L'habitatge passa de sisè a primer problema percebut pels catalans en el darrer mandat de Sánchez
Creix la preocupació pel fenomen migratori, i es desinflen qüestions com l’atur o les relacions Catalunya-Espanya
- Creixement espectacular: De l'agost de 2023 al desembre de 2024, la preocupació per l'habitatge va saltar del 8% al 30% dels enquestats. Els joves de 25-34 anys són els més afectats (42,6%), però la inquietud és transversal en totes les franges d'edat.
- Factors del canvi: L'encariment de lloguers i compra per sobre dels salaris, les noves lleis d'habitatge estatal i català, i el debat públic que han generat han col·locat la crisi al centre de l'agenda política.
- Variacions territorials: A Barcelona gairebé el 40% apunta l'habitatge com el primer problema. En municipis petits (menys de 2.000 hab.), la immigració (16,2%) preocupa més. A més gran és la ciutat, més central és la qüestió de l'habitatge.
- Altres canvis: L'atur i la precarietat laboral han caigut del 9,2% al 4,3%. Les «relacions Catalunya-Espanya» han tocat mínim des de 2006, amb només el 3% de preocupació.
L’accés a l’habitatge s’ha disparat en menys de quatre anys com el problema més important percebut a Catalunya. Durant l’últim mandat de Pedro Sánchez, la crisi de l’habitatge ha passat d'ocupar el sisè al primer lloc dels principals problemes del país, segons els Baròmetres del CEO, i es va consolidant en aquesta posició des de fa dos anys. Actualment, ho creu el 30% dels enquestats, un consens inèdit entorn l’habitatge i que no es veia des del 2020 al voltant de la salut, en plena pandèmia. Això ha desplaçat preocupacions habituals, com l’atur o les relacions Catalunya-Espanya, ara en hores baixes. L’altra qüestió a l’alça és el fenomen migratori, que un 10% dels catalans situen avui al capdavant dels problemes de Catalunya.
L'estiu abans que Sánchez fos investit president per darrera vegada, l'any 2023, l'habitatge no ocupava ni el cinquè lloc del llistat de primers problemes dels catalans. Tot just un 8% dels enquestats pel CEO li atorgaven aquesta rellevància, a distància del problema més assenyalat, que era la insatisfacció amb la política (per a un 13%), i també se situava per darrere de temes com l’atur i la precarietat laboral (9,2% dels enquestats), la sanitat (9%) o les relacions entre Catalunya i Espanya (9,1%).
Però, en tot just un any, la qüestió va fer el salt al primer lloc, amb un consens d'un 20% dels enquestats pel CEO la tardor del 2024; des d'aleshores, no tan sols es manté en el primer lloc de les preocupacions dels catalans, sinó que ha augmentat el percentatge dels qui així ho consideren, fins al 30% actual.
L’habitatge també s’ha situat al primer lloc dels problemes principals del país al conjunt de l’Estat, tot i que més recentment. Segons els baròmetres mensuals del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), entre les darreres eleccions generals de juliol de 2023 i l’octubre del 2026, el percentatge de ciutadans que l’identifiquen com a tal ha saltat d’un 2,5% a l’actual 29,9%. Si bé és cert que l’última dada recull l’impacte de les mobilitzacions pel desnonament de Maricarmen i la votació dels decrets d’habitatge al Congrés, la qüestió ja havia anat guanyant protagonisme, i des de juliol de l’any passat un 14% dels enquestats l’identificava com el primer problema d’Espanya, situant-la aleshores just per darrere de l’acció de govern i dels partits.
Joves i metropolitans, els més concernits
A Catalunya, de l’anàlisi dels successius Baròmetres del CEO es desprèn que el problema de l’habitatge ha crescut i preocupa de manera força transversal en termes de gènere, edat, lloc de residència i fins i tot simpatia de partit, si bé hi ha matisos. La població més jove, els residents en entorns urbans mitjans i grans, els votants de partits de centreesquerra i esquerra i les persones amb nivell d’estudis superiors són els més concernits per aquesta problemàtica. La inquietud també és lleugerament superior entre els homes (30,9%) que entre les dones (27,1%), segons la mateixa font.
Pel que fa al grup d’edat, la població més jove és la que més ha incrementat la seva percepció de l’habitatge com a principal problema de Catalunya. Fa encara no quatre anys només l’assenyalava un 8% (percentatge similar a la mitjana), i ara ho creu un de cada tres (el 36%) i ha esdevingut el principal problema per aquesta generació, a més distància que mai de la seva segona preocupació, que ara és la immigració (12,4%).
Així i tot, la franja d’edat que més marcadament assenyala l’habitatge com el primer problema és la immediatament posterior, dels 25 als 34 anys, amb fins a un 42,6% dels enquestats. Aquí també s’ha produït un salt molt important de 26 punts respecte del 16,4% que ho pensava a l’inici de la darrera legislatura espanyola. Però, com s’ha dit, la preocupació és intergeneracional, i fins i tot entre els majors de 64 anys ha crescut gairebé 20 punts, passant d’un residual 2,8% del juny del 2023 a un 23,6% de la població d’aquest grup d’edat en l’actualitat.
Encariment, polítiques i debat social
El preu dels lloguers i de l’habitatge de compra s’ha encarit els darrers anys molt per sobre dels salaris, dels ingressos familiars i de la inflació general. Aquest factor material, sumat a l’acció pública a l’Estat (per exemple, la Llei d’habitatge, aprovada el maig del 2023) i de la Generalitat (la regulació i topall al preu dels lloguers o la prohibició de la compra especulativa d’habitatge), i el debat que han generat aquestes polítiques, han anat situant la crisi de l’habitatge al centre del debat públic.
Les enquestes reflecteixen com la preocupació per l’habitatge ha crescut entre ciutadans amb afinitats polítiques molt diferenciades, si bé no tots situen el tema com el primer problema de Catalunya en l’actualitat. En aquest sentit, només els simpatitzants Vox i Aliança Catalana, escullen, en primer lloc, el fenomen migratori. Els primers, molt més rotundament: la majoria del votant de Vox apunta la immigració com a problema principal (un 34,7); en el cas dels d’Orriols, un 24,2% (per un 21,6% que s’inclina per l’habitatge). Pel que fa als votants del PP, l’habitatge i la inseguretat ciutadana empaten com a primers problemes, amb un 15% respectivament.
Són els electors de l’espai dels Comuns els qui més clarament apunten a l’habitatge com el gran problema del país, amb més del 50% dels enquestats, seguits dels de la CUP (40,5%), PSC i ERC (36,7% i 36,1% respectivament). Pel votant de Junts també és el principal problema a distància del segon, amb un 25%.
El ‘primer problema’ per a un 40% dels barcelonins
D’altra banda, segons el Baròmetre, gairebé el 40% dels habitants de Barcelona assenyalen avui l’habitatge com el principal problema del país. De fet, l’enquesta constata la relació proporcional entre la dimensió del lloc de residència i la percepció sobre aquest problema. Pels habitants de micropobles i de municipis de fins a 2.000 habitants l’habitatge ni tan sols és el primer problema (12,2%), ja que passen per davant la immigració i fins i tot la insatisfacció amb la política (amb un 16,2% de respostes, respectivament). En municipis més grans de 2.000 habitants la qüestió de l’habitatge ja lidera el rànquing, i el pes creix com més gran és el nucli de població, del 24,6% entre els habitants de poblacions entre 2.000 i 10.000 habitants, fins al gairebé 30% en poblacions de més de 150.000 habitants.
L’habitatge també és el primer problema amb independència del nivell educatiu. Ara bé, com més alt és el nivell d’estudis dels enquestats, més clarament s’assenyala aquesta problemàtica. Els enquestats amb educació superior l’escullen en un 34,%, mentre qui només té estudis de primària o inferior, ho fan en un 22,4%.
En sentit contrari, la immigració és percebuda com el primer problema amb més rotunditat pel col·lectiu amb menys formació, el 16,3% l’escull, i va minvant el percentatge com més alt és el nivell formatiu (fins al 7,6% de persones amb nivells d’estudis superiors, o l’11,3% amb estudis secundaris de batxillerat o FP, i el 13,6% de 1a etapa de secundària).
Tot i que petites, també es detecten diferències en la percepció dels problemes principals en funció de la primera llengua dels residents. Per exemple, entre els ciutadans castellanoparlants (o que s’identifiquen amb el castellà com a primera llengua), la preocupació per l’habitatge és gairebé dos punts superior als catalanoparlants: 30,4% els primers, 28,8% els segons. I encara és més notòria la diferència entre els que identifiquen la immigració com el principal problema: un 12,1% dels castellanoparlants per un 8,9% dels catalanoparlants.
Puja el fenomen migratori, baixen qüestions econòmiques i polítiques
En el segon lloc de les preocupacions actuals dels ciutadans apareix la immigració, amb un 10,6% de ciutadans que el situen com el principal problema, quan a l’inici de la legislatura estava amb un 4%, lluny de ser una qüestió central.
Les dones l’assenyalen més (11,8%) que els homes (9,2%), i en aquest sentit s’ha invertit la relació, ja que el juny del 2023 la preocupació era més alta entre els homes (el 4,7%) que entre les dones (el 3,5%).
Cap franja d’edat té la immigració com el seu principal problema. Però els més joves (18-24 anys) són els qui en més proporció el consideren així, en concret un 12,4% (lluny del 36% que destaquen l’habitatge). Significativament, ara fa quatre anys els joves eren justament la franja d'edat que menys considerava que la immigració fos el principal problema de Catalunya. Les persones de la tercera edat són l'altre grup que més assenyala el fenomen migratori, en un 11,2%.
Als pobles més petits de 2.000 habitants la immigració és percebuda com el principal problema, amb un 16,2%, un gran contrast amb el 9% que l’identifica així en els nuclis de població que arriben fins als 10.000 habitants. I encara més, amb la percepció a Barcelona, on només ho pensa un 6,3% de la població. En canvi, en poblacions d’entre 150.000 i el milió d’habitants, principalment les ciutats metropolitanes, la preocupació també augmenta (13,7%) i és la segona del llistat.
Atur i precarietat laboral
Aquesta és una de les preocupacions que ha davallat força en la darrera legislatura espanyola, de ser el segon problema amb el 9,2%, a caure fins al vuitè lloc, amb un 4,3% dels enquestats. Una qüestió que segueix preocupant més a les dones (4,9%) que als homes (3,8%), com ja succeïa el 2023.
Les ‘relacions Catalunya-Espanya’, en hores baixes
Aquesta qüestió és de llarg la que més ha davallat en els últims quatre anys. Abans de la reelecció de Pedro Sánchez el tema encara era considerat el principal problema de Catalunya per un 9% de la població, però ja molt lluny dels anys àlgids del procés en què es va assolir un màxim històric d’un 39,7% de la població que el considerava la primera preocupació, l’octubre del 2017. L’octubre del 2023 el tema va repuntar lleugerament fins al 13,7% coincidint amb l’aniversari de l’1-O, però des d’aleshores el descens és continuat i pronunciat fins a caure al 2,3% el mes de juny d’aquest any (a l’octubre ha quedat en el 3%); des del 2006, la qüestió no havia estat tan oblidada.