La Masoveria Urbana de Manresa condiciona 24 habitatges en una dècada i ofereix una llar a 80 persones

El projecte de Masoveria Urbana, impulsat per Càritas Manresa, ha aconseguit condicionar 24 habitatges de la ciutat en una dècada. A canvi d'un lloguer social, una vuitantena de persones han pogut trobar una nova llar. Els futurs llogaters treballen en la rehabilitació de l'habitatge en tasques com pintura, lampisteria o fusteria. "Pisos com aquest d'herència a vegades són més un problema que no un gran negoci", ha destacat Domènech Selva, propietari del pis. Assenyala que el projecte, a més de tenir sensibilitat social, també "facilita molt" als propietaris la gestió de les obres i el seu seguiment. Des de Càritas fan una crida a tenidors de pisos buits "sense capacitat per rehabilitar-los", perquè coneguin i participin del projecte.

El pare de la Meriem Belaaziz juntament amb més masovers, ha ajudat a condicionar un pis a Manresa durant quatre mesos. Comenta que alguna cosa ja sabia fer, però ha hagut d'aprendre a fer de "manetes" per posar al dia l'habitatge on va néixer i créixer Domènec Selvas, el propietari. Belaaziz explica que fins que han trobat aquesta oportunitat havien de viure acollits per familiars perquè els costava molt trobar un lloc on viure. "Com a estudiant era difícil, em costava concentrar-me i organitzar-me en els estudis", explica la jove. "Ara hem millorat molt la vida, puc estudiar millor i centrar-me en els meus objectius", afegeix.

Per la seva banda, el propietari havia rebut el pis en herència des de feia anys i ara mateix no gaudia de cèdula d'habitabilitat. Admet que no li era fàcil fer-se càrrec de l'habitatge per poder-lo posar a lloguer, ni tampoc encarregar-se de supervisar les obres, ja que viu fora de Manresa.

El tècnic de Càritas del programa Masoveria Urbana, Alfons Sort, ha explicat que amb les intervencions que fan no s'encarreguen de grans obres, perquè no tenen capacitat per fer-ho. Els masovers es fan càrrec de feines que després tindran una traducció en el preu del lloguer social que pagaran per aquell pis. Es quantifiquen les obres i, després, això repercuteix en una carència per un temps determinat en el contracte de lloguer , ja sigui de 3, 5 o 7 anys, segons el tipus de propietari.

Jaume Espinal, impulsor del programa des dels seus inicis, explica que molts dels pisos no estan en estat "ruïnós", però no tenen les condicions per poder-se llogar. "Nosaltres el que garantim és poder-los llogar a una persona que hi viurà en unes condicions, que podrà pagar, i que es cuidarà d'arreglar el pis". Per contra, "el propietari no haurà de pagar la mà d'obra, però es fa càrrec dels materials i finalment tindrà el pis arreglat".

"Els masovers s'ajuden uns als altres", explica Espinal. "Si hi ha més pisos millor, perquè poden ser tres o quatre, i un fa de fuster, l'altre de llauner, l'altre de pintor i l'altre de neteja", afegeix. Valora molt positivament la iniciativa, i explica amb gran satisfacció que el fet que visquin en un pis "normalitza" el dia a dia d'aquestes famílies, "que tenen una feina, paguen un lloguer, i el propietari està content perquè mantenen l'edifici".

L'administració municipal és l'altra gran pota del projecte. En aquests deu anys de vida, l'Ajuntament de Manresa ha invertit més de 175.000 euros per pagar els industrials i el cap d'obra que es contracten per les feines que els masovers no poden assumir. L'alcalde, Marc Aloy, ha explicat que estan molt satisfets amb la iniciativa, que ha tingut recorregut durant tot aquest temps. El batlle ha posat en valor l'acompanyament que fa Caritas del projecte perquè genera un marc de confiança "imprescindible" perquè el propietari decideixi posar el seu habitatge per llogar.