L'escopeter que va disparar contra Roger Español diu que no va "apuntar" ni es va fixar on anava la bola de goma
L'agent no va dubtar que l'ordre de disparar fos legal
- La declaració: Ha assegurat que va disparar sense apuntar específicament, amb visió interferida pels escuders davant seu, apuntant a terra per al rebot i amb mínima potència.
- L'ordre de disparar: Va rebre instruccions de fer foc contra els manifestants que llençaven pedres, pals i rajoles. Ha dit que no va preveure lesions tan greus.
- La formació rebuda: Reconeix que reben formació genèrica sobre l'escopeta però no detalls tècnics sobre velocitat de projectils ni potencial lesiu.
- Les peticions: Fiscalia i defenses demanen absolvió; les acusacions reclamen entre 12 i 13 anys de presó per lesions greus i tortures.
L'escopeter de la Policia Nacional que va disparar la bola de goma que va treure un ull a Roger Español l'1-O ha assegurat aquest dijous a la tarda en el judici contra ell i tres policies més a l'Audiència de Barcelona que quan va disparar el projectil no va "apuntar" ni es va fixar on anava el tret. Ha dit que tenia una visió interferida pels escuders que eren davant seu i que just després de disparar va carregar l'arma altre cop. Així, no va veure que hi havia manifestants que alçaven les mans ni va veure a Roger Español caure a terra a causa de l'impacte. A més, ha dit que no va tenir cap dubte que l'ordre de disparar boles era plenament legal.
L'agent ha explicat que els manifestants llençaven pals, pedres o rajoles, entre altres, i que quan va rebre l'ordre de disparar pilotes, en va disparar dues separades per una salva. Ha reconegut que va disparar a uns 15 metres dels manifestants, entre els quals hi havia Roger Español, però ho va fer apuntant cap a terra perquè la bola rebotés, i amb la mínima potència de l'arma. No obstant això, no va veure on va disparar exactament, perquè tenia escuders davant i perquè ell disparava i recarregava. "Disparar a la massa no és fer punteria", ha dit. Així, ha dit que no va veure manifestants amb les mans alçades, ni cap d'ells caient a terra. A més, va saber que un dels manifestants, Roger Español, havia resultat ferit greu hores després i pels mitjans de comunicació.
A preguntes de la fiscal, ha assegurat que no va tenir cap dubte que l'ordre de disparar pilotes era legal, pel context dels aldarulls que hi havia, i que quan ho va fer no podia preveure que causaria lesions tan greus.
Preguntat per la formació que reben els antiavalots sobre escopetes de pilotes de goma, ha dit que reben una formació genèrica i periòdica sobre l'ús de l'escopeta, però no se'ls donen detalls tècnics sobre la velocitat dels projectils o el seu potencial lesiu. Ha explicat que la distància respecte a la ciutadania a la que disparen la calculen aproximadament i que en cas de dubte no disparen.
Un altre dels policies acusats, el sotsinspector que estava a càrrec del subgrup que actuava en paral·lel al de l’escopeter, ha assegurat que aquest acusat no formava part del seu equip. Tot i admetre que jeràrquicament estava per sobre d’ell, ha remarcat que no n’era responsable. “Jo estava pendent del meu subgrup i ell no en formava part”, ha indicat l’acusat que a preguntes del seu advocat ha deixat clar que “mai” va donar-li cap ordre.
Ha detallat que l’ordre de disparar pilotes de goma va rebre-la del seu superior, l’inspector que coordinava la intervenció, quan estaven a l’altura de la intersecció amb Diputació. Ha precisat que no va veure que cap escopeter fes un tir tens, és a dir sense rebot.
Preguntat sobre el moment en què va rebre l’ordre d’aturar el llançament de pilotes de goma, ha afirmat que no va ser fins que no van arribar al final del carrer. Així, ha indicat entre que van parar de disparar i van pujar als vehicles policials van passar uns deu minuts.
Alhora, ha assegurat que no va veure que cap persona caigués a terra ferida o que aixequés les mans demanant ajuda. També ha relatat que abans d'usar les defenses, els salves i les pilotes de goma en darrer terme, van utilitzar tots els mitjans disponibles com senyals acústics, lluminoses i van fer tres avisos per megafonia. “En veure que feien cas omís de la megafonia va ser quan el cap va informar-nos que interveníem”, ha dit.
En acabar les declaracions dels acusats, totes les parts han ratificat les seves conclusions provisionals. Les defenses i la fiscalia demanen l'absolució, mentre que les acusacions demanen entre 12 i 13 anys de presó per lesions greus i tortures.
L'advocat de Roger Español, Benet Salellas, ha dit en el seu informe final que el judici és sobre si es va complir la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas sobre la prohibició del referèndum de l'1-O tot preservant la "normal convivència ciutadana". Segons l'advocat, la Policia Nacional no va complir la interlocutòria ni la normativa sobre les actuacions policials, que l'obliguen a actuar amb proporcionalitat, oportunitat i congruència.
El lletrat ha recordat que tots els testimonis de les defenses són companys o subordinats dels acusats, i que no han aportat imatges de vídeo sobre la suposada violència dels manifestants amb suposats llançaments d'objectes contundents contra la policia, ni les càmeres personals dels agents, l'helicòpter policial o d'altra procedència. En canvi, ha recordat que les acusacions han aportat testimonis diversos de manifestants i periodistes que no coneixien a Roger Español abans de l'1-O, així com imatges diverses de periodistes que mostren l'actuació policial.
Salellas ha volgut argumentar el dol, la voluntat dels agents per ferir greument algun dels manifestants. Així, recorda que els agents van disparar intencionadament armes de foc, més d'una vegada i fins i tot després de ferir a Roger Español. Les pilotes de goma no es van usar a cap altre lloc de Barcelona, ha recordat. I no creu que el resultat d'una ferida tant greu no fos imaginable pels agents, tot recordant que el 2017 les boles de goma ja havien causat desenes d'amputacions oculars i ferides greus a tot Espanya i havien estat prohibides a Catalunya i Euskadi. També considera que els agents van assumir el risc d'una ferida greu en usar les escopetes de boles de goma a poca distància, sense avisar de forma progressiva sobre el seu ús i davant d'una situació que no era de risc extrem. "Costa imaginar que una unitat d'elit armada es veiés amenaçada per persones desarmades assegudes a terra", ha dit. "No hi havia ni risc ni perill", ha reblat.
Per últim, ha assegurat que qualsevol ciutadà que causés una lesió tan greu, seria condemnat. Per això, creu que encara amb més raó s'ha de condemnar un professional entrenat per usar aquest tipus d'arma.
Anaïs Franquesa, d'Irídia, ha recordat que els pèrits de la Guàrdia Civil van afirmar que no hi havia un ambient violent a la zona on es van disparar les boles de goma. A més, per argumentar l'aplicació del delicte de tortures, ha dit que és "una de les poques prohibicions absolutes", fins i tot per sobre del dret a la vida. "La prohibició de la tortura no decau mai, és un dels consensos després dels judicis de Nuremberg", ha dit.
L'advocada d'Òmnium Cultural, Laia Serra, ha dit que la ciutadania podia pensar que arran de la prohibició de les boles de goma per part dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional no les faria servir tampoc. Per això, encara veu més incomprensible que no s'avisés específicament sobre el seu ús, més tenint en compte que és l'arma més perillosa que tenen els antiavalots. A més, la Policia Nacional ja havia hagut d'afrontar judicis penals i contenciosos-administratius per lesions de ciutadans per boles de goma.
Per últim, ha recordat que el rebot de les boles de goma està prohibit o desaconsellat per instàncies internacionals, ja que això fa que la bola s'elevi més i pugui impactar contra el tronc superior de les persones. Així mateix, ha dit que un tret a 15 metres de distància o menys, com el que va rebre Roger Español, no té prou distància per a reduir la seva velocitat, tot i que reboti a terra.
El judici continuarà aquest divendres al matí amb els informes final de la fiscalia i les defenses, així com el dret a l'últim torn de paraula dels acusats.