VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

La UE busca l'equilibri entre competir en la carrera mundial per la IA i regular el seu ràpid desenvolupament

Von der Leyen diu que es necessiten 500.000 MEUR en inversions per garantir la sobirania tecnològica europea

La UE busca l'equilibri entre competir en la carrera mundial per la IA i regular el seu ràpid desenvolupament

Els líders de la Unió Europea aborden aquest divendres a Dublín el repte de competir en la carrera mundial per la intel·ligència artificial (IA) i, a la vegada, regular el seu ràpid desenvolupament. Els caps d'estat i de govern de la UE volen que de la cimera informal del Consell Europeu surti el missatge que Europa encara té marge per convertir-se en una de les potències líders en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, al costat dels Estats Units i la Xina. "Detesto la idea que Europa ha perdut la carrera", ha dit la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a la seva arribada a la reunió. Els líders discutiran la qüestió amb el conseller delegat de Mistral, Arthur Mensch, l'empresa líder en desenvolupament d'IA a Europa.

Es tracta de la primera cimera de líders de la UE que recull un punt a l'agenda dedicat exclusivament a aquesta qüestió. Un alt càrrec de la UE assegurava pocs dies abans de la trobada que el bloc europeu no vol limitar-se a regular aquesta tecnologia, sinó que vol competir per liderar el seu desenvolupament.

La UE va aprovar el 2023 la llei sobre intel·ligència artificial, una normativa pionera al món -que els líders i institucions comunitàries reivindiquen àmpliament- que té per objectiu regular l'ús de la tecnologia segons el nivell de perill que suposa. 

El debat d'aquest divendres se centra en dos àmbits: la capacitat d’Europa de guanyar pes en la cadena de valor de la IA i desplegar-ne l’ús en l’economia, i les conseqüències de la tecnologia sobre la seguretat, la confiança i els drets fonamentals.

El mateix alt càrrec de la UE, apuntava que Europa disposa de centres de recerca, empreses emergents i talent, però que encara va endarrerida en alguns àmbits, especialment en el desenvolupament dels models més avançats, que per ara només fabriquen els Estats Units i la Xina. Per això, la discussió abordarà com reforçar les capacitats pròpies i mobilitzar inversió pública i privada per reduir dependències i garantir més autonomia estratègica.

A més de Mensch, els 27 també han convidat a participar en la discussió a Geoffrey Hinton, guardonat amb el Nobel de Física el 2024. 

Impulsar el sector i regular

"Necessitem la confiança i la força per demostrar aquest talent [...] Des d'una perspectiva tecnològica, disposem d'un ecosistema sòlid, amb l'experiència industrial necessària, i amb líders mundials en el sector", ha fet valdre Metsola. La presidenta del Parlament Europeu ha dit que el repte és "garantir" que hi ha finançament perquè "les idees puguin créixer i expandir-se".

Metsola ha defensat que la llei sobre IA de la UE es va adoptar "amb l'objectiu de facilitar" el desenvolupament de la tecnologia a Europa i, en paral·lel, per "establir les salvaguardes necessàries".

El primer ministre d'Irlanda, Micheál Martin, que presideix la trobada, ha apuntat que el debat ha de servir per "explorar tant les implicacions de la IA, els aspectes positius i els possibles negatius, així com l'equilibri entre regulació i innovació". També ha indicat que discutiran "com Europa respon al desenvolupament de la IA arreu del món i els impactes en l'ocupació o els riscos associats" d'aquesta tecnologia.

Al seu torn, el primer ministre d'Estònia, Kristen Michal, ha avisat que "la IA és una tecnologia revolucionària que pot donar molt a uns pocs o pot elevar el nivell de tota la societat". "Hauríem d'intentar elevar el nivell de tota la societat", ha defensat.

Michal també ha augurat que el debat sobre la IA, el seu desenvolupament i regulació, "probablement" tornarà a l'agenda de futures cimeres del Consell Europeu i ha afirmat que la cimera d'aquest divendres suposa un "moment històric" perquè és la primera vegada que els líders discuteixen la qüestió en el marc d'una cimera.

Una IA fabricada a la UE

En la roda de premsa posterior a la cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha recordat que la UE preveu mobilitzar uns 30.000 milions d'euros per impulsar set grans fàbriques d'intel·ligència artificial. Aquestes infraestructures han de proporcionar la capacitat de computació necessària perquè les empreses emergents europees puguin desenvolupar models avançats d'IA, ha assenyalat l'alemanya. Una d'aquestes fàbriques podria ser la projectada a Móra la Nova.

Von der Leyen ha xifrat en almenys 500.000 milions d'euros la inversió necessària per garantir la sobirania tecnològica europea. En aquest sentit, ha reclamat completar la Unió d'Estalvis i Inversions per atreure capital privat i ha defensat que el pròxim pressupost comunitari estigui a l'altura d'aquesta ambició. També ha dit que la cimera ha servit per constatar la voluntat compartida de buscar fórmules de finançament per reforçar la sobirania tecnològica.

També ha explicat que, durant el debat, el professor Geoffrey Hinton ha alertat dels riscos d'una IA "que es descontroli" i ha defensat que Europa lideri "la creació d'una governança global" de la IA. En aquest sentit, Von der Leyen ha destacat la necessitat de controlar els models més avançats abans que arribin al mercat.

D'altra banda, ha reivindicat la llei europea d'intel·ligència artificial, que ha definit com a pionera, tot i que ha admès que no és perfecta. Ha recordat que inicialment va rebre crítiques perquè es considerava que frenaria la innovació, però ha defensat que cal trobar "l'equilibri entre impulsar-la i limitar els riscos".

Per la seva banda, el president del Consell Europeu, António Costa, ha defensat reforçar la inversió i reduir les dependències tecnològiques per aprofitar els beneficis de la IA en àmbits com la productivitat i els serveis públics. També ha remarcat que cal garantir una tecnologia segura i centrada en les persones.

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha advertit que l’ús de la IA en el camp de batalla d’Ucraïna "ja és una realitat" i ha assenyalat que Rússia utilitza drons equipats amb aquesta tecnologia "per identificar objectius i matar".

Llegeix l'original a l'ACN