L'exconsellera de Salut Marina Geli es desvincula de la contractació de Carles Manté per Innova

L'exconsellera de Salut, Marina Geli, s'ha desvinculat de la contractació de Carles Manté per Innova el març de 2007, pocs mesos després que cessés com a director del Servei Català de la Salut. En una nova sessió del judici, qui va ser la titular del Departament entre el 2003 i el 2010 amb els presidents Maragall i Montilla, ha assegurat que se sent "orgullosa" de la feina feta durant el seu mandat i ha destacat els 20 anys de trajectòria prèvia en l'àmbit sanitari de Manté. També ha declarat que no coneixia els "encàrrecs" fets pel hòlding municipal ni els motius del cessament. "Tenim molts controls; és un Departament totalment garantista", ha dit respecte a les inversions fetes per construir el nou Hospital de Sant Joan de Reus.

L'exconsellera de Salut, en qualitat de testimoni, ha explicat que va conèixer Carles Manté l'any 1999 quan ella era diputada del Parlament de Catalunya, ja que, conjuntament amb Pascual Maragall, es van adreçar a les dues patronals del sector sanitari - el Consorci Hospitalari de Catalunya i Unió Catalana d'Hospitals-, on Manté n'era el coordinador. Entre el 2003 i 2006, en el seu primer mandat com a consellera de Salut, Manté va ocupar el càrrec de director del Servei Català de la Salut (CatSalut) fins al 27 de desembre de 2006, quan va ser destituït.

Preguntada pels motius del cessament de Manté com a director del Catsalut, ha dit que no els sabia i ha apuntat que responia a la reorganització interna del servei després del canvi de president a la Generalitat. "No hi havia cap motiu, quatre anys són durs com a director, no recordo cap motiu concret", ha defensat. D'altra banda, Geli ha explicat que es va assabentar a posteriori que Manté va tornar cap al món municipalista, cap a Reus, després del cessament.

Geli ha respost que no tenia "cap constància" a la pregunta de l'advocat de Manté sobre si havia fet "alguna promoció" perquè l'acusat fos contractat per l'Ajuntament de Reus. D'aquesta manera, s'ha desmarcat de la contractació de Manté per Innova i ha subratllat els 20 anys de trajectòria professional en el sector sanitari. "Hi ha probatòries, moltes, si agafen totes les memòries del Consorci Hospitalari ho veuran", ha manifestat. "Com a director del servei, va ser una persona solvent i, a més, crec amb resultats, que és el més important per a la ciutadania i pels territoris", ha assegurat.

A més, ha asseverat que els anys que ella va estar al capdavant de la Conselleria de Salut- fins al 2010- van ser "fructífers". "Vam centrar les bases de moltes coses del sistema de salut que avui encara perduren", ha opinat. Geli ha recordat que el Govern tenia la voluntat de descentralitzar el sistema sanitari del país i que llavors es van crear les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. "Necessitàvem descentralitzar tots els hospitals", ha assenyalat. A tall d'exemple, ha dit que es va inaugurar l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. "Era un exemple d'aquesta millora de la proximitat, d'equitat", ha afegit.

Autonomia i descentralització dels serveis

En la seva declaració, l'exconsellera ha indicat que el Departament de Salut només tenia relació amb els proveïdors, és a dir, en el cas de Reus, amb el centre hospitalari. "Sagessa va ser útil per aquests dos territoris, sobretot també per gestionar l'Hospital de Móra i ajudar a la descentralització de l'Hospital de Jesús- de la Santa Creus de Jesús -Tortosa-", ha asseverat. "Això era autonomia municipal, la nostra relació era amb cada un dels proveïdors i buscàvem instruments per avançar qüestions, per millorar l'eficiència, per sumar escales", ha subratllat.

Pel que fa a les funcions de Manté dins del hòlding municipal d'Innova, Geli ha declarat que tampoc en tenia constància. "Desconec exactament quins eren els encàrrecs, insisteixo, amb l'autonomia municipal, ens relacionàvem amb els proveïdors", ha dit.

"Governança compartida"

Geli ha remarcat que el model sanitari que volien era el d'un de "governança compartida" amb els Ajuntaments, en el qual no hi havia una gestió directa del Departament, sinó a través d'empreses públiques. Tot i que ha dit que la responsabilitat requeia en el Departament. "Té sistemes garantistes molt importants perquè estem parlant de diners públics, assessoria jurídica al mateix Departament, assessoria jurídica al CatSalut, intervenció, tenim molts altres controls posteriors", ha destacat. En aquest sentit, ha indicat que els tècnics del CatSalut eren qui feien el control dels diners públics, és a dir, de les inversions que feien les entitats proveïdores – en referència a les obres de l'Hospital de Reus. "És un Departament totalment garantista", ha insistit.

"Compareixia com a president de Shirota"

En la sessió d'aquest dimarts, també ha declarat Josep Maria Sabater, qui va ser el director del CatSalut entre el 2007 i el 2011, quan es van produir els fets que es jutgen. El testimoni ha afirmat que van mantenir diverses reunions amb Manté perquè era el seu predecessor i tenien projectes en marxa. "Compareixia com a president de Shirota, treballava amb el grup de Reus, molts projectes van quedar a l'aire", ha certificat Sabater.

El testimoni ha esmentat que algunes de les qüestions que van tractar en aquestes trobades van ser sobre el grup Sagessa o sobre la descentralització dels serveis de l'Hospital Sant Joan de Reus cap a Tortosa. "Sobre la instal·lació d'acceleradors lineals a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, sé que si treballa, però amb mi no ho va tractar; arquitectònicament la Cinta era impossible muntar els búnquers perquè l'hospital estava molt malament", ha afirmat. Finalment, ha dit que sabia que "feia encàrrecs per Innova" i que mai van parlar sobre la creació de la seva empresa -CCM Estratègies i Salut, S.L-.

En la jornada d'avui, també han declarat diversos arquitectes que van participar en la construcció del nou hospital de Reus, els quals han explicat les feines que feia Jorge Batesteza, un altre dels vuit investigats en la causa. El judici continuarà aquest dimecres amb més declaracions de testificals.