VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Internacional

La UE i el Canadà acorden avançar cap a una associació "encara més estreta" que no impliqui la plena adhesió

Pacten facilitar les inversions europees en els minerals crítics canadencs i augmentar les exportacions de GNL a Europa

La UE i el Canadà acorden avançar cap a una associació

La Unió Europea i el Canadà han tancat la cimera de Mont-real amb el compromís d'avançar "cap a una associació encara més estreta", sense que això impliqui la plena adhesió del país nord-americà al bloc europeu. Brussel·les i Ottawa han acordat posar en marxa l'"Aliança UE-Canadà per al Futur", una iniciativa que inclou diversos pactes, entre els quals, facilitar el comerç digital entre empreses de totes dues bandes de l'Atlàntic o un pacte entre el Canadà i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per impulsar les inversions europees en el sector dels minerals crítics canadencs. També han acordat ampliar la cooperació en àmbits com la intel·ligència artificial (IA) i incrementar les exportacions de gas natural liquat (GNL) del Canadà a Europa.

La declaració final de la cimera no inclou cap referència a la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de convertir el Canadà en el primer "membre associat" de la UE. El text es limita a advocar per avançar "cap a una associació encara més estreta" i posposa fins a la cimera de l'any vinent la definició formal de la nova relació entre els dos socis.

"A partir de l'Acord d'Associació Estratègica existent, establirem una associació encara més estreta entre la UE i el Canadà [...] També treballarem per definir, de cara a la Cimera UE-Canadà de 2027, el concepte d'una associació cada vegada més estreta del Canadà amb la UE, sense arribar a la plena adhesió", recull la declaració.

La proposta de Von der Leyen ha quedat fora del text final arran de les reticències d'un grup de països liderats per Alemanya, entre els quals també hi havia França i Itàlia. Aquests governs s'han oposat a incloure-hi l'etiqueta de "membre associat" perquè la Comissió Europea encara no ha definit les implicacions concretes d'aquest estatus.

La relació es definirà durant el 2027

Tanmateix, Von der Leyen ha mantingut la seva aposta per oferir al Canadà aquest estatus durant tota la cimera, i el primer ministre canadenc, Mark Carney, ha recollit el guant. En la roda de premsa posterior a la cimera, Carney ha qualificat la jornada d'"històrica" i ha afirmat que la signatura de l'Aliança per al Futur estableix les bases perquè el Canadà es converteixi en el "primer membre associat de la UE".

"Treballarem per assolir la col·laboració més profunda possible, sense arribar a l'adhesió, que no és possible a causa de la nostra geografia, per convertir el Canadà en el primer membre associat de la UE", ha dit Carney.

Segons ha explicat, durant els pròxims mesos les dues parts determinaran "el contingut i l'abast" d'aquesta associació. Al març, la Comissió Europea i el govern canadenc es reuniran de nou per avançar en les negociacions i, al juny, Carney participarà en la cimera del Consell Europeu a Brussel·les, que reunirà tots els líders de la UE, en què es preveu avançar en la concreció de la nova relació.

Von der Leyen ha admès que "el concepte de membre associat és un territori inexplorat", però ha assegurat que la UE i el Canadà tenen "la confiança i la creativitat per donar-li forma junts".

 

La cap de l'executiu comunitari va llançar la proposta en un moment d'acostament entre Brussel·les i Ottawa, afavorit pel distanciament respecte als Estats Units de Donald Trump arran de la seva política comercial i les amenaces sobre l'Àrtic. Tot i això, Von der Leyen ha insistit que "no és una associació contra ningú".

"Ha arribat el moment de construir una associació política i institucional més àmplia i profunda, que reflecteixi que hem esdevingut socis principals, aliats estratègics i amics propers. Per això, avancem cap a una associació cada cop més estreta. La nostra relació és tan especial que volem crear alguna cosa nova, anar més enllà d'una simple associació, tot menys una adhesió plena a la UE. La nostra associació serà la més estreta, la més profunda i la més singular del seu tipus", ha dit el president del Consell Europeu, António Costa, durant la roda de premsa.

Recerca, educació i energia

L'objectiu de la cimera era ampliar la cooperació entre les dues bandes de l'Atlàntic, un propòsit que s'ha concretat amb el llançament de l'Aliança UE-Canadà per al Futur, que recull diversos acords en àmbits com la recerca, l'educació, l'energia, la defensa i el comerç.

Entre d'altres, han acordat ampliar la participació del Canadà en el programa Erasmus+ i reforçar-ne la implicació en futures iniciatives d'Horitzó Europa. També han pactat facilitar que els professionals puguin exercir a totes dues bandes de l'Atlàntic mitjançant el reconeixement mutu de les qualificacions professionals.

Alhora, han acordat reforçar la cooperació en intel·ligència artificial, tant pel que fa al desenvolupament d'aquesta tecnologia com a la seva seguretat i als marcs reguladors que n'han de governar l'ús. Un dels objectius és facilitar que les empreses i els centres de recerca de totes dues bandes puguin compartir coneixements i accedir a noves infraestructures.

En aquest sentit, Brussel·les ha celebrat la incorporació del Canadà a l'empresa comuna europea de supercomputació EuroHPC, que permetrà connectar els recursos de càlcul dels dos socis i impulsar nous projectes d'innovació en IA. També han acordat cooperar per millorar les connexions digitals entre Europa, el Canadà i Àsia mitjançant nous cables submarins.

L'aliança també obre la porta a una participació més àmplia del Canadà en els programes europeus. Les dues parts iniciaran negociacions per permetre que el país nord-americà accedeixi a determinats serveis del sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileu i exploraran una possible cooperació amb la constel·lació europea IRIS².

En matèria energètica, el Canadà i la UE elaboraran un estudi conjunt sobre la viabilitat a llarg termini de les exportacions canadenques de gas natural liquat a Europa. També treballaran per reforçar les cadenes de subministrament de minerals crítics, incloent-hi la possibilitat de crear reserves estratègiques d'aquests recursos.

Ucraïna

En política internacional, el Canadà i la UE han reafirmat el seu suport a Ucraïna i s'han compromès a augmentar la pressió sobre Rússia. En aquest sentit, Carney ha anunciat que el Canadà s'ha compromès a participar en el préstec de 90.000 milions d'euros de suport a Ucraïna, acordat pels estats membres de la UE, amb la participació també del Regne Unit.

El primer ministre canadenc ha anunciat una aportació inicial de 500 milions d'euros. «És un mecanisme molt important i eficaç, i felicito la presidenta Von der Leyen i el president Costa per haver-lo creat, utilitzant actius congelats per proporcionar un finançament tan necessari per a Ucraïna», ha afirmat.

Llegeix l'original a l'ACN