La Guàrdia Urbana de Barcelona desallotja un assentament a Montjuïc on dormien una trentena de persones

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat aquest divendres un assentament a Montjuïc on dormien 32 persones. Segons ha explicat la regidora Marta Villanueva, la intervenció era necessària per protegir la seguretat de les persones, prevenir riscos "greus" per l'entorn i garantir l'ús "correcte" de l'espai públic. Villanueva ha afegit que l'actuació ha tingut lloc després de rebre informes de la Guàrdia Urbana que assenyalaven diversos riscos i problemes. Entre aquests, ha mencionat un risc per a la seguretat vial -l'espai desallotjat és a tocar de la ronda Litoral-, l'increment d'un 410% de les incidències vinculades a l'espai i el "trasbals" de l'activitat diària del Parc de Bombers de Montjuïc, a més de problemes de salubritat.

(La notícia s'actualitza amb un comunicat de la Federació Catalana de Drogodependències)

De fet, Villanueva ha explicat que l'espai quedarà tancat per fer la neteja fitosanitària i pel control de plagues. D'altra banda, també s'havia detectat consum de substàncies i ha indicat que feia temps que els equips de l'Agència de Salut Pública de Barcelona treballaven en la zona.

A banda de la Guàrdia Urbana, el dispositiu de desallotjament també ha disposat dels equips del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), els serveis de neteja de l'Ajuntament, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i la resta de cossos policials. Concretament, l'espai desallotjat està ubicat al carrer Josep Carner, 56, al costat dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran, i no hi havia menors.

Juani Soriano, cap territorial del CUESB, ha comentat que només tres de les persones que pernoctaven a l'assentament s'han apropat al seu punt d'atenció i se'ls ha donat informació i orientació sobre els serveis de referència. "El que fem és garantir que aquestes persones tinguin la informació més fidel a la seva situació concreta perquè puguin continuar sent atesos si així ho volen amb els serveis de referència", ha dit.

La intendenta del districte de Sants Montjuïc, Noelia López, ha apuntat que s'havia informat prèviament de les intencions de desallotjar l'assentament. "Anem treballant diàriament amb tots els espais i treballem conjuntament amb el grup d'espai públic dels serveis socials", ha dit López.

L'Ajuntament ha assenyalat que les incidències vinculades a l'espai els primers sis mesos eren 148, un 410% més que el mateix període l'any anterior. López ha assegurat que es tracta de delictes contra el patrimoni, de consum i trànsit i tràfic de drogues, violències entorn de la violència de gènere i baralles amb arma blanca, a part de la resta de convivència amb la resta de veïns i l'entorn que passa per allà.

Arrels demana una moratòria dels desallotjaments

Per la seva banda, l'entitat Arrels ha demanat una moratòria dels desallotjaments de persones que viuen al carrer "mentre les administracions no acabin d'acordar una estratègia d'abordatge del sensellarisme i definir respostes i recursos".

Beatriz Fernández, directora d'Arrels Fundació, ha indicat que són conscients que el sensellarisme ha crescut a la ciutat i hi ha persones amb problemàtiques "complexes". Amb tot, avisa que si avui es desplaça a aquestes persones, però demà tornen a estar en les mateixes condicions, la situació no canvia i cada vegada pateixen "més vulnerabilitat". "A més, aquestes actuacions es porten a terme en un context de condicions climàtiques molt adverses", ha assegurat.

Arrels recorda que en els darrers mesos van desallotjar-se unes 250 persones que vivien a la Zona Franca i una cinquantena de persones a la Sagrera. A més, des de febrer del 2025 s'han produït a Barcelona i la seva perifèria diversos desallotjaments de persones que viuen al carrer, com els de l'aeroport del Prat, el parc de la Ciutadella, l'estació del Nord o el parc Joan Miró.

El desallotjament no resol les causes de fons

Des de la Federació Catalana de Drogodependències s'ha expressat la "preocupació" pel fet que una part "important" dels desallotjats presenta problemàtiques relacionades amb el consum d'estupefaents. Alhora ha demanat que no s'abordin situacions d'aquest tipus "únicament com un problema de seguretat, ordre o convivència".

"Ens preocupa i denunciem que les actuacions basades exclusivament en el desplaçament de les persones no resolguin les causes de fons del sensellarisme, la vulnerabilitat social i els consums de persones en situació d'alta vulnerabilitat, i que puguin incrementar-ne la desprotecció i estigma", afirma l'entitat en un comunicat.

Per això ha reclamat una resposta "integral, sostinguda i respectuosa amb els drets, que afronti les causes estructurals i ofereixi alternatives socials, sanitàries i residències reals a les persones afectades".