L'IRTA posa en marxa una planta experimental de biogàs a Constantí per reaprofitar les dejeccions ramaderes
El Govern vol arribar a produir 2 terawatts anuals de biogàs el 2030, l'equivalent al 7% del consum de cas a Catalunya
- Què ha passat: L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ha posat en marxa a Mas Bové (Constantí) una planta experimental que transforma dejeccions ramaderes en biogàs, fertilitzants i aigua tractada.
- Com funcionarà: La instal·lació es nodrirà de matèria orgànica de granges de porcí i aviram de la zona. L'energia produïda servirà tant per a aquestes granges com per a la pròpia planta.
- L'objectiu: Part d'una estratègia del Govern per arribar a 2 terawatts anuals de biogàs el 2030, equivalent al 7% del consum elèctric català.
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha posat en marxa a les seves instal·lacions de Mas Bové a Constantí (Tarragonès) una planta experimental de biogàs. L'objectiu és fer recerca respecte aquesta tecnologia que consisteix en transformar les dejeccions ramaderes en biogàs, fertilitzants i aigua tractada, fet que permet transformar un residu en energia i productes per al sector primari. La planta es nodrirà de matèria orgànica procedent de granges de porcí i aviram de la zona i l'energia servirà tant per a aquestes granges com per a la pròpia planta. Tot plegat forma part d'una estratègia del Govern que vol arribar a produir fins a 2 terawatts (TB) anuals de biogàs el 2030, l'equivalent al 7% del consum català.
La instal·lació de l'IRTA és la primera d'aquestes característiques de l'Estat gestionada per un institut de recerca públic mentre dona servei a una granja. Així doncs, la recerca serà un dels puntals de la planta, i anirà enfocada tant a incrementar la generació de biogàs com el reaprofitament de l'aigua. També s'hi podran fer projectes pilot que serien complicats de dur a terme en una planta convencional.
L'equipament s'alimentarà de més de 5.200 tones de matèria orgànica cada any. El biogàs produït tindrà un cabal de 96.000 normo metres cúbics (Nm3) anuals, equivalent a 58.000 litres de gasoil o a l'energia anual consumida per unes 165 llars. "És una planta petita però escalable", ha destacat August Bonmatí, cap del programa de sostenibilitat en biosistemes de l'IRTA. De cara a finals de l'any que ve es vol posar en marxa una segona planta similar a les instal·lacions de l'institut a Monells (Baix Empordà).
El funcionament
La planta s'alimenta de les dejeccions d'una granja de porcs i d'una d'aviram. La matèria es diposita i barreja al tanc d'alimentació que posteriorment es trasllada al digestor, el cor de la planta. Allà, en una temperatura controlada de 37 graus, uns bacteris descomponen la matèria i generen biogàs i digestat. El biogàs es trasllada a la caldera i s'utilitza per escalfar la nau de les truges de la granja porcina i, una petita part, per mantenir la temperatura del digestor.
Per la seva banda, el digestat s'envia al separador que el premsa i el divideix en una fracció sòlida i una de líquida. La primera s'envia al femer, on es processa per convertir-se en un fertilitzant orgànic. La líquida es trasllada a una bassa coberta, on es produeix un procés de decantació d'on surten uns sediments que es retornen al femer i un líquid que s'envia a un mòdul de tractament on es transforma en aigua per a neteja i reg. "Al final del tractament tindrem tres productes: el biogàs, el fertilitzant orgànic i l'aigua recuperada", ha explicat Rosa Altisent, directora general d'Agricultura i Ramaderia.
Estratègia
La posada en marxa d'aquesta planta és una de les peces de l'estratègia del Govern per incrementar el nombre d'instal·lacions d'aquestes característiques. "Es tracta de fomentar l'ús i el consum de bioproductes i reforçar el teixit productiu per afavorir empreses basades en la bioeconomia", ha indicat Altisent.
Així, al 2030, la voluntat és arribar a produir 2 TB anuals de biogàs, que equivaldrien a la gestió d'uns 4 milions de tones de dejeccions. Així mateix, també es vol impulsar la gestió del digestat per tal d'incrementar la producció pròpia de fertilitzants i així reduir-ne les importacions, especialment en un context on el preu s'ha incrementat molt per la guerra a Ucraïna.
Per impulsar la construcció de plantes a nivell industrial, des de l'executiu el 2024 es va publicar una convocatòria per valor de 46 milions d'euros per atorgar subvencions, que va acabar rebent propostes de projectes valorats en 61 milions d'euros. Enguany s'ha fet una nova convocatòria per 25 milions d'euros, que prioritza les instal·lacions impulsades per associacions de ramaders i que preveu que les plantes puguin gestionar un màxim de 150.000 tones anuals de matèria orgànica i que aquesta provingui d'un radi màxim de 35 quilòmetres.