L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia penja la bandera espanyola a la façana de la Casa de la Vila per ordre judicial
EL TSJC sentencia a favor de la denúncia presentada per Impulso Ciudadano
- Què ha passat: La Sala d'Apel·lacions del TSJC ha obligat l'Ajuntament a instal·lar quatre pals de sis metres davant la façana de la Casa de la Vila per hissar la bandera espanyola, la senyera, la bandera europea i la local.
- Les estelades: El jutge ha ordenat retirar les banderes estelades que penjaven als fanals de la plaça de l'Ajuntament, considerades "béns partidistes" que privatitzen l'espai públic sense autorització.
- L'historial: El 2014, la Delegació del Govern ja va reclamar la bandera espanyola. L'Ajuntament la va col·locar amb una placa que deia "per imperatiu legal", però va ser robada diverses vegades fins que fa set anys no es va restituir.
L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) ha penjat aquest dimarts la bandera espanyola davant la façana de la Casa de la Vila per ordre judicial. La Sala d'Apel·lacions del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha donat la raó a Impulso Ciudadano, que el 2024 va denunciar l'absència de banderes. El govern de Sant Sadurní (ERC, PSC i Comuns) deia que no hi havia banderes des del 2019 perquè els pals del terrat de l'edifici estaven en mal estat. Inicialment, el tribunal va rebutjar ordenar la col·locació, però la Sala d'Apel·lacions ho ha reconsiderat i l'Ajuntament ha instal·lat quatre pals de sis metres davant la façana per hissar la bandera espanyola, la senyera, la bandera europea i la local.
La resolució es fonamenta en la Llei 39/1981, que estableix l’obligació d’exhibir la bandera espanyola a l’exterior dels edificis de les administracions públiques.
A la mateixa sentència, el jutge ha ordenat la retirada de banderes estelades als fanals de la plaça de l'Ajuntament. Tot i que el consistori sempre ha defensat que aquests elements no eren responsabilitat seva, s'ha vist obligat a treure-ho de l'espai públic.
El TSJC sosté que no hi ha hagut cap procediment per autoritzar la col·locació de les estelades en un bé de domini públic. Recorda que són "banderes no oficials, que constitueixen un bé partidista i estan col·locades en un lloc de titularitat pública". "L'ús de fanals amb aquesta finalitat suposa la privatització de l'espai públic", conclou el jutge.
La hissada de les banderes a l'ajuntament per ordre judicial i la retirada d'estelades arriba dotze anys després que la Delegació del Govern espanyol obligués el consistori a col·locar la bandera espanyola. Maria de los Llanos de Luna, delegada de l'executiu de Mariano Rajoy el 2014, va enviar fins a dos peticions per reclamar la hissada.
L'Ajuntament va acatar l'ordre i posteriorment va col·locar una placa on s'indicava que la bandera espanyola hi onejava "per imperatiu legal". La bandera, però, va ser robada en diverses ocasions i aproximadament fa set anys ja no es va restituir.