La interventora de l'Estat diu que els contractes de Manté requerien procediments amb concurrència i publicitat

La interventora de l'Estat ha assegurat que els contractes entre Innova i CCM Estratègies i Salut, S.L (propietat de l'acusat Carles Manté) requerien, segons la legislació vigent, que es fessin per la via de procediments amb concurrència i publicitat. Segons la perit, es donaven tots els requisits perquè les contractacions estiguessin subjectes a la capacitat de l'empresa, publicitat, procediments de licitació i formes d'adjudicacions d'acord amb l'article 2.1 de la llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovada pel reial decret 2/2000. Segons ha afegit, el director general del hòlding, el també acusat Josep Prat, va fer una contractació directa i que no es va acreditar la "capacitat, solvència econòmica i financera de CCM".

Segons l'informe de la interventora i auditora de l'Estat, l'Ajuntament de Reus i Innova compartien els mateixos "fins", els quals eren les de satisfer les "necessitats d'interès general". La perit ha indicat que Innova i CCM van signar un contracte el 15 de març de 2007 que finalitzava el 31 desembre del mateix any, en el qual també es preveia una pròrroga d'un any més – fins al 31 de desembre del 2008-. L'import del contracte era de 160.000 euros, amb IVA exclòs, i el de la pròrroga de 160.000 més, entre altres possibles despeses, com dietes. "Almenys, es van xifrar en els 320.000 euros, superant el límit dels contractes subjectes de regulació harmonitzada, en el moment de formalització dels contractes que era de 211.000 euros, IVA exclòs-", ha argumentat.

Segons la interventora, es complien tots els requisits perquè els contractes entre CCM i Innova se sotmetessin a l'article 2.1 de la llei de Contractes de les Administracions Públiques. "No consta en la documentació que s'hagin complert els requisits", ha afirmat. A més, ha especificat que l'objecte social de l'empresa inclou les prestacions que es volen contractar i, especialment, acreditar que compten amb els mitjans materials i personals necessaris per a la "correcta" execució del contracte. "En la documentació no queda acreditat la capacitat, solvència econòmica i financera i tècnica professional de CCM", ha declarat.

Pel que fa al criteri de publicitat, ha assenyalat que com que es "superaven els imports" dels contractes, aquests s'haurien d'haver publicat en el Butlletí Oficial de les Comunitats Europees. A banda, tal com recull el protocol intern d'Innova, sosté, també s'hauria d'haver publicat en algun diari oficial de la demarcació. La perit ha remarcat que la contractació de l'empresa de Manté va ser directa per part Prat. "Eren treballs de consultoria, els quals no eren incompatibles amb fer una publicitat i concurrència", ha dit.

En aquests sentit, ha insistit que és "irrellevant" si el director general d'Innova era coneixedor de la trajectòria professional de Manté, ja que sabia d'acreditar amb documentació la solvència econòmica i disposició de mitjans de la seva empresa. La perit ha conclòs que els contractes entre Innova i CCM s'haurien d'ajustar a l'article 2.1 i "complir els requisits de la capacitat de l'empresa, publicitat, procediments de licitació i formes d'adjudicacions", que sosté, en aquest cas "no es van complir".

Infracció administrativa

En una pericial conjunta llarga, una altra perit ha contraposat els arguments de la interventora de l'Estat. Aquesta ha explicat que Innova es va crear el 2002 com un hòlding municipal per dur a terme activitat econòmica i no per prestar un servei públic. "La Constitució i les lleis de règim local, tant la catalana com la llei de bases espanyola, permeten la possibilitat de constituir societats amb capital 100% públic, tant per fer serveis públics com activitat econòmica, això es diu iniciativa econòmica pel que fa al mercat", ha concretat la perit.

Segons ella, no s'hauria d'haver fet un contracte administratiu sinó un de laboral. "Segurament, s'estava contractant dues persones amb una trajectòria professional en l'àmbit sanitari", ha dit en referència a Carles Manté i Jorge Batesteza. Així mateix, ha argumentat que els anys 2000 i 2007, es creaven les societats privades per no aplicar el dret administratiu, tot i que, sosté, la Unió Europea i les seves directives han dit a posteriori que s'havia d'aplicar el dret europeu. "Però en el 2000 i 2007, hi ha unes discussions doctrinals que ningú sap on emmarcar les societats", ha apuntat.

En aquest sentit, ha asseverat que la llei no contemplava el valor estimat dels contractes, el qual és el preu del contracte més prorrogues modificades. Per això, considera que "no es compleixen els requisits" de l'article 2 de la llei de Contractes de les Administracions Públiques. "La llei estava pensada per les administracions públiques, no per a les societats", ha declarat. I ha afegit que Innova va ser considerada com una societat de mercat fins al 2013, per la qual cosa, no tenia com a missió l'activitat d'interès general. Pel que fa als preus dels contractes, ha assegurat que estaven per sota dels 211.000 euros.

Amb tot, ha assegurat que "l'únic" criteri que s'hagués pogut aplicar és el de publicitat i concurrència, ja que les persones contractades complien amb l'especialitat pel fet de ser professionals de l'àmbit sanitari. "Per això, crec que seria una infracció administrativa d'un procediment on no s'ha seguit la publicitat i concurrència, en aquell moment no sabíem que significava exactament", ha argumentat la perit.

Modificació del contracte de proyect management

La sessió d'aquest dimarts ha arrencat amb la declaració d'un perit proposat per l'advocat Sergi Luqui, el qual ha assegurat que la modificació del contracte de proyect management, adjudicat a la UTE Euroconsult Cataluña S.A-AXA- Gestion proyectos, S.L, va ser "plenament ajustada a la normativa contractual, tenint en compte que Innova era una entitat mercantil".

Segons aquest perit, el contracte estava subjecte al dret privat, per la qual cosa, no hi havia cap impediment perquè es fes la modificació". A més, ha explicat que es tractava d'un contracte accessori al principal – que era el de les obres del nou hospital de Reus. "En el cas que es modifiqués el contracte principal és lògic que es plantegés la modificació del contracte complementari per tal de donar resposta allò que s'ha modificat", ha defensat. "Legalment, no hi havia cap impossibilitat que es produís aquesta modificació, tenint en compte la legislació aplicable en el moment que es fa el contracte", ha insistit.

També ha assenyalat que Innova podia imposar a l'altra part la modificació del contracte per garantir l'interès general. Preguntat sobre si la modificació del contracte va suposar un sobrecost, el perit ha respost que no. Primer, ha argumentat que la modificació del contracte amb la UTE va suposar una reducció de la seva retribució, i segon, perquè incrementar el cost per pagar a persones amb "expertesa" està "plenament justificat", ha defensat. "Es modifica perquè es creu que s'han de tenir els millors tècnics possibles per dur a terme els treballs de supervisió de les obres", ha manifestat. El judici continuarà dijous amb més pericials.