'Las leopardas', de Marta Borraz, Premi Tusquets Editors de Novel·la 2026
L'obra aborda les grans transformacions d'Espanya de les últimes dècades del segle XX
- Qui és Borraz: Advocada i escriptora resident a Barcelona, nascuda a Osca el 1981. Obra triomfa entre 1.248 originals presentats.
- De què tracta: Relat emocional ambientat als finals dels anys 70 sobre la Clara i un grup de dones al Pirineu que desafien les convencions, abordant intimitat, desig i memòria en la transformació social d'Espanya.
- El premi: 18.000 euros de dotació. La novel·la es publicarà a la col·lecció Andanzas el 7 d'octubre sota el segell Tusquets Editors.
L'advocada i escriptora resident a Barcelona Marta Borraz (Osca, 1981) ha guanyat el XXII Premi Tusquets Editors de Novel·la 2026 per l'obra 'Las leopardas'. Es tracta d'un relat emocional que recorre des de la intimitat d'una família fins al despertar d'una generació de dones per teixir una obra que aborda les grans transformacions d'Espanya de les últimes dècades del segle XX. Segons el jurat, Borraz construeix un univers narratiu on la memòria, el desig, la intimitat i la pèrdua s'entrellacen amb naturalitat. 'Las leopardas' es publicarà a la col·lecció Andanzas el 7 d'octubre. El manuscrit s'ha imposat a 1.248 originals. El guardó té una dotació econòmica de 18.000 euros.
La protagonista de la novel·la -ambientada a finals dels anys 70- és la Clara, que viu a Saragossa, però passa els estius amb la seva família, al Pirineu, entre adolescents, música, cinema i una fe apassionada en els horòscops. Conformen una singular constel·lació de dones que desafien les convencions mentre, al seu voltant, tot canvia a tota velocitat.
Una malaltia silenciosa marcarà el destí d’algunes, tanmateix, davant l’estigma, trien la tendresa i tenir cura de les persones que estimen. 'Las leopardas' parla sobre el desig femení, l’amistat i la memòria, en un homenatge a una generació de pioneres que es va obrir camí en una època de llibertat recuperada i d’incerteses.
El jurat ha estat presidit per Antonio Orejudo i integrat per Eva Cosculluela, Andrea Gumes, Francisco Serrano -guanyador de l'edició anterior- i Juan Cerezo com a representant de l'editorial. Orejudo ha destacat que la novel·la compta amb un relat d’extraordinària “intensitat emocional” amb un univers narratiu “poderós” que s’entrellaça amb una gran “naturalitat”.
També ha assegurat que tot i presentar una història “amarga”, la narradora aconsegueix mostrar una part més lluminosa. “Hi ha novel·les que mostren la part fosca, d’altres la més alegre, i unes que van cap a les dues direccions”, ha opinat, “perquè la vida és això: llàgrimes i alegries, i les que més m’interessen són aquelles que recullen ambdues coses”.
Una novel·la inspirada en la seva tieta
La història de 'Las leopardas' està inspirada en la tieta de l’autora, de nom Paloma, que va morir quan ella tenia només quinze anys. “Va ser un fet que em va marcar en plena adolescència i va crear en mi una barreja difícil de gestionar”, ha reconegut. Parlant amb la família va poder anar reconstruint la seva vida, per tal de reconstruir un relat que fos “el més autèntic possible”. De fet, la fotografia de la portada és una imatge real de la seva tieta, una dona “vitalista” i “molt intel·ligent”, que s’hauria alegrat de ser la protagonista d’un llibre.
La trama – protagonitzada per la Clara – comença als anys setanta i passa principalment a Saragossa, però també a Monegros i als Pirineus aragonesos. “Tot i viure a Barcelona és curiós que em traslladi als meus orígens per explicar històries”, ha reconegut Borraz, que també ha deixat clar que tot plegat no deixa de ser un homenatge a la seva terra.
A la Clara l’acompanyen altres personatges femenins, a través dels quals l’escriptora retrata una família, un lloc, una època i tota una generació. Un dels aspectes que travessa a les seves protagonistes és una malaltia: la sida, ja que diverses d’elles es contagien i cadascuna ho porta com pot.
“És una malaltia que no s’explica, que és silenciosa i no massa comuna en relats de dones”, ha assenyalat la guanyadora del premi, “per això tenia ganes de parlar-ne, i si ho he aconseguit ha sigut gràcies a múltiples veus que s’han implicat i arremangat perquè aquesta novel·la sigui una realitat”.