VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Comunicació

La UAB investiga amb IA les marques de censura en guions radiofònics del franquisme

Desenvolupen un prototip capaç de detectar, classificar i interpretar les anotacions repressives

Un projecte de la UAB investiga les marques de censura als guions radiofònics del franquisme amb l’ajuda de la Intel·ligència Artificial. En concret, s'han analitzat imatges del fons digitalitzat de Guions de Ràdio Barcelona en col·laboració amb la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, que custodia aquests materials. Estudiants del grau en Comunicació Interactiva de la UAB i d’altres vuit universitats europees han treballat amb documents reals i, amb arxivers i investigadors, han desenvolupat un prototip basat en visió per ordinador capaç de detectar, classificar i interpretar les empremtes de repressió. Feia més de dos anys que intentaven analitzar les marques de la censura sense trobar-hi una solució satisfactòria.

Es tracta de frases ratllades, anotacions i modificacions fetes pels censors del règim franquista a guions del període 1925-1953. Són tot un seguit de marques manuscrites que s'han anat esborrant amb el deteriorament fruit del pas dels anys. Durant el projecte de digitalització de documents de la Guerra Civil iniciat per la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB s'havia repetit sistemàticament la dificultat per detectar aquests elements de la censura.

Ara, a través del projecte 'Analysing Images with Artificial Intelligence (A-EYE)' s'han desenvolupat solucions per incrementar el valor, l’accessibilitat i la reutilització d’aquests materials. S’han plantejat dues línies de treball: la detecció de marques de censura i la creació d’un sistema de cerca semàntica capaç d’interactuar amb l’arxiu mitjançant llenguatge natural, tant en text com en imatges.

El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’estudiants de la UAB i estudiants d’Alemanya (Universitat Tecnològica d’Hamburg), França (INSA Tolosa), Finlàndia (Universitat de Tampere), Irlanda (Universitat de la Ciutat de Dublín), Itàlia (Universitat de Trento), Lituània (Universitat Tecnològica de Kaunas), Polònia (Universitat Tecnològica de Łódź) i Suècia (Universitat de Linköping). Una de les creadores d’aquest repte internacional, la doctora Adriana Monroy-Galindo, té previst donar continuïtat al projecte i explorar nous usos dels arxius històrics.

La iniciativa ha rebut el premi Team Impact Award 2026 de l’ECIU University, la màxima distinció anual que atorga aquesta aliança de dotze universitats europees que reconeix equips destacats per la seva col·laboració, creativitat i capacitat per desenvolupar solucions amb impacte real i sostenible dins l’ecosistema ECIU.

Llegeix l'original a l'ACN