La salut mental i l'accés a psicòlegs, principal consens dels estudiants del projecte educatiu del Parlament

La salut mental i l’accés a psicòlegs per a joves és el tema concret que ha generat més consens entre els estudiants que han participat en el taller educatiu 'Soc diputat / Soc diputada' del Parlament. Han estat 7.115 els alumnes de tercer i quart d’ESO, batxillerat i formació professional que van participar durant el curs 2024-2025 en la primera experiència de procés participatiu adreçada als joves impulsada per la cambra catalana, que aquest curs celebra la segona edició. Els estudiants han lliurat aquest dimarts als diputats 1.290 propostes consensuades sobre salut, educació, igualtat i medi ambient, amb l’objectiu que puguin tenir incidència en les decisions del Parlament.

Segons l’informe d’anàlisi de les propostes, la salut mental i els psicòlegs per a joves apareixen com el tema més consensuat, tractat en 62 sessions. El segueixen els ajuts i beques escolars, amb 60 sessions; les energies renovables, amb 57; la igualtat salarial entre homes i dones, amb 55; el reciclatge de plàstics i envasos, amb 52; la reducció de les llistes d’espera, amb 50; la contractació de més metges i la millora dels seus sous, amb 48, i l’accés a l’habitatge i al lloguer, amb 46.

Per grans eixos, l’educació és l’àmbit que concentra més propostes finals, amb un 30,2% del total, seguida molt de prop per la sanitat, amb un 29,2%. El medi ambient representa el 23,4% de les propostes, i la igualtat, el 17,2%. Abans de la deliberació al Parlament, els alumnes havien treballat 3.096 propostes inicials als centres educatius, que després del procés de presentació, debat i pacte s’han reduït a les 1.290 que es faran arribar als diputats.

En l'acte, celebrat aquest dimarts a l’Auditori President Lluís Companys, hi han intervingut quatre estudiants de l’Institut Cap Norfeu de Roses, l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona, l’Institut Torreforta de Tarragona i l’Institut de Tremp, en representació de tots els participants. També s'ha presentat un informe de la Universitat Pompeu Fabra que avalua l’impacte del taller en el coneixement polític, l’interès per la política i els valors democràtics de l’alumnat.

Més crítics

L’avaluació de la UPF, elaborada pel professor i politòleg Toni Rodon i la pedagoga Verónica Moreno, parteix de més de 5.000 registres i conclou que el taller té un impacte positiu en el coneixement i l’interès polític dels alumnes, especialment en relació amb la política catalana. Segons l’informe, després de participar en l’activitat, els estudiants se senten més informats sobre política catalana i mostren més interès per aquest àmbit que els alumnes del grup de control.

L’estudi també apunta que el taller modifica la manera com l’alumnat processa els conceptes polítics. Després de l’activitat, els estudiants fan servir un llenguatge més tècnic i precís sobre les funcions del Parlament i la democràcia, i augmenta la percepció que poden influir en la vida pública. A més, l’informe assenyala que l’activitat ajuda els joves a prendre consciència que les xarxes socials no són el canal òptim per informar-se sobre política, tot i que continuen sent una via majoritària.

L’informe també detecta que en alguns casos transforma la desconnexió inicial en una actitud més crítica. Segons l’avaluació, una part de l’alumnat que abans de l’activitat se situava en el “no sap/no contesta” o mostrava poca vinculació amb la política passa, després del taller, a expressar valoracions més negatives o exigents. Els autors interpreten aquest canvi com el pas d’una certa desconnexió política a una posició d’insatisfacció més conscient, mentre que un altre grup d’estudiants evoluciona cap a percepcions més positives sobre la seva capacitat d’influir en el sistema polític.