Les obres del nou arxiu de Barcelona a Can Batlló arrencaran el primer trimestre de 2027

Les obres del nou arxiu de Barcelona, que s'instal·larà a la nau central del recinte de Can Batlló, arrencaran el primer trimestre de 2027. Ho ha anunciat l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que ha indicat que es tracta d'un projecte "modernitzat i ampliat" respecte al que va presentar-se l'any 2018 i que havia "quedat congelat". El consistori invertirà 98 milions d'euros per rehabilitar l'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Local. El nou equipament tindrà 70.000 metres quadrats i, a banda de la zona dedicada a custodiar el fons patrimonial de Barcelona, integrat per 70 quilòmetres de documents, inclourà un centre cultural "obert a la ciutadania" amb sales d'exposicions, un auditori i una àgora. Podria obrir portes el 2034.

En una roda de premsa que s'ha dut a terme al recinte de Can Batlló, Jaume Collboni ha destacat la "voluntat política" de l'equip de govern per "desencallar" un projecte que ha qualificat de clau per a la ciutat. Segons ha explicat, la iniciativa respon tant al convenciment que cal culminar la transformació de Can Batlló com a la "necessitat objectiva" de disposar d'un arxiu unificat amb capacitat per preservar tota la documentació, no només de l'Ajuntament de Barcelona, sinó també de la història de la ciutat.

"L'arxiu de la ciutat és un espai de memòria i tenia tot el sentit centralitzar-lo per preservar-la i fer-la més accessible per a investigadors, acadèmics i ciutadania", ha afirmat el batlle que ha recordat que el fons actualment genera prop de 44.000 consultes anuals. Alhora, ha afegit que el projecte s'ha dissenyat amb la voluntat que pugui continuar creixent en el futur i garantir els estàndards de conservació necessaris.

També ha assegurat que la intervenció permetrà modernitzar alguns dels arxius de districte actuals, que "havien quedat obsolets" i que en molts casos es trobaven al voltant del 90% de la seva capacitat. A més, ha indicat que representarà un "salt qualitatiu" en termes d'accessibilitat. Així, ha apuntat que la integració en un únic equipament dels 23 espais que actualment custodien la documentació permetrà consultar en un mateix lloc més de 70 quilòmetres de documents, que abracen des de l'any 885 fins a l'actualitat. 

A més, suposarà reunir en un mateix espai el centenar de professionals que treballen als arxius municipals, fet que afavorirà el treball coordinat. 

Per la seva banda, la regidora de Memòria i del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, que ha assegurat que es tracta d'un projecte que requereix "valentia", tant per la inversió que comporta com per la durada de la seva execució. L'objectiu del govern municipal és completar durant aquest 2026 tots els tràmits administratius necessaris perquè les obres puguin començar el primer trimestre de 2027. Tot i que els treballs podrien acabar l'any 2032, el trasllat de tota la documentació s'allargaria un parell d'anys, de forma que l'equipament no obriria portes fins al 2034.

Equipament obert al barri

Collboni ha explicat que la proposta preveu rehabilitar els elements originals de la nau central de Can Batlló, un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El nou equipament tindrà una superfície construïda de 30.650 metres quadrats -la proposta inicial en preveia uns 25.000- i es convertirà en "un dels edificis 100% municipals" més grans de Barcelona.

L'espai es dividirà en dues grans àrees. Aproximadament la meitat de l'edifici es destinarà al fons documental, mentre que la resta es convertirà en un espai de difusió cultural que conservarà els elements patrimonials més singulars i acollirà sales d'exposicions, aules didàctiques, un auditori i una gran àgora, entre altres espais. "Serà un equipament cultural al servei de les entitats del barri i amb una programació pròpia de conferències, exposicions i activitats", ha afirmat l'alcalde, que també ha defensat que el projecte actuarà com a pol d'atracció i contribuirà a revitalitzar l'entorn de Can Batlló.

L'element central de l'edifici serà una gran àgora diàfana, amb quatre accessos des de diferents punts del recinte. Aquest espai disposarà d'una escala circular que connectarà amb les sales de consulta situades a la primera planta.

El projecte també ha posat especial atenció en la distribució dels dipòsits documentals i en la creació d'espais amplis, lluminosos i confortables tant per al personal com per als usuaris. A més, ha incorporat criteris de sostenibilitat, amb l'aprofitament de les característiques de l'edifici i la instal·lació de plaques fotovoltaiques i sistemes de geotèrmia. La reforma ha estat redactada per la UTE formada per OP Team Arquitectura, Mendoza Partida i Ramon Valls.

17.000 metres quadrats alliberats

El trasllat dels serveis també permetrà alliberar 17.000 metres quadrats dels actuals equipaments destinats a arxiu, que es podran dedicar a nous usos.

Segons ha explicat l'alcalde, aquests espais es destinaran a ampliar equipaments existents, crear-ne de nous o impulsar habitatge dotacional. Com a exemple, ha assenyalat que al Poblenou s'alliberarà prou sòl per construir una cinquantena de nous habitatges dotacionals.

Oportunitat per a Sants-Montjuïc

El nou Arxiu de la Ciutat també suposarà un nou impuls a la transformació de Can Batlló. Per les seves dimensions i la seva ubicació al centre del recinte, la rehabilitació del Bloc 8 permetrà crear noves connexions internes i eliminar l'actual efecte frontera. A més, una part de l'edifici rehabilitat -762,10 metres quadrats- continuarà cedida com a espai de referència per als col·lectius veïnals.

El projecte comparteix objectius estratègics amb el veïnat, especialment pel que fa a la preservació de la memòria i del patrimoni industrial. Es conservaran el primer edifici construït l'any 1878, la xemeneia principal, la torre del dipòsit i una part del mur perimetral.

La transformació de Can Batlló ha avançat en els darrers anys amb l'obertura de l'EMAV, la inauguració del parc, el Bloc4BCN i l'inici de les obres de l'Institut Escola Cal Maiol. La rehabilitació de la nau principal representa ara un nou pas endavant en aquest procés de transformació urbana, que dona resposta a les reivindicacions veïnals de més zones verdes i nous equipaments.