VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

La Taula alerta que les prestacions socials no arriben a tothom qui les necessita i que la burocràcia posa més traves

La meitat de les persones en pobresa severa no podria accedir a les principals ajudes

La Taula alerta que les prestacions socials no arriben a tothom qui les necessita i que la burocràcia posa més traves

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha alertat que tenir reconeguts uns drets socials no garanteix poder exercir-los, ja que ha denunciat que la burocràcia excessiva converteix l'acreditació de la vulnerabilitat en una barrera en si mateixa. A més, ha plantejat que aquests ajuts no arriben a tothom que els necessita també perquè sovint el llenguatge és complex, així com les dificultats per reunir documents, aconseguir certificats i complir els requisits i terminis establerts. Així ho constata l’entitat al dossier que ha elaborat 'Barreres invisibles, drets condicionats: qui queda fora de l'atenció social i les prestacions econòmiques a Catalunya?', presentat aquest divendres.

El treball, publicat en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, que es commemora aquest dissabte, ha assenyalat que aquesta complexitat administrativa poden convertir el procés d'acreditació en un obstacle. El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha apuntat que hi ha moltes famílies que “no coneixen les prestacions a les quals tenen dret” i considera que això “només requereix l’esforç de comunicació”. En aquest sentit, ha recordat que la gestió, des de l’1 d’octubre, de l’ingrés mínim vital (IMV) i la renda garantida ciutadana (RGC) evita aquesta duplicitat de documentació.

Precisament, sobre aquesta tramitació el titular de Drets Socials ha avançat que fins ara 6.000 persones ja ho han demanat, cosa que suposa un increment “substancial” les aproximadament 2.000 mensuals que hi ha de renda garantida. “Facilitar l’accés fa que les persones” puguin sol·licitar subvencions, ha afirmat Moreno.

Pel que fa al dossier, es detalla que gairebé el 25% de la població es troba en situació de pobresa o exclusió i un 6,9% en pobresa severa -unes 561.000 persones-, segons l'IDESCAT.  Segons els càlculs de l’informe al voltant de la meitat de les persones en situació de pobresa extrema no podria accedir a les principals prestacions, encara que les demanés, perquè els requisits actuals no preveuen les seves situacions de vulnerabilitat.

La Taula constata que hi ha realitats socials que queden fora del disseny de les prestacions i, per tant, no poden rebre aquesta ajuda, per molt que la necessitin. A això s'hi afegeix el fet que molts usuaris que sí que compleixen requisits no arriben a demanar les prestacions o a cobrar-les, el que es coneix com a 'non take-up'. L’informe ha precisat que l’IMV a Catalunya en el 64% el 2025 i el del Complement d'Ajuda per a la Infància (CAPI) en el 78%, també el 2025. En el cas de la RGC, la dada més recent recollida és del 30%, corresponent al 2022.

El president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, ha criticat que el sistema “massa sovint posa l’èmfasi en el control davant de la necessitat”. “Tot està orientat a control, seguiment i procediment administratiu. I hem de sortir d’aquesta lògica”, ha reblat. Trabado ha admès que no cal “eliminar-los”, però ha reclamat que siguin “proporcionals”. Ha insistit que les situacions de les persones són de “necessitat d’urgència”.

Rebre una prestació no equival a sortir de la pobresa

D'altra banda, el treball planteja que rebre una prestació no sempre permet sortir de la pobresa. Amb dades del 2023, el 66% de les llars amb infants que cobraven la renda garantida continuaven en situació de pobresa severa, davant del 4,6% de les llars sense infants. Pel que fa a les dones, només el 48,2% de les que es trobaven en situació de pobresa severa complirien els requisits per cobrar la renda garantida si la prestació es desplegués plenament. Entre les dones joves amb fills i trajectòries migratòries, serien el 36%.

Pel que fa a les persones en situació de sensellarisme, només el 23% rep prestacions com l'ingrés mínim vital o la renda garantida, i el 10% té dificultats per empadronar-se perquè no disposa d'un domicili estable.

El conseller de Drets Socials ha qualificat que tot plegat suposa “un repte de país”  i que la voluntat “és cobrir el màxim de nombre de persones possibles en situació de vulnerabilitat”. Ha garantit “esforços” del Govern per aconseguir-ho i que aquests informes i d’altres els ajudaran en aquest sentit.

Anàlisi de 49 ajudes

Moreno ha explicat que actualment a Catalunya hi ha 49 prestacions diferents de diversos departaments i que s’ha creat una comissió per “posar ordre”. El conseller ha dit que en vuit mesos hi haurà un informe per “com integrar” aquestes ajudes, tot i que no creu es pugui reduir a una, no ha descartat que es faci a quatre, cinc o sis. Encara que ho ha condicionat el que determini l’estudi.

Llegeix l'original a l'ACN