L'Audiència obliga a investigar el tret dels Mossos amb foam a un fotoperiodista durant la vaga palestina a Barcelona
Jutjat i policia van arxivar la causa, però el tribunal diu que potser s'han lesionat drets individuals i col·lectius
- Què ha passat: L'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa contra els Mossos pel tret de foam a Joan Gálvez el 15 d'octubre de 2025, durant la vaga general per Palestina. El projectil li va impactar a l'espatlla, contravenant el protocol que obliga a apuntar de l'abdomen cap avall.
- Els delictes investigar: El tribunal admet la querella per possibles delictes de tortura, contra la integritat moral i impediment de drets cívics. L'Audiència ordena investigar si el tret pretenia impedir que Gálvez exercís el seu dret a informar.
- Per a qui importa: La resolució protegeix els periodistes que cobreixen protestes i reafirma la llibertat d'informació com a dret fonamental que els jutjats han d'investigar efectivament davant possibles maltractaments policials.
- El contraste: Els Mossos van tancar la investigació interna sense depurar responsabilitats ni informar la víctima. La justícia repara ara la manca de transparència i la revictimització que això va provocar.
L'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa contra els Mossos d'Esquadra pel tret amb projectil de foam contra un fotoperiodista l'octubre de l'any passat a Barcelona. Els fets van tenir lloc el 15 d’octubre de 2025, durant les protestes de la vaga general per Palestina davant del Consolat d’Israel. Gálvez treballava identificat com a periodista, amb càmera professional i un casc amb la paraula 'Press' als dos laterals. Durant la protesta un mosso li va disparar un projectil de foam a pocs metres de distància. El projectil el va impactar a l’espatlla, per damunt de la cintura. El protocol d’ús d’aquesta arma estableix que s’ha d’apuntar de l’abdomen cap avall.
L'Audiència ha estimat el recurs d’apel·lació presentat per Irídia en nom del fotoperiodista Joan Gálvez i ha revocat dues decisions de la plaça 11 d'instrucció del Tribunal d’Instància de Barcelona: la de tramitar la causa com a delicte lleu de lesions i la de rebutjar la querella per la resta de delictes. L’Audiència ordena reobrir les diligències prèvies i admetre a tràmit la querella. També ordena practicar les diligències necessàries per aclarir els fets i determinar-ne els responsables. La fiscalia s’havia oposat al recurs. Contra aquesta resolució no hi cap recurs.
L’Audiència dona la raó a Irídia en tots els punts del recurs. En primer lloc, l’Audiència considera que, d’entrada, les lesions no es poden qualificar de delicte lleu. Per al tribunal, el tractament que va requerir l’hematoma de 10x10 centímetres, consistent en fàrmacs antiinflamatoris i cures tòpiques, constitueix tractament mèdic a efectes penals. L’Audiència reconeix, a més, que el fotoperiodista va necessitar tractament psicològic i psiquiàtric a causa de les seqüeles dels fets.
En segon lloc, el tribunal recorda que, segons el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans, els jutjats han d’investigar de manera efectiva les denúncies de maltractament per part d’agents de l’autoritat. Aquesta obligació s’aplica també a les actuacions d’ordre públic sense detenció, sempre que hi hagi hagut un possible ús innecessari de la força, com ha ocorregut en aquest cas.
En tercer lloc, l’Audiència ordena admetre la querella per possibles delictes de tortura o contra la integritat moral i per impediment de l’exercici de drets cívics. A més, considera que cal investigar si el tret pretenia impedir que Gálvez fes la seva feina de periodista, cosa que per a Irídia resulta fonamental, ja que implicaria una vulneració de la llibertat d’informació.
"Aquesta resolució és molt important. L’Audiència reconeix que no estem davant d’unes simples lesions lleus, sinó de greus vulneracions de drets que s’han d’investigar a fons. A més, l’Audiència apunta que el tret podria tenir com a objectiu impedir la feina d’un periodista”, declara Ton Mansilla, advocat d’Irídia. “Que es reconegui la possible comissió d’un delicte d’impediment de drets cívics és clau: posa en el centre la llibertat d’informació, que afecta la societat en el seu conjunt, i la necessitat de protegir els periodistes que cobreixen protestes”, afegeix.
Segons Irídia, la resolució judicial contrasta amb la resposta institucional. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació interna després dels fets. El setembre de 2026, però, va transcendir que l’expedient s’havia tancat sense depurar responsabilitats i sense informar-ne la víctima. Per a Gálvez, la manca de transparència i de depuració de responsabilitats en la investigació interna, així com la minimització dels fets, han estat una forma de revictimització que ha agreujat el dany patit.
"La justícia fa ara la feina que la investigació policial interna no va fer. Ara, el jutjat d’instrucció haurà de complir amb la seva obligació d’investigar de manera efectiva possibles maltractaments policials. Continuem reclamant la prohibició total dels projectils de foam a Catalunya i la garantia que els cossos policials actuïn amb ple respecte als drets fonamentals, i especialment al dret a la llibertat de premsa”, ha conclòs Mansilla.