morts i la destrucció de Gaza, però que "ningú" s'ha ocupat de l'esborrament de la cultura i la identitat palestines, que considera un "genocidi cultural".
"L'ocupació intenta esborrar-ho tot, però els palestins continuem vivint i fent art sobre la nostra vida, el nostre país, la nostra terra i els nostres records", afirma Idrissi. "Per a nosaltres, la batalla no és només per la terra, sinó també pel relat, i l'art forma part d'aquesta batalla", hi afegeix.
Obres evacuades de Gaza
Tres dels artistes, Mohammad Abu Sal, Raed Issa i Bayan Abu Nahla, van ser evacuats de Gaza i viuen a Marsella. Idrissi els va anar a veure i entrevistar durant l'últim any i ella mateixa en va portar les obres. Abu Nahla, nascuda el 2001, va perdre moltes de les seves peces durant la guerra.
Un altre artista, Sohail Salem, encara viu a Gaza i hi exposa dotze dibuixos a tinta. La mostra també inclou obres de Yazan Abu Salamah i Bashar Khalaf, que viuen a Cisjordània; Rawan Joulani, Marwa Bakri i Hamada Maddah, vinculats a Jerusalem, i l'artista italiana Giovanna Ranaldi, com a gest de solidaritat internacional.
Una escenografia que canvia cada mes
A la nau central, 'Heat Shimmer, Hips Quiver, Open Smother, Lipped Lover', comissariada per Margot E. Cuevas, fa servir l'escenografia com a manera de pensar l'exposició. Hi participen Noela Covelo Velasco, Quim Pujol, Estanis Comella i Alejandro Andújar, quatre artistes que treballen a partir de les arts escèniques, la performance o l'escenografia, amb obres de nova producció.
L'escenògraf Alejandro Andújar ha ideat una estructura inspirada en la maquinària teatral que transforma la sala en tres actes, un cada mes. "Hi ha un canvi d'escenografia on les peces sempre són les mateixes", explica Cuevas. Entre les obres, Pujol s'inventa nous temps verbals a partir de la conjugació catalana.
A l'espai Rampa, 'Conte contat, quadre acabat' és fruit del taller que el pintor i escriptor Michael Lawton ha fet durant dos cursos a l'Escola dels Encants. Els alumnes van pintar quadres a partir dels seus llibres preferits i, després, per parelles, van escriure dotze contes inspirats en aquestes pintures, que es poden escoltar a la sala.