L'Hospital de Bellvitge detecta sarcopènia en una de cada set persones abans d'operar-se de maluc
Els pacients presentaven més comorbiditat, tenien més dificultats per fer de manera autònoma activitats quotidianes
- Què ha descobert: Un 14% dels pacients amb artrosi de maluc avaluats abans de pròtesi presenta sarcopènia (baixa força i massa muscular). Aquests pacients tenen més diabetis, problemes cardíacs, dificultats per a activitats quotidianes i pitjor salut mental.
- Per què importa: La força muscular és crucial en la recuperació post-operatòria per aixecar-se del llit o caminar amb crosses. Detectar-la anticipadament permet personalitzar la preparació amb exercici específic i suport nutricional.
- Dels desenvolupadors: L'Hospital de Bellvitge analitzarà durant dos anys l'evolució dels pacients per confirmar si la sarcopènia es lliga a més complicacions. L'estudi ja ha rebut el premi a millor comunicació al Congrés Nacional de la SECCA.
- El següent pas: L'hospital ha començat a cribrejar sarcopènia i osteosarcopènia a les consultes i plantejar-se integrar aquesta valoració dins d'un programa de recuperació intensificada amb intervencions nutricionals i exercici físic.
Un estudi de l'Hospital de Bellvitge determina que una de cada set persones avaluades abans de sotmetre's a una pròtesi total de maluc presentava sarcopènia, una alteració caracteritzada per una baixa força i massa muscular. L'informe posa de manifest la importància de valorar l'estat muscular dels pacients abans de la intervenció, després d'analitzar 203 persones amb artrosi de maluc candidates a una pròtesi total entre el desembre de 2019 i el desembre de 2022. La recerca, en què han participat els serveis de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i de Reumatologia, s'ha publicat a la revista Journal of Clinical Medicine.
Els resultats mostren que la sarcopènia va molt més enllà de la pèrdua de múscul, donat que les persones que la presenten pateixen més sovint altres malalties, com diabetis o problemes cardíacs. A més, tenen més dificultats per fer soles activitats quotidianes com vestir-se o caminar per casa sense ajuda, i presenten pitjor estat cognitiu, una pitjor percepció de la salut mental i una pitjor funció del maluc que la resta.
La força muscular és especialment rellevant en els primers dies després d'una pròtesi de maluc, per exemple, per aixecar-se del llit o començar a caminar amb crosses. Per això, identificar abans de la cirurgia les persones amb baixa força muscular pot ajudar a valorar una preparació més individualitzada, amb exercici específic o suport nutricional.
L'equip que ha desenvolupat l'estudi subratlla, però, que calen més estudis per confirmar si aquestes mesures milloren realment la recuperació. En aquest sentit, L'Hospital de Bellvitge ja ha començat a incorporar el cribratge de la sarcopènia i l'osteosarcopènia a les consultes.
Paral·lelament, l'equip està analitzant l'evolució dels mateixos pacients dos anys després de la cirurgia per determinar si la sarcopènia s'associa amb més complicacions o amb una recuperació més lenta. En aquest sentit, considera que els resultats obtinguts obliguen a prestar una atenció especial al diagnòstic d'aquesta condició amb l'objectiu de prevenir possibles complicacions: "L'escenari ideal seria integrar aquesta valoració dins d'un programa de recuperació intensificada, en què els equips d'infermeria poguessin identificar els pacients amb risc i aplicar mesures preoperatòries, com ara intervencions nutricionals i programes d'exercici físic", destaca el doctor Marcos del Carmen-Rodríguez, del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital de Bellvitge i autor principal de l'estudi.
Un avançament dels resultats del seguiment dels pacients després de la cirurgia va rebre aquest any el premi a la millor comunicació de socis al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cirurgia de Maluc (SECCA).