Les fotografies de Pasqual Maragall i Toni Catany arriben a Madrid en una reflexió sobre memòria i identitat
L’exposició de l’expresident i l’artista salta de Mallorca a la capital espanyola abans d’arribar a Barcelona
- Què és l'exposició: Imatges preses per Pasqual Maragall poc després del diagnòstic d'Alzheimer, acompanyades de fotografies de Toni Catany. Petit format amb anotacions de l'expresident que retraten persones properes, viatges i la seva quotidianitat.
- Per què importa: Planteja una reflexió intimista sobre memòria, identitat i quotidianitat. L'art actua com a eina terapèutica per visibilitzar l'Alzheimer, que afecta el 2% de la població catalana major de 59 anys.
- L'impacte: A Llucmajor, l'exposició va tenir un efecte catàrtic amb molts familiars de malalts. Actualment, Maragall ha deixat de fer fotografies per l'agnòsia visual i es comunica principalment a través del so i la música.
- El següent: L'exposició es podrà visitar fins a finals de novembre a Madrid, i pròximament arribarà a Barcelona.
La delegació del Govern a Madrid inaugura aquest dimecres una exposició que reuneix fotografies fetes per l’expresident Pasqual Maragall poc després de ser diagnosticat d’Alzheimer acompanyades d’instantànies del mallorquí Toni Catany. La proposta, que ja es va exhibir a Llucmajor (Mallorca) i pròximament arribarà a Barcelona, planteja una reflexió intimista sobre memòria, identitat i quotidianitat. “El pare va començar a fer aquestes fotografies d’una manera automàtica i espontània amb el seu mòbil, un Nokia. Ho feia per captar aquells moments de la vida que per ell eren importants i jo crec que també com a forma d’expressar el moment que estava vivint”, destaca a l’ACN la seva filla, Cristina Maragall.
La iniciativa, que es podrà visitar fins a finals de novembre, recull imatges de petit format acompanyades de petites anotacions fetes pel mateix expresident. Les escenes retraten des de persones pròximes i personalitats fins a espais del seu dia a dia i moments dels seus viatges, particularment a Buenos Aires. En paral·lel, s’hi exhibeixen creacions de Catany, un artista que va iniciar una relació d’amistat amb Maragall quan aquest va començar a visitar cases de veïns de Barcelona durant la seva etapa d’alcalde.
“En cap moment hi havia una voluntat artística darrere”, reconeix Cristina Maragall, que també és presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la recerca, la pedagogia i la detecció precoç de l’Alzheimer. Maragall va començar a registrar la seva quotidianitat en ple rodatge del documental ‘Bicicleta, cullera, poma’, on es van recollir els primers compassos de la seva malaltia, feta pública l’any 2007. Un dels objectius de la proposta és explicar els processos vinculats a la memòria i divulgar què significa una malaltia que afecta el 2% de la població catalana major de 59 anys.
“Caro Garcia, que és una fotògrafa que l’acompanyava en aquell moment perquè estaven rodant ‘Bicicleta, cullera, poma’, va pensar que les fotografies tenien un valor i va fer una feina terapèutica amb ell i alhora artística: fer una tria d’aquestes fotografies, imprimir-les i jugar aquest joc amb ell perquè les pogués anar comentant en aquest format Polaroid que tenen”, relata Maragall.
“Poc després va deixar de fer fotografies”
Actualment, l’expresident ja no fa fotografies, ja que té agnòsia visual i ha deixat de llegir i veure. El seu principal canal de comunicació és ara el so, sobretot a través de la música. “Realment, el record que tenim o el record que quedarà del que ell veia en aquell moment és el que tenim aquí a l’exposició, perquè poc després va deixar de fer fotografies, realment”, conclou la seva filla.
Si bé les imatges del polític tenen una profunda intensitat intimista i personal, les de Catany aporten un contrapès estètic que evidencia la influència que va tenir l’amistat entre l’exalcalde i l’artista. “La fotografia és memòria, i Alzheimer i memòria va tot lligat. Per tant, la unió dels dos personatges a nosaltres ens servia per poder aportar, des de la perspectiva del món de l’art, què passa amb tota aquesta cosa que és la malaltia”, detalla el director de la Fundació Toni Catany, Antoni Garau.
Efecte “catàrquic”
La mostra, inaugurada aquest dimecres per la delegada de la Generalitat a Madrid, Núria Marín, també busca visibilitzar l’Alzheimer i evidenciar com l’art pot ser una eina terapèutica davant d’una malaltia encara molt desconeguda. De fet, a la exposició que es va fer a Llucmajor hi van anar molts familiars de malalts i va tenir un efecte “catàrtic” que des de la Fundació Pasqual Maragall no esperaven.
A l’entitat ressalten que fer fotografies no es considera una teràpia específica contra l’avenç de la malaltia, però reconeixen que hi ha tantes experiències com persones malaltes. “Les fotografies i els objectes significatius estan recomanats per treballar la reminiscència i la història de vida. De fet, el concepte de pèrdua d’identitat és una de les coses més temudes quan hi ha un diagnòstic”, explica la doctora Nina Gramunt, que treballa a la fundació.