La UE ultima el paquet de sancions contra Rússia més gran fins ara per l'escalada dels atacs híbrids a estats membres
Els ministres d'Exteriors dels 27 es reuneixen aquest dilluns a Luxemburg per aprovar les mesures de represàlia
- Què ha passat: Els ministres d'Exteriors de la UE aprovaran dilluns a Luxemburg el paquet de sancions més gran fins ara contra Rússia, que afectarà 1.600 persones i entitats vinculades al complex militar-industrial rus.
- Per què: En resposta a l'escalada dels atacs híbrids de Moscou contra estats membres, com l'incident amb drons carregats d'explosius a l'aeroport de Leipzig (Alemanya) l'agost passat.
- El context: La UE also approvarà sancions contra 77 persones per l'organització d'eleccions als territoris ocupats d'Ucraïna, i debatran com endurecer les restriccions de visats a diplomàtics i excombatents russos.
- La tensió: Els esforços de la UE per limitar ingressos a Rússia contrasten amb la decisió de Trump de relaxar temporalment les sancions sobre dièsel rus i facilitar subministraments als mercats internacionals.
Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea es reuniran dilluns per aprovar el paquet de sancions més gran fins ara contra Rússia com a resposta a l’escalada dels atacs híbrids de Moscou contra els estats membres, entre les quals l'incident amb drons carregats d’explosius a l’aeroport de Leipzig, a Alemanya, l'agost passat. La decisió es preveu que s'adopti durant el Consell d’Afers Exteriors de la UE (CAE), que se celebrarà a Luxemburg. Les mesures aniran dirigides contra 1.600 persones i entitats vinculades al complex militar-industrial rus, amb l’objectiu d’incrementar la pressió sobre l’economia de guerra russa perquè aturi la guerra d'invasió contra Ucraïna, segons han explicat fonts diplomàtiques.
La nova llista de sancions s'inclourà a les vigents des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, que afecten unes altres 3.000 persones i entitats vinculades al Kremlin i a l'ofensiva militar sobre Kíiv.
A més, els titulars d'Exteriors de la UE preveuen aprovar noves mesures de represàlia contra 77 persones relacionades amb l'organització de les eleccions celebrades el setembre passat en els territoris ucraïnesos ocupats per Rússia.
El Consell d’Afers Exteriors de la UE també debatrà com reforçar la resposta europea a les operacions de sabotatge, les ingerències i altres activitats desestabilitzadores atribuïdes a Rússia. Entre les opcions sobre la taula hi ha l’enduriment de les restriccions de visats per a diplomàtics russos i excombatents, tot i que encara s’han de resoldre qüestions tècniques per aplicar-les, segons les mateixes fonts.
La reunió arriba després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés divendres un acord amb Rússia per subministrar dièsel als mercats internacionals i que Washington relaxés temporalment les sancions sobre aquest combustible, una decisió contrasta amb els esforços europeus per limitar els ingressos de Moscou que contribueixen a finançar la guerra contra Ucraïna.
En aquest sentit, els ministres també analitzaran la situació al front ucraïnès i les opcions per reforçar el suport a Kíiv, incloses les necessitats de finançament i de material per fer front a la invasió russa.
Les mateixes fonts diplomàtiques subratllen la necessitat que la UE reforci el suport a Uraïna per l’augment dels atacs russos contra infraestructures civils, especialment a Kíiv i Kramatorsk, els últims mesos, i assenyalen que Moscou no ha donat senyals de voler facilitar un alto el foc ni a Ucraïna ni al mar Negre.
En paral·lel, els ministres d'Exteriors de la UE també abordaran l’impacte de la futura ampliació de la UE en la seguretat i defensa del bloc europeu, així com la cooperació amb els països candidats, especialment els Balcans Occidentals.
Orient Mitjà
Els titulars d’Exteriors també debatran la situació a l’Orient Mitjà, amb especial atenció a la llibertat de navegació a l’estret d’Ormuz i al mar Roig, i l'increment dels atacs dels houthis contra infraestructures civils i rutes comercials. En aquest sentit, discutiran, de nou, com reforçar l'operació naval europea desplegada al mar Roig, coneguda com a ASPIDES.
L'alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha demanat reiteradament als estats membres que incrementin la seva contribució a la missió, amb més mitjans militars, per reforçar la capacitat de resposta d'aquesta davant de possibles atacs.
Pel que fa a Israel i Palestina, abordaran la situació a Gaza i Cisjordània, així com les iniciatives per impulsar la solució dels dos estats. Els ministres d’Exteriors de la UE també preveuen aprovar dilluns una nova missió europea de suport a les forces armades del Líban, que inclourà formació i entrenament.
La iniciativa es debatrà en paral·lel al futur de la FINUL, la missió de pau de les Nacions Unides al país, que podria retirar-se aquest mateix any. Tot i això, fonts diplomàtiques indiquen que la missió serà de caràcter no executiu i que no tindrà per objectiu substituir els cascos blaus de Nacions Unides ni assumir les funcions de manteniment de la pau al sud del país.