La novel·la 'Que morin els fills dels altres' de Roser Cabré-Verdiell guanya el 55è Premi Crexells
El jurat valora la capacitat de "sacsejar la institució familiar" a través d'una prosa "magnètica i poderosa"
- Què ha passat: 'Que morin els fills dels altres' (Males Herbes) de Roser Cabré-Verdiell ha guanyat el 55è Premi Crexells. El jurat ha destacat la capacitat de l'autora de «sacsejar la institució familiar» amb una prosa «magnètica i poderosa».
- La trama: La Rebeca es muda a Ocata amb la família i entra en relació amb els veïns. La paranoia i les seves pors la duen a sospitar dels altres en un món que perd els topants de la realitat.
- La trajectòria: Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982) té consolidada una carrera en narrativa de gènere fantàstic. El 2022 va debutar en la novel·la amb 'AIOUA', que va rebre els premis Finestres 2023 i 42.
La novel·la ‘Que morin els fills dels altres’ (Males Herbes) de Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982) ha guanyat el 55è Premi Crexells. L’obra escollida es va publicar l’any passat i narra la metamorfosi d’una protagonista en un món que es mou en l’ambigüitat. El jurat ha valorat la capacitat de l’autora de “sacsejar la institució familiar” a través d’una proposta que combina un títol “impactant i enigmàtic” amb un “ritme ràpid” i una prosa “magnètica i poderosa”. “Les obsessions de la protagonista fins al deliri la duen al terreny de la paranoia, i amb ella l'escriptora descriu un món que sembla perdre els topants de la realitat, claustrofòbic i desconcertant que, en definitiva, esdevé mirall de la societat actual”, conclou.
La trama de l’obra posa el focus en la Rebeca, una dona encongida per la por, que s’acaba de traslladar a Ocata amb tota la família. Aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que amaga un secret; en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla Flora, que encara no parla. De mica en mica, la relació entre les dues famílies s’anirà enrarint i les pors de la protagonista prendran formes noves, cada cop més lligades a la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids i als seus habitants, vius i morts. Neguit i desig portaran la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà entre la sospita i la paranoia.
Cabré-Verdiell explica que la novel·la aborda un desig molt humà: “el de què la desgràcia sempre sigui la dels altres”. A partir d’aquesta idea, explora dos sentiments com són la por i el desig, que segons ella, “es fonamenten en el mateix”. “El que passa és que amb el desig anem de cara, però la por paralitza, tot i que en realitat tenen el mateix motor al darrer”, sosté.
De fet, l’escriptora insisteix que l’escriptura “no pot reduir el món”, sinó que l’ha “d’ampliar”, una feina que sovint considera que passa per “dinamitar” escenes que poden ser molt realistes. “La mirada havia de ser de dubte sobre les coses, de qüestionar-se les idees”, reconeix, i per això era molt important que els lectors entressin en el joc per copsar quantes maneres hi ha de veure la realitat”.
Un premi d’una “trajectòria exquisida”
Roser Cabré-Verdiell és una escriptora amb una trajectòria consolidada en el camp del relat breu i la narrativa de gènere fantàstic. Ha publicat nombrosos contes en revistes literàries i en antologies destacades com ‘Barcelona 2059’ (Mai Més, 2021), ‘Extraordinàries’ (Males Herbes, 2020), ‘Estats alterats de la ment’ (Males Herbes, 2017) i ‘Deu relats ecofuturistes’ (Males Herbes, 2016), entre d’altres. També ha col·laborat en publicacions com ‘Carn de Cap’, ‘Branca’ i ‘Paper de Vidre’.
L’any 2022 va debutar en la novel·la amb ‘AIOUA’ (Males Herbes), obra que va rebre el Premi Finestres de narrativa 2023 i el Premi 42. El 2025 va publicar la seva segona novel·la, ‘Que morin els fills dels altres’, amb la qual ha estat reconeguda amb el Premi Crexells. “És un premi d'una trajectòria exquisida”, afirma, “ser reconeguda com formar part de la llista és entre una responsabilitat i un goig”.
També opina que els premis, en general, a obra publicada “validen una proposta editorial”, i que li donen “una empenta molt evident” a seguir fent literatura caure en “casuístiques del mercat”.
El jurat que ha escollit el 55è Premi Crexells ha estat format per Lluïsa Julià, presidenta, Xavier Aliaga, Francesco Ardolino, Montserrat Palau i Xènia Djakonova i Eva Piquer.