La llei de l’ACN preveu la seva desgovernamentalització i dotar-la d’estabilitat financera

El Govern ha iniciat el període d’audiència pública de l’avantprojecte de llei de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que l’executiu preveu aprovar al novembre per enviar-la al Parlament. La nova norma és un nou pas per a la desgovernamentalització, preveu un contracte programa plurianual i una nova governança, amb un consell d’administració amb majoria de membres independents que seran triats per la cambra, amb una presidència rotatòria. L’objectiu del Govern és dotar per primera vegada l’ACN d’un paraigua legal, donar-li estabilitat jurídica i financera, i garantir la independència editorial. La previsió de l’executiu és que el Parlament aprovi la llei durant el 2027.

Nou mesos després de començar la tramitació de la norma, el Govern n’ha aprovat la memòria preliminar, que ha superat el tràmit de consulta pública a la ciutadania, i ara passa a la fase d’audiència a les entitats sectorials, que hi podran fer aportacions fins a la primera quinzena de setembre. El text també estarà disponible al portal de Transparència de la Generalitat i s’hi podran fer observacions.

La futura llei és un pas més en el procés de desgovernamentalització de l’ACN, que va començar amb la incorporació de tres membres independents a l’actual Consell d’Administració, constituït fa poc més d’un any, i amb el nomenament de la direcció a través d’un concurs públic, que va guanyar l’actual directora, la periodista Eva Arderius. També respon al mandat del Parlament, que ha aprovat dues resolucions reclamant reforçar la independència institucional de l’ACN.

El secretari de Mitjans de Comunicació del Govern i president de l'actual Consell d’Administració de l’ACN, Carles Escolà, ha qualificat de “dia important” per a l’agència de notícies que la futura llei s’obri camí amb la fase d’audiència pública. “El que fem és dotar-la d’un marc jurídic estable, reforçant el seu caràcter de servei públic”, ha dit. Escolà ha destacat que la llei culminarà el procés de desgovernamentalizació i permetrà també una “estabilitat financera” a través del contracte programa plurianual.

Per a Escolà, la llei també servirà per “reforçar la llengua, el territori i els mitjans locals”, on l’ACN té un pes “rellevant”, i dotarà els professionals de les “eines necessàries” per fer un “bon periodisme”. També ha destacat que, amb la llei, s’aplica el Reglament Europeu de Llibertat de Mitjans de Comunicació per garantir “la independència des del punt de vista informatiu” i resoldre l’anomalia actual que el secretari de Mitjans de Comunicació sigui també president del Consell d’Administració de l’ACN.

Per la seva banda, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, ha destacat que la llei busqui desgovernamentalizar l’ACN i que estableixi un contracte programa que doti l’Agència de “capacitat de poder de planificació a tres o quatre anys vista”. Per a Morros, la norma servirà per “reforçar el servei públic” de l’agència de notícies.

Morros ha fet també una valoració positiva dels passos fets fins ara, amb la incorporació dels consellers independents al Consell d’Administració i el concurs públic per a la direcció. Ara, sumats a la nova llei, el degà creu que es camina cap a “una agència molt forta” que pugui “garantir totes les essències que ha de tenir el servei públic”.

Servei d’interès econòmic general

La llei estableix el servei públic d’agència de notícies que fa l’ACN com un servei d’interès econòmic general, amb els objectius de garantir el dret de la ciutadania a rebre informació veraç, plural i de qualitat, contribuint a la cohesió territorial i a la prevenció de la desinformació; impulsar la innovació tecnològica, i fomentar l’ús del català i de l’aranès, entre d’altres.

Composició del Consell d’Administració

El Consell d’Administració estarà format per un màxim de sis vocals independents elegits pel Parlament, tot i que formalment seran nomenats pel Govern, amb un mandat de cinc anys. També es preveu un màxim de dos vocals en representació de l’Administració de la Generalitat. La presidència, però, s’exercirà de forma rotatòria entre els vocals independents designats pel Parlament, tot i que no tindran funcions executives. Aquestes recauran en el conseller o consellera delegat, que també formarà part del nou Consell i substituirà la figura actual de director.

Aquest organisme haurà de ser paritari i els membres que no tenen funcions executives rebran una retribució mensual equivalent a una tercera part del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

El text preveu que els sis vocals independents siguin elegits pel Parlament d’entre persones de mèrit, capacitat i competència professional reconeguda. Seran candidatures proposades pels grups parlamentaris i caldrà acreditar una trajectòria mínima de 10 anys en l’àmbit dels mitjans de comunicació, el periodisme, la gestió empresarial o el dret de la comunicació. La seva elecció requerirà una majoria de dues terceres parts dels diputats en primera votació, i de majoria absoluta en segona.

La llei també estableix el sistema d’elecció del conseller o consellera delegat, que se seleccionarà mitjançant una convocatòria pública d’acord amb els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat professional. Aquest procés ja es va seguir per a l’elecció de l’actual direcció, motiu pel qual podrà continuar el seu mandat un cop aprovada la llei. Aquesta figura també se sotmetrà a control parlamentari, amb almenys una compareixença anual per presentar una memòria d’activitats.

Contracte programa plurianual

La norma també preveu la formalització d’un contracte programa de caràcter plurianual, una eina de planificació estratègica i control de resultats que permet definir objectius, assignar recursos, establir indicadors d’avaluació i verificar el grau de compliment de les obligacions del servei. Aquesta eina ha de permetre introduir estabilitat en el finançament públic i s’haurà de negociar entre el Govern i la societat prestadora del servei d’agència de notícies un cop s’aprovi la llei.