La mortalitat per meningitis causada pel bacteri pneumococ arriba al 48% quan aquest s'ha estès per la sang
Cinquanta anys de dades de Bellvitge revelen grans diferències de mortalitat segons com arriba la infecció al cervell
- Què ha passat: Un estudi de Bellvitge analitza 387 pacients amb meningitis per pneumococ (1974-2023). La mortalitat als 30 dies arriba al 48% quan la infecció s'ha estès per la sang, però baixa al 10% si ve d'una otitis i al 9% si passa per una fuita del líquid cerebral.
- Per què importa: Saber la ruta d'infecció ajuda a identificar casos amb més risc. Els pacients amb propagació per sang eren més grans i tenien més problemes previs de salut.
- El context: En 50 anys, les vacunes han reduït els tipus més dangerosos de pneumococ (del 37% al 6%) i ha baixat la resistència a antibiòtics: la penicil·lina del 32% al 20% i la cefotaxima del 19% al 6%.
- Nota d'interès: El serotip 3 del pneumococ manté presència destacada, especialment en meningitis per otitis i en gent gran. Un llinatge va mostrar més casos greus del previst, però caldrà confirmar amb més dades.
La mortalitat als 30 dies entre els pacients amb meningitis causada pel bacteri pneumococ arriba al 48% quan aquest s’ha estès per la sang des d’una infecció situada en una altra part del cos. En canvi, baixa al 10% quan la meningitis està relacionada amb una otitis i al 9% quan el bacteri arriba al sistema nerviós a través d’una fuita del líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal. Així ho conclou un estudi de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL que ha analitzat 387 adults atesos entre el 1974 i el 2023.
L’estudi mostra que la manera com el bacteri arriba al cervell està molt relacionada amb el pronòstic del pacient. En gairebé la meitat dels casos estudiats, 174 dels 387, la meningitis estava relacionada amb una otitis. En 105 pacients, el bacteri havia arribat al cervell a través d’una fuita del líquid que envolta el sistema nerviós. En els altres 104 casos, havia passat primer a la sang des d’una altra infecció, sobretot una pneumònia, i després havia arribat al cervell.
Aquest últim grup va presentar el pitjor pronòstic. Els pacients també eren, de mitjana, més grans i tenien més problemes de salut previs. Segons els investigadors, això mostra que sota un mateix diagnòstic de meningitis hi pot haver situacions molt diferents i que saber d’on prové la infecció pot ajudar a detectar abans els casos amb més risc.
L’estudi també permet veure com ha canviat el pneumococ durant gairebé 50 anys. Amb l’arribada de les vacunes contra aquest bacteri, han disminuït molt alguns dels tipus que abans causaven més infeccions. Els tipus inclosos en una de les primeres vacunes representaven el 37% de les mostres estudiades entre el 1979 i el 2000, però només el 6% entre el 2016 i el 2023.
Al mateix temps, també s’ha reduït la resistència del bacteri a alguns antibiòtics. La resistència a la penicil·lina ha passat del 32% al 20%, mentre que la resistència a un altre antibiòtic utilitzat per tractar aquestes infeccions, la cefotaxima, ha baixat del 19% al 6%. Els investigadors relacionen bona part d’aquesta millora amb la disminució dels tipus de pneumococ resistents que estan coberts per les vacunes.
50 anys de dades
Per seguir aquests canvis, els investigadors han analitzat l’ADN de 200 mostres del bacteri recollides entre el 1986 i el 2023. Això els ha permès identificar 60 famílies genètiques diferents i observar quines han anat desapareixent, quines es mantenen i quines acumulen més resistència als antibiòtics. Part d’aquesta anàlisi s’ha fet en col·laboració amb el Wellcome Sanger Institute del Regne Unit.
Una de les variants que continua tenint una presència destacada és l’anomenat serotip 3, especialment freqüent en les meningitis relacionades amb otitis i entre persones de més edat. Un dels seus llinatges va presentar més casos greus i morts del que s’esperava, tot i que els investigadors assenyalen que caldrà confirmar aquesta dada amb estudis que incloguin més pacients i hospitals.
La meningitis causada pel pneumococ és una de les formes més greus de meningitis bacteriana. Als països d’ingressos alts, la mortalitat se situa globalment entre el 20% i el 37%, i alguns supervivents poden patir seqüeles a llarg termini, com pèrdua auditiva o problemes cognitius.