L'aprenentatge digital genera fatiga mental als universitaris, segons un estudi internacional coliderat per la UAB

L'entorn digital instaurat a les universitats arran de la pandèmia de la covid ara fa sis anys ha obert una paradoxa entre els estudiants: estan més tranquils perquè entomen els continguts telemàtics com una eina que els permet estudiar amb flexibilitat, però alhora els genera fatiga mental. Ho conclou un estudi internacional coliderat per la UAB, amb participació de més de 3.700 universitaris. Segons els investigadors, en general ha baixat el pic de malestar psicològic que van tenir els estudiants durant els dos cursos fortament marcats per la pandèmia i, en general, agraeixen poder autoorganitzar-se els estudis amb els continguts en línia. Amb tot, el fet de poder consultar-los a tota hora fomenta una sobreexposició que provoca estrès.

L'estudi, liderat entre la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Warwick (Regne Unit) i la Universitat Friedrich-Alexander (Alemanya), forma part del projecte europeu 'HealthyMindEd', que té per objectiu promoure l'ensenyament i l'aprenentatge digital saludable en l'educació superior. Els investigadors han publicat els resultats a la revista educativa 'Cogent Education'.

Conclouen que els nivells de malestar psicològic s'han estabilitzat en comparació als cursos 2020-21 i 2021-22, molt marcats per la pandèmia i el distanciament social. Els indicadors d'estrès, ansietat, depressió, insomni i esgotament se situen en nivells baixos o moderats. Els investigadors consideren que hi ha una relació directa entre aquesta estabilitat emocional i la comoditat que ofereix l'aprenentatge en línia, molt instaurat a les universitats els últims anys. Aquest mètode es percep com a menys estressant que el presencial o híbrid, ja que ofereix molta flexibilitat.

No obstant això, l'estudi també assenyala que les eines digitals són al mateix temps un factor de risc perquè fomenten una sobreexposició i difuminen els límits entre la vida acadèmica i la personal. Això genera una hiperconnectivitat que sobrecarrega i provoca fatiga mental, afirmen els investigadors. Asseguren que el sentiment de pressió per estar sempre disponible i exposat a entorns digitals, sumat a la saturació d'informació, pot generar un augment del 'tecno estrès'. La situació s'agreuja, diuen, quan hi ha dificultats en la gestió de les noves tecnologies.

Els investigadors apunten que la manca d'interacció física i de connexió social és un factor que acaba afectant negativament l'experiència educativa. Això fa que hi hagi risc de soledat.

D'altra banda, l'estudi també conclou que hi ha molt poca recerca feta sobre quin és el benestar del professorat universitari en l'etapa postpandèmia. Els investigadors avisen que és vital analitzar aquest àmbit per poder mitigar l'estrès tecnològic dels estudiants.

Enfocament integral

Un cop analitzat l'impacte de l'aprenentatge telemàtic, l'estudi proposa que les universitats no només ofereixen eines tecnològiques sinó que també facin plans integrals per prevenir el malestar associat a aquest sistema digital. Per exemple, recomanen establir polítiques de desconnexió per programar les tasques dins l'horari laboral i fer recordatoris d'ús per evitar la fatiga digital. També proposen fer formacions en autogestió per tenir habilitats a l'hora de gestionar les distraccions dels telèfons mòbils.