L'Audiència de Barcelona està "superada" per l'entrada de reclamacions de consumidors contra bancs
Antonio Recio espera reforços, que els MASC funcionin i que els escrits es puguin limitar a 20 pàgines
- Què ha passat: Les seccions civils de l'Audiència han rebut 27.869 casos el 2025 (+5.000 respecte a 2024), però només han resolt 18.141. Hi ha més de 40.000 assumptes pendents, un augment del 30%.
- Per què és greu: Els magistrats civils han de resoldre 556 casos anuals cada un, quan el mòdul ideal és 200. La col·lapse és del 178%, la més alta de la judicatura barcelonina.
- Què demana el president: Antonio Recio reclama 50 magistrats més a les seccions civils, però només n'arribaran 8 el 2026. Sense més recursos, la col·lapse s'agreujarà.
- El context: Les demandes de consumidors per clàusules abusives o poc transparents en productes financers són la causa principal de l'entrada massiva de casos a la jurisdicció civil.
Les seccions civils de l'Audiència de Barcelona estan "absolutament superades" per l'entrada massiva de reclamacions de consumidors contra entitats financeres per clàusules abusives o poc transparents. Ho ha dit aquest dijous el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, en la presentació de la memòria del 2025. Les seccions civils van ingressar prop de 28.000 casos, 5.000 més que l'any anterior, però en van resoldre 18.000, uns 324 per cadascun dels 56 magistrats de les 11 seccions, quan n'haurien de resoldre uns 200. Per això, creu que farien falta uns 50 magistrats més, i aquest 2026 només es preveu l'arribada de vuit nous magistrats en aquestes seccions.
Les seccions civils de l'Audiència han vist augmentar considerablement els assumptes ingressats des dels 18.725 del 2023 als 22.673 del 2024 i als 27.869 de l'any passat. Però el 2015 es van ingressar uns 10.000 assumptes, pràcticament amb els mateixos magistrats que ara. Aquest increment de casos fa que la resposta judicial sigui més lenta. Els jutjats de primera instància triguen entre un any i dos en resoldre, els recursos d'apel·lació a l'Audiència es queden tres anys sense resoldre, i si s'arriba al Tribunal Suprem, allà triguen set anys més, així que molts casos triguen més de 10 anys en tenir sentència ferma.
Els casos resolts també han augmentat, fins als 18.141, però no prou, cosa que ha incrementat els assumptes pendents més d'un 30%, dels menys de 30.000 del 2024 als més de 40.000 el 2025, i s'esperen més de 50.000 casos pendents aquest 2026. De fet, les seccions civils de l'Audiència són les unitats judicials que tenen més col·lapse, amb un 178% més de casos dels teòricament assumibles, 556 sobre 200 per cada magistrat i any. Els següents llocs més col·lapsats són els jutjats civils de primera instància, amb un 136% per sobre del mòdul establert pel Consell General del Poder Judicial, 2.836 davant de 1.200. I l'altre gran col·lapse es dona a les seccions civils dels jutjats mixtos de primera instància amb 1.476 casos davant dels 680 ideals, un 117% més.
Segons Recio, la meitat o més d'assumptes, almenys a l'Audiència són reclamacions de consumidors davant d'entitats financeres per interessos, targetes de crèdit, préstecs o hipoteques per comissions i interessos usurers o falta de transparència. Recio ha lamentat que ni el Suprem ni els tribunals europeus hagin fixat criteris concrets i clars en aquesta matèria, cosa que fa que els tribunals inferiors puguin tenir dictàmens divergents. La resta d'assumptes civils importants són desnonaments, reclamacions per impagaments de factures, accidents de trànsit, disputes de comunitats de propietaris o herències.
Per revertir la tendència al retard, Recio proposa diverses mesures, a banda d'incrementar les places judicials. Algunes ja s'implementen ara, com l'obligació d'intentar acords extrajudicials abans d'arribar a la justícia, els anomenats mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), però el seu resultat es veurà d'aquí a dos anys. També creu que els tribunals haurien de poder rebutjar de pla alguns recursos infundats, i que no es puguin recórrer en apel·lació els assumptes de menys de 6.000 euros. Per últim, proposa que, com fa el Suprem, es pugui limitar l'extensió dels recursos a 20 pàgines, per exemple, i així s'evitarien escrits de 80 pàgines o més.
Evolució a la resta de jurisdiccions
A les seccions penals s'ha frenat l'augment, i l'any passat van baixar lleugerament els assumptes ingressats, passant de 24.847 a 24.562. Els assumptes resolts també van baixar lleugerament, fins als 24.079, i els assumptes en tràmit es van estabilitzar als 6.409.
Pel que fa als jutjats unipersonals de primera instància, excepte els de la ciutat de Barcelona, els assumptes ingressats van pujar fins a 95.324, encara per sota del 2023, els resolts van pujar fins a 101.234 i els pendents de resoldre van baixar a 56.571. Els jutjats especialitzats en assumptes de família, van veure un descens dels casos ingressats, fins a menys d'11.000, amb una resolució d'11.700 i 4.123 casos en tramitació.
En el cas dels jutjats de violència sobre la dona, en l'apartat civil van disminuir lleugerament els casos ingressats, 2.737, però els casos pendents continuen pujant, fins als 2.722. En l'àmbit penal, els casos ingressats es van estabilitzar en 17.668, els resolts van pujar fins a 17.400 i els pendents van augmentar a 7.278.
Els jutjats d'instrucció van superar els 102.822 casos ingressats, lleugerament per sobre del 2024, van resoldre prop de 100.000 assumptes i en tenen pendents prop de 34.000.
En el cas dels jutjats mixtos, civils i d'instrucció, els assumptes civils ingressats van descendir per segon any consecutiu, fins a 134.000, van créixer lleugerament els resolts, fins a 137.000 i van baixar els pendents, fins a 129.000. En l'àmbit penal també van baixar els assumptes resolts fins a 128.000, la resolució es va estabilitzar en 121.879, i els pendents van augmentar a 55.000.
Els jutjats penals van ingressar 8.817 casos, una mica més que el 2024, però en van resoldre menys, 8.003, i van augmentar els assumptes pendents fins a 11.362.
Finalment, els jutjats socials van baixar lleugerament els assumptes ingressats, fins a 14.428, van augmentar, poc, els resolts, 14.204, i van incrementar, també lleugerament, els casos pendents, fins a poc menys d'11.000.
Sobrecàrrega i reforços
Pel que fa als mòduls preestablerts del que hauria de resoldre cada jutge o magistrat, la resta de jurisdiccions amb més casos del compte estan molt per sota de la civil, amb un 62% els jutjats socials, un 57% les seccions mercantils de l'Audiència i un 49% els jutjats penals d'executòries. Altres jurisdiccions tenen taxes que superen el mòdul entre un 9 i un 23%, i només dues jurisdiccions estan per sota dels mòduls: violència contra la dona, un 18%, i jutjats de família, un 22%.
Segons els seus càlculs és imprescindible un magistrat més a cadascuna de les 11 seccions penals i 16 magistrats a les seccions civils, en concret 2 en vuit de les seccions. Pel que fa als òrgans unipersonals, reclama 48 jutges i magistrats en tribunals d'instància i instrucció, els antics jutjats mixtos, entre els quals destaquen 4 places a Arenys de Mar, Gavà, Manresa i Vilanova i la Geltrú, 3 a Martorell, Rubí, Vic, Cornellà, el Prat, Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat, i altres. També farien falta 29 magistrats en seccions civils de tribunals d'instància, destacant els 7 de Barcelona, 4 a Badalona, Sabadell, Granollers i l'Hospitalet de Llobregat, i 3 a Terrassa i Mataró. D'altra banda, farien falta sis magistrats a les seccions penals de Barcelona (4 a enjudiciament i 2 a executòries); tres a les seccions d'instrucció de Badalona, l'Hospitalet i Granollers; tres en seccions socials de Barcelona, un a la secció mercantil de Barcelona i un altre de violència sobre la dona a Badalona amb competència sobre Santa Coloma de Gramenet.