La Generalitat i la Fundació Endesa col·laboraran en la conservació de tres espècies d'aus amenaçades a Aigüestortes

La Generalitat de Catalunya i la Fundació Endesa col·laboraran en la conservació de tres espècies d'aus amenaçades al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta del gall fer pirinenc, la perdiu blanca i el mussol pirinenc. Les dues institucions han signat aquest dimecres, a la Casa del Parc de Boí, un conveni amb una durada de tres anys que permetrà generar coneixement científic per identificar les àrees crítiques de supervivència d'aquestes espècies, amenaçades pel canvi climàtic i la pressió sobre els seus hàbitats, amb l'objectiu de desenvolupar mesures de gestió i protecció dins del parc.

L'acte de signatura ha tingut lloc a la Casa del Parc de Boí, a la Vall de Boí, i l'han subscrit el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la patrona de la Fundació Endesa, Isabel Buesa. També hi ha assistit el director del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Lluís Florit.

El conveni, amb una durada de tres anys, té com a objectiu principal delimitar i conèixer les zones de supervivència de les tres espècies per aplicar accions de gestió efectiva a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'espai protegit més antic de Catalunya, l'únic parc nacional del país i un dels enclavaments d'alt valor ecològic dels Pirineus.

El projecte se centrarà en el gall fer ('Tetrao urogallus'), en perill d'extinció; la perdiu blanca ('Lagopus muta'), catalogada com a vulnerable; i el mussol pirinenc ('Aegolius funereus'), també vulnerable. Les tres espècies tenen poblacions reduïdes i en regressió, i depenen d'hàbitats molt específics i sensibles al canvi climàtic i a la pressió humana. També es farà seguiment d'altres ocells d'alta muntanya, com el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), la pela-roques ('Tichodroma muraria'), el pardal d’ala blanca ('Montifringilla nivalis'), el cercavores alpí ('Prunella collaris'), la piula dels arbres ('Anthus trivialis') o el grasset de muntanya ('Anthus spinoletta').

En el cas del gall fer, es faran prospeccions per localitzar àrees de cant, reproducció i hivernada, amb eines de bioacústica, geolocalització GPS i anàlisis genètiques per estudiar la connectivitat entre poblacions i detectar possibles problemes de consanguinitat. 

Per a la perdiu blanca, s'identificaran refugis climàtics i àrees crítiques de supervivència a l'alta muntanya, amb atenció especial a l'impacte de l'escalfament global i de les activitats hivernals, com l'esquí de muntanya o les rutes amb raquetes, sobre el seu comportament.

Seguiment inèdit del mussol pirinenc

Quant al mussol pirinenc, el projecte establirà per primera vegada al parc un sistema de seguiment a llarg termini, amb censos de cant, control de caixes niu i monitoratge per GPS de femelles i joves per conèixer els seus moviments i àrees vitals. El projecte inclou també el seguiment del conjunt de passeriformes alpins del parc, l'estudi de contaminants i substàncies tòxiques en la fauna, i el desenvolupament de mesures per reduir les col·lisions amb infraestructures.

90 àrees crítiques per delimitar

Entre els indicadors previstos hi ha la delimitació de fins a 90 àrees crítiques per al gall fer i la perdiu blanca, 36 àrees prioritàries per al mussol pirinenc, i el seguiment de més d'un centenar d'exemplars o zones d'interès ecològic durant els tres anys del projecte.