L'abundància de papallones al riu Llobregat és superior a la que es troba en parcs i platges metropolitans
L'Observatori Metropolità de Papallones va registrar el 2025 15.206 individus, xifra rèdcord fins ara
- Descobriment clau: Els tres nous punts de mostreig al Llobregat (Molins de Rei, Baix Llobregat i Ca n'Albareda) registren 28,2 papallones per mostreig, molt superior a la mitjana històrica dels parcs (19,3) i platges (10,2).
- Per què passa: Aquests hàbitats oberts disposen d'una gran diversitat de plantes amb períodes vegetatius més llargs gràcies a la proximitat de l'aigua, proporcionant més aliment a les papallones durant més temps.
- Context positiu: El 2025 ha estat any rècord: 15.206 individus registrats i 45 espècies detectades, la xifra més alta des de l'inici del projecte el 2019. L'espectacular dominació de la blanqueta de la col (70,4%) s'explica per les seves migracions pels cursos fluvials.
- Perspectiva futura: Els informes mensuals suggereixen que el 2026 serà també positiu, tot i que la recuperació total de la situació anterior a la sequera depèn dels episodis de calor i les precipitacions de l'estiu i tardor.
L'abundància mitjana de papallones als espais fluvials del Llobregat supera la que es troba als parcs i platges metropolitanes. Aquesta és una de les principals conclusions del setè informe anual de l'Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), coordinat pel CREAF i impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'observatori ha inclòs en l'informe del 2025 tres noves zones de mostreig a la llera del riu Llobregat. Els resultats revelen que hi ha la mateixa riquesa d'espècies que la mitjana dels parcs urbans metropolitans, unes 18 espècies, però, en canvi, s'han trobat 28,2 papallones per mostreig, una xifra superior en 1,5 vegades la mitjana històrica dels parcs (19,3) i gairebé tres vegades superior a la de les platges (10,2).
Els primers resultats confirmen la importància ecològica dels espais fluvials dins l'entorn metropolità. El responsable científic de l'mBMS, director del CREAF i catedràtic d'ecologia de la UAB, Joan Pino, ha explicat que si en només un any s'han trobat les mateixes espècies que de mitjana es troben als parcs, veu probable que durant les temporades que venen aquests espais fluvials vagin guanyant importància com a zones d'especial interès per a les papallones. Alguns dels motius d'aquesta abundància és que hi predominen els hàbitats oberts amb una gran diversitat d'espècies de plantes i, a més, tenen períodes vegetatius i de floració més llargs perquè hi ha més aigua. Això fa que les papallones tinguin més aliment i durant més temps.
En aquest primer any, s'ha localitzat en aquests espais un individu de damer rogenc, quan fins ara només s'havien detectat tres individus en tot el projecte, que va començar fa set anys, al parc de la Torre-roja (Viladecans) entre el 2021 i el 2022.
La blanqueta de la col i la bruna del bosc, les més observades
Els tres punts on la comunitat de voluntaris ha fet el seguiment se situen als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari del Baix Llobregat tocant a Sant Boi i a Ca n'Albareda (Sant Andreu de la Barca).
Els resultats mostren una dominància de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 70,4% de totes les observacions registrades i que estira cap amunt les dades d'abundància. Molt per sota hi ha la bruna del bosc (Pararge aegeria), amb un 8,2% d'observacions. La resta d'espècies fins a arribar a les 18 es troben per sota del 3% d'observacions. Pino apunta que la blanqueta de la col fa migracions seguint els cursos fluvials i això pot explicar l'espectacular dominància d'aquesta espècie als espais fluvials del Llobregat.
Any rècord per a les papallones metropolitanes
Més enllà de la incorporació dels espais fluvials, el 2025 ha estat un any especialment positiu per a les papallones metropolitanes. En total, s'han registrat 15.206 individus, la xifra més alta des de l'inici del projecte el 2019, i també un rècord de diversitat amb 45 espècies detectades. Fins ara, el màxim havia estat el 2023, amb 44 espècies. Aquest increment es deu en bona part a la incorporació dels nous espais fluvials, assegura Pino.
Pel que fa a composició d'espècies en el conjunt del mostreig, també hi ha una dominància clara de la blanqueta de la col, que concentra el 37,5% de les observacions. La segona espècie més observada és també la bruna de bosc, amb un 7,1% de les observacions. "Detectem una millora en l’equilibri de l’abundància respecte del 2024, però encara hi ha un desequilibri entre espècies i no s’ha recuperat la situació prèvia a la sequera, en què la blanqueta de la col era també l’espècie més observada, però no passava del 20 % de les observacions", adverteix Pino.
Des de l'Observatori han assegurat que tot apunta que el 2026 serà també un any positiu per a les papallones, ja que els informes mensuals que elaboren indiquen que fins ara en cada mes es veuen més individus i més espècies que la mitjana del projecte, segons avança Jesús Fernàndez, cap de Servei d'Infraestructura Verda de l'AMB. La resta de la temporada dependrà dels episodis de calor extrema i de la precipitació que hi hagi durant l'estiu i la tardor.
Els resultats han estat possibles gràcies a la participació de 53 voluntaris que han fet 482 mostrejos al llarg del 2025. El projecte ha fet una crida a la participació ciutadana per sumar-se a la recerca de papallones.