La Generalitat homenatja els pacients morts al psiquiàtric de Sant Boi durant la Guerra Civil
Col·loquen un plafó a la fossa comú del cementiri per recordar l'alta mortalitat dels "doblement oblidats"
- Què ha passat: El Govern ha homenatjat aquest dissabte a Sant Boi de Llobregat les víctimes que van morir en institucions psiquiàtriques durant la Guerra Civil. L'acte ha inclòs la inauguració d'un plafó de la Xarxa d'Espais de Memòria i ofrena floral.
- Per què importa: Les persones ingressades en centres psiquiàtrics van patir una doble vulnerabilitat: l'estigma de la malaltia mental i les conseqüències extremes de la guerra. Durant anys van quedar relegades a l'oblit, enterrades en fosses comunes sense reconeixement públic.
- Les xifres: Entre 1936 i 1939 es va produir un augment extraordinari de mortalitat. En alguns períodes, les defuncions van arribar al 75% dels pacients ingressats. Les causes: manca d'aliments, desnutrició severa i sobrepoblació dels centres.
- El següent pas: La Generalitat es compromet a estendre la investigació a altres centres psiquiàtrics del país i continuar avançant en políticas de veritat, reparació i dignificació de les víctimes.
El Govern de la Generalitat ha homenatjat aquest dissabte les persones que van morir a causa de la Guerra Civil en institucions psiquiàtriques de Catalunya, en un acte institucional celebrat al cementiri de Sant Boi de Llobregat, a tocar de l’espai que ocupa la fossa comuna on van ser enterrats la majoria dels pacients del complex psiquiàtric de la localitat que van perdre la vida durant el conflicte. Durant l’acte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha reivindicat la necessitat de recuperar la dignitat i la identitat d’unes víctimes que durant dècades van quedar relegades a l’oblit i ha defensat que la memòria democràtica ha de servir per garantir que “no s’oblidi ningú”.
L’acte, organitzat conjuntament per la Direcció General de Memòria Democràtica i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat amb la col·laboració de la plataforma Besnets per la Dignitat, s’emmarca en la voluntat del Govern de reconèixer i reparar un col·lectiu que va patir una doble vulnerabilitat: l’estigma associat a les malalties mentals i les conseqüències extremes de la crisi humanitària provocada per la guerra.
Espadaler ha destacat el compromís del Govern amb la recuperació de la memòria democràtica i amb la dignificació de totes les víctimes que han quedat al marge dels relats oficials. En aquest sentit, ha subratllat que l’homenatge representa un exercici de “veritat, justícia, reparació i dignificació” per a unes persones que van ser “doblement oblidades”: primer en vida, a causa de l’estigma i l’aïllament que patien les persones ingressades en institucions psiquiàtriques, i després en la mort, enterrades en fosses comunes o sense un reconeixement públic. Espadaler ha remarcat la necessitat de “trencar aquest silenci antic, llarg i dolorós” i ha reivindicat la memòria democràtica com una eina de coneixement, pedagogia i construcció de futur basada en el principi del “mai més”.
L’acte també ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret; del regidor de Memòria Històrica, Alejandro Pérez; del director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, així com de representants de la plataforma Besnets per la Dignitat, familiars de les víctimes i experts que han contribuït a recuperar aquest episodi de la història contemporània de Catalunya. Així mateix, ha comptat amb membres del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la Fundació Hospitalàries i Obertament, l’aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental.
En paraules de l’alcaldessa, "aquest homenatge és un necessari acte de reparació i dignificació de la memòria de les víctimes". "Des de les institucions públiques", ha dit, "donem continuïtat al nostre compromís d'acompanyar els familiars i els col·lectius que lluiten per mantenir viu el record dels seus avantpassats i donar visibilitat als fets i la seva significació històrica".
L’element central de la commemoració ha estat la inauguració d’un nou plafó panoràmic de la Xarxa d’Espais de Memòria que deixa constància dels fets ocorreguts als centres psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil i recorda l’existència de la fossa comuna i dels diversos nínxols on van ser enterrades milers de persones.
L’homenatge, conduït per l’actriu Annabel Totusaus, ha inclòs interpretacions musicals de la violoncel·lista Esther Vila, lectures poètiques, intervencions d’experts i testimonis dels familiars agrupats a la plataforma Besnets per la Dignitat. L’acte s’ha clos amb una ofrena floral en record de les víctimes.
A petició de la plataforma, el reconeixement s’ha fet extensiu també a les persones que van morir en institucions psiquiàtriques durant els segles XIX i XX i que no van poder comptar amb un enterrament digne.
Una investigació impulsada pel Govern per recuperar la identitat de les víctimes
Aquest homenatge és fruit de la recerca impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica per documentar l’elevada mortalitat registrada als centres psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil i recuperar la identitat de les persones que hi van morir.
L’estudi, elaborat per l’historiador Marcos Robles i presentat públicament el març passat a Sant Boi de Llobregat, confirma que entre els anys 1936 i 1939 es va produir un augment extraordinari de la mortalitat als principals centres psiquiàtrics del país. El fenomen va afectar especialment institucions com l’Institut Mental de Sant Andreu, el Sanatori Martí Julià de Salt, l’Institut Pere Mata de Reus o el conjunt psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, on en determinats períodes les defuncions van arribar a afectar prop del 75% dels pacients ingressats.
La investigació, desenvolupada a partir d'una recerca prèvia del responsable de l'Arxiu Històric Municipal de l'Ajuntament de Sant Boi, Carles Serret, conclou que aquesta situació va ser conseqüència de la combinació de diversos factors: la manca d’aliments i la desnutrició severa, les pèssimes condicions materials, la sobrepoblació dels centres i la situació de vulnerabilitat extrema que patien les persones amb trastorns mentals en un context de guerra, escassetat i col·lapse dels serveis.
Durant la seva intervenció, el conseller Espadaler ha reafirmat el compromís del Govern de donar continuïtat a aquesta línia de treball i d’estendre la recerca a altres centres psiquiàtrics del país. En aquest sentit, ha defensat que la iniciativa iniciada a Sant Boi no pot ser un punt final, sinó “un punt de partida” per aprofundir en el coneixement d’una realitat històrica que durant dècades va quedar silenciada i per continuar avançant en les polítiques de veritat, reparació, reconeixement i dignificació de les víctimes.