La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana a TMB un pla contra les conductes sorolloses al transport públic
Recomana a l'operador estudiar les molèsties i crear entorns més accessibles sensorialment
- Què ha passat: La Sindicatura ha recomanat a TMB fer un estudi sobre conductes sorolloses (mòbils, altaveus, actuacions musicals) i definir mesures concretes. La demanda respon a dues queixes sobre molèsties al transport.
- Per a qui importa: Afecta especialment persones amb discapacitat, autisme o hiperacúsia. El soroll intens pot provocar crisis d'ansietat i sobrecàrrega sensorial, problema que s'ha agreujat els darrers anys.
- Per què és urgent: L'ús d'espais compartits és més intens que mai: el transport públic bate rècords de passatgers. TMB ja té estratègies, però la defensoria demana més fermesa i prevenció activa.
- L'exemple que funciona: El metro de Londres va fer una enquesta que confirmava que escoltar continguts sense auriculars molestava la majoria d'usuaris i va llançar una campanya específica.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que impulsi un estudi sobre les conductes sorolloses que generen molèsties als passatgers i que, a partir dels resultats, defineixi un pla d'acció amb mesures concretes. La proposta ha posat el focus especialment en les conductes incíviques dins dels vehicles i en la necessitat d'avançar cap a entorns més accessibles sensorialment, incorporant criteris d’accessibilitat cognitiva i reducció d'estímuls. La resolució respon a dues queixes relacionades amb molèsties provocades per determinats sorolls al transport públic, tant a l'interior dels vehicles com a les andanes, passadissos i parades d'autobús.
Les queixes han alertat d’un increment d’actituds incíviques de persones usuàries que utilitzen telèfons mòbils o altaveus per reproduir continguts audiovisuals, fer videotrucades o escoltar notes de veu. També han assenyalat les molèsties derivades d’actuacions musicals en directe o d’intervencions en veu alta.
Segons han exposat, aquesta situació afecta especialment alguns col·lectius, com ara les persones amb discapacitat, trastorns de l’espectre autista o hiperacúsia, una sensibilitat extrema al soroll. Una de les queixes ha advertit que aquesta saturació sensorial pot provocar crisis d’ansietat o situacions de sobrecàrrega. Així mateix, les persones reclamants han indicat que la problemàtica s’ha agreujat en els darrers anys.
Abordar la problemàtica amb més profunditat
En el marc de la seva investigació, la defensoria ha constatat que TMB ha elaborat procediments i estratègies específiques per abordar aquesta qüestió. Tot i això, ha considerat que cal actuar amb més fermesa, analitzant la problemàtica amb més profunditat i dissenyant mesures actives per prevenir i reduir aquestes conductes.
També ha constatat que s’està produint un canvi social en l’ús dels dispositius personals al transport públic. Aquest fenomen coincideix amb un context en què les dades d’ús del transport públic continuen batent rècords, fet que implica que cada vegada més persones comparteixen aquests espais i en fan un ús més intens.
A més, ha recordat que hi ha experiències d’èxit en la gestió d’algunes d’aquestes conductes. És el cas del metro de Londres, que va fer una enquesta que va confirmar que escoltar continguts sense auriculars era una pràctica molesta per a la majoria de les persones usuàries i, posteriorment, va impulsar una campanya específica.