La licitació d’obres públiques s’estanca amb 1.714,1 milions el primer semestre a Catalunya, un 2,1% més

La licitació d’obres públiques s’ha estancat en el primer semestre amb 1.714,1 milions, un 2,1% més. La Generalitat ha reduït un 2% l’import licitat, fins als 432,9 milions. En una roda de premsa, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ha fet una crida al Govern a licitar les obres públiques després d’haver aprovat els pressupostos. Els contractistes han explicat que encara queda molt recorregut per eliminar el dèficit d’infraestructures i demanen a l’administració que sigui “diligent i valent”. També han alertat sobre l’augment d’obres desertes per l’increment de costos. Així, han exigit una actualització “més àgil” dels pressupostos de licitació i han demanat que els preus de sortida estiguin adequats als costos reals.

La licitació pública d’obres a Catalunya ha crescut un 2,1% respecte al primer semestre del 2026, fins als 1.714,1 milions. Aquest increment, segons la CCOC, confirma la pèrdua de dinamisme de la contractació pública d’obres tot i l’augment de l’administració central (+80,8%) fins als 396,3 milions. Els contractistes adverteixen que l’increment estatal s’ha d’interpretar “amb cautela”, ja que partia d’uns nivells baixos.

En canvi, la Generalitat ha reduït la seva licitació en un 2% fins als 432,9 milions i l’administració local, tot i continuar sent el motor licitador només ha crescut un 2,4% fins als 838 milions. S’ha registrat una forta davallada d’altres organismes públics on hi ha entitats com la Fira de Barcelona (-76,5%) fins als 46,9 milions licitats.

Crida a complir els projectes previstos

La principal obra licitada a Catalunya el 2026 ha estat d’Aena per fer actuacions de remodelació i reconstrucció a les pistes 06R i 24L de l’aeroport del Prat, que ha comptat amb un pressupost sense IVA de 109,8 milions d’euros. La segona obra és l’execució del projecte constructiu i escales mecàniques i ascensors a l’L9 del metro amb un pressupost de 58 milions.

D’altra banda, els contractistes han matisat que Adif va executar unes obres d’emergència de 189,37 milions d’euros al gener pel “caos” a Rodalies provocat per les pluges. Han explicat que en tractar-se d’una adjudicació directa no hi va haver un concurs i que, per tant, no es va publicar el pressupost.

Els contractistes han fet una crida al govern estatal a complir els projectes previstos a la xarxa de Rodalies i carreteres per aconseguir que Catalunya estigui “tranquil·la”. També han demanat a la Generalitat que liciti les obres públiques “que el país necessita”.

Pel que fa a la distribució territorial, Barcelona es manté estable amb un 73% de la licitació, Tarragona ha disminuït un 2% i actualment se situa en un 13% mentre que Girona i Lleida han augmentat al 7% i al 6%, respectivament.

L’esvoranc de l’L9 “no afectarà” l’execució de l’obra

D’altra banda, els contractistes han assegurat que l’esvoranc per les obres de l’L9 “no afectarà l’execució” del tram central de la línia, que manté l’arribada al Putxet pel juliol i la finalització fins a Lesseps aquest any. Segons l'entitat, l’incident que ha obligat a desallotjar els veïns de 93 pisos era “difícil d’evitar”. Tot i això, han destacat les mesures de control de les obres són “excepcionals i mai vistes”.

Problema “greu” per la pujada dels materials

A més, han denunciat la baixa concurrència dels licitadors perquè més de la meitat de les obres tenen 3 o menys concurrents. Els contractistes d’obres han alertat que la concurrència encara es troba “lluny dels estàndards europeus”, ja que un 54% de les obres públiques tenen tres o menys licitadors concurrents. Així, han recordat que segons la Unió Europea les licitacions amb un únic concurrent no haurien de superar el 10%. Segons la Cambra de Contractistes, hi hauria d’haver uns sis licitadors com a mínim per a fixar el preu de mercat correcte.

D’altra banda, l’entitat empresarial ha recordat el problema “greu” que suposa la pujada de preus dels materials, que han considerat “inabastable”. La CCOC ho ha relacionat amb l’augment d’obres desertes, que han incrementat de 250 anuals a unes 600 per any. Pel que fa al volum econòmic, l’obra deserta ja representa 150 milions d’euros el darrer any, una xifra “elevada” i que es pot incrementar en el futur.

Els constructors han atribuït a l’administració la situació i han reivindicat que els pressupostos dels plecs s’ajustin i s’actualitzin de la forma “més àgil”.