La Sindicatura reclama a l'Ajuntament de Barcelona que recuperi l'ús residencial de 50 habitatges del Port
També insta a aturar el desallotjament d'una veïna de més de 70 anys que viu en un d'aquests pisos des del 1961
- Què ha passat: La Sindicatura de Greuges ha demanat a l'Ajuntament que recuperi l'ús residencial dels pisos del passeig de Josep Carner, construïts el 1960 per a treballadors portuaris. Només 5 habitatges resten ocupats; la resta estan tapiats.
- El problema: Una veïna de més de 70 anys, resident des del 1961, es veu amenaçada de desnonament. L'Autoritat Portuària té una política de recuperació dels immobles per a usos portuaris, malgrat que des del 2016 deixaren de ser domini públic portuari.
- Els obstacles: Des de 2017 a 2021 hi va haver reunions entre l'APB i municipals, però no es va arribar a acord. La qualificació urbanística actual ('fora d'ordenació') impedeix l'ús residencial mentre no es modifiqui.
- L'exigència: La Sindicatura demanda que l'Ajuntament esgotin totes les possibilitats urbanístiques i de gestió per trobar una solució residencial per a l'afectada abans del desallotjament efectiu.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat a l'Ajuntament que recuperi l'ús residencial dels pisos del passeig de Josep Carner, coneguts com els 50 habitatges del Port. Ha instat el consistori a esgotar les possibilitats urbanístiques i de gestió existents per trobar una solució i ha recordat que ja l'any 2014 ja va plantejar que aquests immobles, un cop modificada la seva situació urbanística, poguessin incorporar-se a les polítiques municipals d'habitatge assequible. La demanda arriba arran de la queixa presentada per una veïna de més de 70 anys que viu en un d'aquests pisos des del 1961, i que es troba en risc de desnonament. La insitució a exigit "una solució residencial" per l'afectada abans que el desallojament es faci efectiu.
La Sindicatura ha recordat que aquests immobles es van construir l’any 1960 per allotjar treballadors del Port de Barcelona i que, de sde fa anys, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) manté una política de recuperació d’aquests immobles, ocupats fora de les condicions establertes, amb l’objectiu de posar fi al seu ús residencial i deixar-los disponibles per a futurs usos vinculats a la planificació i l’activitat portuària.
Ha detallat que actualment, només queden cinc habitatges ocupats, mentre que la resta estan tapiats. La Sindicatura ha recordat que l’any 2016 aquests edificis van deixar de formar part del domini públic portuari, fet que va obrir la possibilitat que l’Ajuntament estudiés una nova qualificació urbanística.
En aquest context, ha dit que entre els anys 2017 i 2021 es van celebrar diverses reunions entre l’Autoritat Portuària i responsables municipals. En aquestes trobades, l’Autoritat Portuària es va mostrar disposada a explorar fórmules de rehabilitació, cessió i gestió social dels habitatges. "Malgrat aquestes converses, no es va arribar a concretar cap acord i, per tant, els habitatges continuen en la mateixa situació: sota la titularitat de l’Autoritat Portuària de Barcelona i amb una qualificació urbanística -de fora d’ordenació - que n’impedeix l’ús residencial mentre no es modifiqui", ha lamentat la Sindicatura.
La institució ha considerat que, dotze anys després de la seva primera intervenció, les administracions implicades, especialment l’Ajuntament, "no han esgotat totes les possibilitats per trobar una solució estructural que permeti mantenir l’ús residencial dels edificis". Ha considerat que el consistori disposa de "les competències, les eines i les capacitats necessàries per abordar aquesta qüestió i trobar una solució satisfactòria des del punt de vista del dret a l’habitatge".
Ha avisat que aquesta situació contrasta amb la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge de la ciutat i amb les dificultats d’accés a l’habitatge que pateixen especialment les persones amb menys recursos.
Una veïna, en risc de desnonament
La situació dels habitatges del Port ha arribat novament a la Sindicatura arran de la queixa presentada per una veïna de més de 70 anys que viu en un d’aquests pisos des del 1961, quan hi va arribar amb els seus pares.
Segons la Sindicatura, l'Autoritat Portuària li va comunicar que havia de retornar l’habitatge després que la seva mare, vinculada a l’adjudicació original del pis, ingressés de manera permanent en una residència i deixés de viure-hi. La institució ha apuntat que la ciutadana està inscrita tant al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Barcelona com a la Borsa d’Habitatge de Lloguer. També ha dit que ha participat en diverses convocatòries públiques d’habitatge i ha fet una cerca activa d'un nou domicili, però no ha aconseguit accedir a cap alternativa residencial.
Davant d’aquesta situació, la Sindicatura ha considerat que les circumstàncies personals de la ciutadana "exigeixen una ponderació especial". En aquesta línia, ha defensat que l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Barcelona "han d’actuar de manera coordinada per facilitar una solució residencial efectiva abans que es pugui fer efectiu el desallotjament".