VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

La síndica d'Aran reclama un Pirineu interconnectat i denuncia la dificultat de desplaçament entre comarques

Vergés apunta a polítiques basades únicament en el nombre de ciutadans com a "greu error històric"

La síndica d'Aran reclama un Pirineu interconnectat i denuncia la dificultat de desplaçament entre comarques

La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha denunciat la dificultat de desplaçament entre les diferents comarques del Pirineu i ha defensat que "un Pirineu fort necessita estar interconnectat". A tall d'exemple ha dit que per anar de la Val d’Aran a la Seu d’Urgell cal travessar dos ports de muntanya, la qual cosa fa que moltes vegades sigui més ràpid arribar a Lleida. Per la síndica aquesta situació demostra que encara falta cohesió territorial per teixir una identitat pirinenca sòlida. Vergés ha apuntat que el greu error històric ha estat dissenyar polítiques basades únicament en el nombre de ciutadans, la qual cosa perpetua greuges segons el codi postal. La síndica ha participat en les Jornades per a l'Excel·lència, a Esterri d'Àneu.

Per tot, la síndica d'Aran s'ha reclamat superar l’època "de la simple queixa" per posar solucions damunt la taula i "exigir una autèntica equitat per a la ciutadania del Pirineu".

Aquestes són les tretzenes Jornades per a l’excel·lència que se celebren, enguany sobre la mobilitat i les comunicacions al Pirineu. L'objectiu d'aquesta trobada és convertir l'espai en un espai de referència per a la reflexió i les propostes de futur del Pirineu.

El president de l’Associació de les Jornades per a l’excel·lència a l’alta muntanya Jesús Montoliu, ha recordat que el Pirineu és un territori petit, l'1% de la població amb un territori que quasi és el 20% del país. Montoliu ha dit que al Pirineu malauradament no es parla de distància en quilòmetres, sinó la unitat de mesura són les hores. Montoliu ha afirmat que "quan la mobilitat és insuficient i la connectivitat digital és desigual, es redueixen les oportunitats de viure, treballar, emprendre i estudiar". El president de les Jornades ha reclamat que "si volem un país amb una justícia social, amb una equitat social, hauríem de parlar que som un territori en què aquesta realitat també és una realitat alhora que els polítics comencen a pensar a ser escurçar aquestes distàncies".

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat bones connexions internes entre els pobles del Pirineu i bones connexions que atansin als ciutadans amb els serveis que moltes vegades es troben a Lleida o Barcelona. Talarn ha dit que des de la Diputació ja es fa una discriminació positiva als municipis de muntanya.

El 91% dels veïns del Pirineu veuen mancances en la mobilitat

Previ a les Jornades l'organització ha fet una enquesta a entitats i veïns sobre la mobilitat, les infraestructures i la connectivitat al Pirineu. Hi han participat un centenar de veïns i veïnes majors de 18 anys de tot el Pirineu.

Del total d'enquestats el 91% consideren "millorable, dolenta o molt dolenta" la mobilitat al territori i un 71% assenyalen "una dependència excessiva del cotxe privat". Els enquestats han puntualitzat que és una dependència que, "en molts casos, no es tria, és una obligació". Igualment, un 60% dels participants apunten a la manca d’alternatives per a joves, gent gran o persones sense vehicle i un 55% diuen que els horaris no s’adapten a les seves realitats.

Pel que fa a les solucions, el 70% dels pirinencs aposta per "un transport públic flexible i a demanda", amb l’objectiu que l’autobús arribi "quan el necessites i no quan les circumstàncies ho permeten". En aquest sentit, el 65% dels entrevistats reclamen solucions per a la gent gran, mentre que el 56% posa el jovent al centre de les polítiques de mobilitat.

L’enquesta també ha preguntat per la digitalització. I un 43% diu que disposa d’una bona connexió a casa o a la feina. Un 41% en té, però amb talls o una velocitat baixa i el 16% respon que en té poca o gairebé gens. Les mancances, a més a més, no apareixen només en zones remotes perquè un 44% les detecta a casa i un altre 44%, també en espais naturals o àrees disperses.

Sobre les prioritats de futur, el 35% assenyala la necessitat d’una millor cobertura de mòbil i un 30% aposta per un desplegament més gran de fibra òptica o la millora d’internet rural. Entre les innovacions que caldria dur a terme, les més valorades són que un 64% demana solucions per a gent gran o persones dependents i un 55% per a la població jove.

Empreses emergents del Pirineu

Les Jornades enguany compten amb la presentació d’empreses emergents del Pirineu, que tenen un espai propi i podran optar a un premi per poder desenvolupar el seu projecte empresarial i professional. Així, entre ponències i taules rodones, hi ha breus espais de cinc minuts perquè startups del Pirineu presentin els seus projectes.

Reptes de les comarques de muntanya: carreteres, temps, serveis, oportunitats i de cohesió territorial

Parlar de mobilitat al Pirineu és només parlar de carreteres, de temps, de serveis, d’oportunitats i de cohesió territorial. I aquestes Jornades han posat sobre la taula si un jove pot formar-se sense marxar del territori, de si una persona gran pot arribar amb facilitat a una visita mèdica, de si una empresa pot créixer des d’una vall de muntanya, de si un professional pot teletreballar amb bona connexió o de si el turisme pot conviure amb la vida quotidiana dels residents.

Aquesta realitat "genera una bretxa territorial" que afecta directament el dia a dia de les persones i el seu futur. Per tant, han volgut deixar clar que aquests són "els principals reptes per les comarques de muntanya".

Llegeix l'original a l'ACN