La UE continua sense posar-se d'acord sobre la prohibició d'importar productes dels assentaments il·legals a Cisjordània

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea han tancat la reunió d'aquest dilluns sense cap decisió sobre la prohibició de tallar el comerç amb els assentaments israelians il·legals a Cisjordània. En la roda de premsa posterior a la trobada, l'alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha afirmat que la proposta per vetar les importacions procedents dels assentaments és la que ha rebut més suports dels estats membres, però ha indicat que, per ara, no hi ha una "posició unificada" per tirar endavant la mesura i que el ministres han acordat "continuar treballant" per acostar posicions. Kallas també ha reiterat que la prohibició es pot votar per majoria qualificada i no per unanimitat.

"Hem demanat als estats membres que expressessin clarament com veuen el camí a seguir, i hem vist que -l'opció de vetar tot el comerç- és la que ha rebut més suports. Així que hem encarregat als ambaixadors que impulsin aquesta proposta i, els ministres, també han acordat que, si cal, podem convocar una reunió extraordinària", ha explicat Kallas.

L'alta representant de la UE ha afirmat que els socis europeus han coincidit que els assentaments israelians a Cisjordània "són il·legals d'acord amb el dret internacional" i que la política aplicada fins ara per diferenciar els productes que procedeixen els assentaments "no ha estat gaire efectiva" perquè la seva aplicació "és desigual".

Kallas també ha subratllat que la llista d'opcions per limitar o vetar el comerç amb els assentaments a Cisjordània "no són propostes contra Israel". "Són opcions contra els assentaments il·legals que soscaven la solució dels dos estats. Actuar contra el comerç amb els assentaments és l'opció que ha rebut més suports", ha indicat.

Preguntada pel debat sobre si la mesura s'ha de tramitar per majoria qualificada o per unanimitat, Kallas ha dit que el Consell Europeu ja va emetre un dictamen jurídic en què aclaria que les qüestions comercials s'han de votar per majoria qualificada -que un 55% dels estats membres que representin el 65% de la població europea hi voti a favor-. L'executiu d'Ursula von der Leyen, contràriament a Kallas, defensa que  s'ha de votar per majoria qualificada. 

Els ministres d'Exteriors de la UE han debatut aquest dilluns una llista de tres opcions per limitar el comerç amb els assentaments il·legals a Cisjordània, elaborada per la Comissió Europea a petició dels mateixos estats membres. Entre aquestes, hi ha una proposta per crear un sistema de llicències per a l'exportació d'aquests productes; imposar aranzels prohibitius; o, directament, vetar parcialment o totalment el comerç.

Entre els països que s'han mostrat a favor de la tercera opció hi ha Espanya, França, Irlanda, Bèlgica o Suècia. En declaracions als mitjans aquest dilluns a primera hora, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha fet valdre que el govern espanyol ja aplica aquesta restricció i ha recordat que el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va declarar "il·legal" el comerç amb els assentaments.

Sobre el debat entorn de com s'ha de votar la mesura, si per majoria qualificada o per unanimitat, Albares ha afirmat que creu que es tracta de "tàctiques dilatòries" de la Comissió Europea per evitar prendre una decisió.

Al seu torn, el ministre d'Exteriors de Luxemburg, Xavier Bettel, ha titllat de "vergonyós" que la UE continuï sense aplicar sancions als assentaments israelians il·legals a Cisjordània i ha carregat contra els estats membres que volen "trobar una nova raó per no votar".

La majoria d'estats membres està a favor de votar la mesura per majoria qualificada, però els ministres d'Exteriors d'Alemanya i Itàlia, així com els dels països bàltics, han reclamat fer-ho per unanimitat. El ministre italià, Antonio Tajani, ha afirmat que no es tracta d'una "decisió comercial", sinó d'una "elecció política", però ha dit que el govern de Giorgia Meloni no manté una postura "prejudicialment contrària" a limitar les importacions dels assentaments. El ministre alemany, Johann Wadephul, també ha assegurat que la decisió requereix la unanimitat dels 27 estats membres.