L'AEPD proposa multar 'La Directa' per publicar les infiltracions de policies nacionals en moviments socials

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha iniciat un procediment sancionador contra el mitjà 'La Directa' arran de les investigacions publicades sobre els policies nacionals infiltrats en moviments socials i independentistes. L'actuació parteix d'una denúncia que van interposar fa 18 mesos quatre dels policies que entre els anys 2020 i 2023 es van infiltrar sense ordre judicial en associacions, entitats i col·lectius de Catalunya i el País Valencià. En un primer moment, les denúncies van ser inadmeses a tràmit, però posteriorment la presidència de l'AEPD va reobrir el cas i, ara, ha iniciat el procediment sancionador amb una proposta de 7.000 euros de multa i l'obligació de retirar les dades identificatives dels agents publicades.

'La Directa' defensa que les investigacions amb què ha destapat policies infiltrats entorn dels moviments socials són un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç, i responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació: vigilar els poders públics, especialment, quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals.

Amb aquestes investigacions, el mitjà va destapar una operació de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, que va introduir almenys quatre agents sota identitat falsa en moviments socials i independentistes. Aquests casos han tingut una gran transcendència política, social i jurídica. De fet, per primera vegada, el govern espanyol va reconèixer que aquestes infiltracions en els moviments socials es van fer sota la fórmula policial de l’agent d’intel·ligència, que no compta amb autorització judicial i no està del tot regulada en el marc legal espanyol. Una tesi que ha reiterat per mitjà de respostes a preguntes parlamentàries o al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Malgrat això, la resolució de l'AEPD ho obvia i es refereix als policies com si fossin agents encoberts, una figura que sí que disposa de cobertura legal i control judicial. Fins i tot, considera com a dades personals a protegir els noms i cognoms ficticis que els policies van fer servir durant la infiltració.

"Censura" i comparació amb el Regne Unit

La resolució de l’AEPD acusa 'La Directa' de difondre “informació personal i professional” dels policies infiltrats “que permet la seva identificació”, malgrat que el mitjà va ocultar parcialment els seus rostres i va publicar únicament les inicials dels seus noms i cognoms reals. Malgrat aquestes cauteles, la resolució també ordena retirar, a partir dels tres mesos que sigui ferma, part de la informació publicada i afecta de forma important el conjunt de la investigació publicada i el dret al lliure exercici del periodisme. Jesús Rodríguez, periodista del mitjà, ha explicat que els han comminat a pixelar cares i tatuatges, retirar els noms ficticis, la identitat fictícia, la data i lloc de naixement, la data de la jura de bandera o informació que fins i tot surt al BOE. Ho considera una "censura", i s'ha preguntat quin criteri té l'AEPD per sancionar 'La Directa' i no la resta de mitjans que també van publicar dades d'aquests agents.

Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans, valora que el procediment “genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació”. L’entitat, que va interposar la primera querella contra una operació d’infiltració policial de l’Estat en moviments socials, presentarà al·legacions contra la proposta de sanció i en reclamarà l’arxivament, en considerar que 'La Directa' va fer una ponderació adequada entre el dret a la protecció de dades dels agents i el dret a la informació.

Olivella afirma que el mitjà va adoptar les cauteles necessàries per evitar la identificació directa dels policies. Alhora, considera que la informació publicada era imprescindible per entendre l’abast i la rellevància de l’operació d’infiltració. “L’estat espanyol va infiltrar agents policials en moviments socials, fet que ha comportat greus vulneracions de drets humans. No només ha negat els fets i ha obstaculitzat l’accés a la justícia de les víctimes, sinó que ara es criminalitza el mitjà que els va destapar”, denuncia.

Jesús Rodríguez remarca que la rellevància pública de les informacions “és indiscutible” i recorda que descobrir les infiltracions va dur a crear una comissió d'investigació al Parlament de Catalunya i va donar lloc a nombroses iniciatives i preguntes parlamentàries de l'oposició al Congrés dels Diputats. A més, els casos han estat recollits per mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, com 'The Guardian' o 'La Repubblica'.

L'actuació de l'AEPD contrasta amb la resposta de les institucions públiques davant casos similars al Regne Unit després de descobrir-se que agents infiltrats havien mantingut relacions íntimes sota identitats falses amb activistes. Gràcies a la pressió popular, política i mediàtica per part de moviments i organitzacions socials i mitjans de comunicació, tant els cossos policials com el govern britànic van assumir les responsabilitats, van demanar disculpes a les víctimes i les van indemnitzar.

A més, en aquell cas, les identitats i les fotografies dels agents infiltrats es van publicar als mitjans de comunicació amb plena llibertat i es poden consultar, sense que això hagi comportat cap mena de sanció als mitjans que van informar dels fets. A l'estat espanyol, en canvi, els casos d'infiltració policial continuen sense una investigació efectiva ni una depuració de responsabilitats. De fet, la querella interposada per diverses membres de moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona es va arxivar i està pendent d'un recurs al Tribunal Constitucional.

Olivella ha recordat que la normativa europea sobre protecció de dades és especialment curosa a l'hora de preservar la llibertat d'informació. En la transposició a la normativa espanyola no hi apareix explícitament aquesta protecció, però ha recordat que tant el TC com el Tribunal Europeu de Drets Humans recorden que els servidors públics tenen un grau de protecció de la seva privacitat més baix. En canvi, l'AEPD diu que l'han de tenir més alt. La instrucció de l'expedient durarà uns 12 mesos i després hi haurà la resolució definitiva que es podrà recórrer.

SLAPP

L'amenaça d'una sanció econòmica i de la retirada de continguts pot dissuadir els mitjans de publicar informacions rellevants sobre l'actuació dels poders públics. Té, per tant, un efecte equiparable al que es coneix com a SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation), demandes dirigides a silenciar, ha recordat Elisabet Borreda, copresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Segons ella, aquest procediment pot establir un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions. "Qui ha vulnerat dades personals aquí no és 'La Directa', és l'estat espanyol, i no permetrem que es faci servir la protecció de dades com a arma contra qui l'investiga. Quan un mateix periodista o mitjà acumula diverses causes i denúncies infundades ja no parlem de casos puntuals: parlem d'un patró de desgast, un cas clar de SLAPP”, valora Borreda.

“La sanció de l’AEPD ens porta a preguntar-nos quina és la qualitat democràtica de les institucions espanyoles. Els noms, cognoms i fotografies dels agents infiltrats en moviments socials del Regne Unit es poden publicar lliurement a qualsevol mitjà de comunicació, també a 'La Directa', però se’ns ordena censurar totes les dades relatives als policies infiltrats a l’Estat espanyol, malgrat la innegable rellevància informativa d’aquests casos”, remarca Rodríguez.

Campanya de suport

Per afrontar el procés, que afecta la viabilitat de la cooperativa periodística, 'La Directa' inicia una campanya de suport social i econòmic. “Defensar 'La Directa' és defensar el dret de la societat a conèixer l'actuació dels poders públics. No podem permetre que se sancioni qui investiga mentre es protegeix qui s'infiltra”, exposa un comunicat al qual ja han mostrat suport desenes de periodistes i organitzacions professionals, socials i pels drets humans, del país i internacionals.

Entre les primeres adherides hi figuren els diferents moviments afectats per la infiltració policial com CGT, Resistim al Gòtic o SEPC, i organitzacions com Òmnium Cultural, ANC, Alerta Solidària, Comuns, COS, CUP, ERC, IAC, Intersindical, el Sindicat de Periodistes de Catalunya-Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Red Jurídica. També organitzacions del Regne Unit com State Watch o el moviment Police Spies Out of Lives, entre d’altres, reclamen arxivar el procediment sancionador i que el govern espanyol introdueixi els canvis legislatius necessaris perquè la normativa de protecció de dades no pugui ser utilitzada per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació.