VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

La Fundació Miró reivindica el paper de Charlotte Perriand en els dissenys més icònics de Le Corbusier

La creadora torna a la Fundació mig segle després d'assistir a la seva inauguració, convidada per Sert i Miró

La Fundació Miró reivindica el paper de Charlotte Perriand en els dissenys més icònics de Le Corbusier

La Fundació Joan Miró de Barcelona reivindica el paper de Charlotte Perriand (París, 1903-1999) en alguns dels dissenys més icònics associats a Le Corbusier, amb qui va treballar entre el 1927 i el 1937. 'Charlotte Perriand. La llibertat de repensar el món' és la primera gran exposició a l'Estat espanyol dedicada a la creadora i se centra en els seus dissenys expositius. "Intentem posar en relleu la figura de Perriand dins dels dissenys tan icònics i tan coneguts de Le Corbusier", ha explicat a l'ACN la directora de l'àrea artística de la Fundació, Ana Ara. La mostra s'inaugura aquest divendres i es podrà veure fins al pròxim 28 de febrer.

La primera part del recorregut repassa la formació de Perriand i la seva entrada al taller de Le Corbusier, que la va incorporar després de veure dissenys com el 'Bar sous le toit' (1927). Amb ell i Pierre Jeanneret va crear l''Équipement intérieur d'une habitation' (1929), que es pot veure en una reconstrucció de Cassina amb peces com la chaise longue.

Ana Ara la defineix com a dissenyadora, arquitecta i fotògrafa, "una persona molt polivalent" que va ser "una pionera en tot el moviment modern". L'exposició s'estructura en deu àmbits i recorre quatre dècades de creació, des dels anys vint fins als cinquanta, amb mobles, fotografies, documents i materials d'arxiu.

La Fundació ha aprofitat que Barcelona és la capital mundial de l'arquitectura el 2026 per donar visibilitat a una figura que tracta temes "tan vigents avui dia" com el dret a l'habitatge. Segons Ara, Perriand es va preocupar tota la vida per dissenyar espais "amables" i interessants per a tothom, "no només per a la gent que tingués diners".

Amistat amb Sert i Miró

La mostra també recupera l'amistat de Perriand amb Josep Lluís Sert, l'arquitecte de la Fundació. Es van conèixer al taller de Le Corbusier a finals dels anys vint i la relació va durar fins a la mort de Sert, el 1983. El 1937, mentre ell construïa el Pavelló de la República a París, Perriand va acollir el matrimoni Sert a casa seva, a Montparnasse.

A l'Exposició Universal d'aquell any, on Miró va pintar 'El segador' per al pavelló republicà, Perriand va treballar en el Pavelló dels Nous Temps i en el del Ministeri d'Agricultura francès. "Aquí tots tres es van fer amics", ha recordat Ara. La dissenyadora va conservar records del pavelló espanyol, com una mostra del mercuri de la font de Calder.

El 1976, Perriand va viatjar a Barcelona amb la seva filla, convidada per Sert i Miró, per assistir a la inauguració de la seu de la Fundació a Montjuïc. Cinquanta anys després, la seva obra s'exposa a l'edifici que va projectar el seu amic.

La directora artística de la Fundació Joan Miró remarca que l'exposició no és una retrospectiva i que vol destacar els lligams de Perriand amb Catalunya i Espanya. Entre les peces hi ha fotografies del viatge que va fer el 1932, quan va circumnavegar Eivissa en canoa, en què apareix com "una dona lliure, radical i sempre envoltada i interessada per la natura".

Del Japó al dret a l'habitatge

El 1940, amb la Segona Guerra Mundial ja declarada, Perriand va marxar al Japó gràcies a l'arquitecte Junzo Sakakura, company seu al taller de Le Corbusier. El 1941 va presentar a Tòquio i Osaka l'exposició 'Sélection, tradition, création', en què va adaptar mobles icònics com la chaise longue i va substituir els materials industrials per fusta i bambú.

Perriand va passar sis anys entre el Japó i l'actual Vietnam, una experiència que va marcar tota la seva obra posterior. El recorregut es tanca amb la seva segona exposició japonesa, 'Proposition d'une synthèse des arts' (1955), en què va combinar els seus dissenys amb tapissos i ceràmiques de Le Corbusier i Fernand Léger.

Ana Ara considera que Perriand és "una de les artistes més contemporànies" perquè sempre va pensar en la figura humana i en com habitem els espais, que havien de ser "un lloc on poder expressar-te lliurement". "Es preocupa per temes que estan en els carrers a dia d'avui, com és el dret a l'habitatge", ha afirmat.

L'exposició, que es podrà veure del 9 d'octubre al 28 de febrer del 2027, està comissariada per Martina Millà, cap d'exposicions de la Fundació. S'ha organitzat amb la col·laboració dels Kunstmuseen de Krefeld i el Museum der Moderne de Salzburg.

Llegeix l'original a l'ACN