Lleida és el municipi amb la bretxa socioeconòmica més gran entre barris

Lleida és el municipi de Catalunya amb la bretxa socioeconòmica més gran entre el seu barri més ric i el més pobre. Hi ha una diferència gairebé de 100 punts entre el Centre Històric (35,3) i Ciutat Jardí (134,6), segons l’Índex Socioeconòmic Territorial (ST), que elabora l’Idescat. De fet, les quatre capitals de demarcació són els municipis catalans on s’observen les diferències més grans entre zones del mateix municipi, amb una bretxa entre les seccions censals més diferenciades que supera els 90 punts. La Paeria ha impulsat un pla integral de millora del Centre Històric amb un centenar d’actuacions, mentre l’associació de veïns reclama rehabilitar per atraure nous veïns i “materialitzar” les inversions promeses.

Matadepera, Tiana i Sant Just Desvern van ser els municipis de més de 1.000 habitants més benestants de Catalunya l’any 2023 d’acord amb l’índex IST, i Salt, Sant Pere Pescador i Seròs, els situats a la banda baixa. Però l’anàlisi en detall per secció censal permet, d’una banda, acotar una mica més on es troben les àrees més riques i més pobres de tots els municipis del país, i també observar els contrastos que, a vegades, es produeixen dins d’un mateix nucli, especialment en les ciutats grans.

Per exemple, si bé Matadepera és el municipi amb l’índex més elevat (129,9), en canvi, l’àrea concreta (secció censal) del país amb l’índex més alt no es troba en aquesta localitat, sinó a Sant Just Desvern. Concretament, als voltants del camp de futbol de l'Atlètic Sant Just i de l'edifici Walden on, segons Idescat, l’índex és de 138,5 punts. El segon indret de Catalunya amb un millor indicador és la zona dels jardins de la Vil·la Amèlia, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona (138,2). De fet, entre Sant Just Desvern i la capital catalana es reparteixen les 20 àrees – seccions censals– més riques de tot el país, segons l’índex IST.

A l’altre extrem, la zona amb un índex socioeconòmic territorial més baix no és a Salt, sinó que és el barri de Marca de l'Ham, a Figueres (25,8); la segona àrea és a Tortosa, a la rodalia de la plaça del Mossèn Sol (IST 31), i en tercer lloc, se situa una segona secció de Figueres, però a l’altre extrem de la ciutat, a tocar de l’estació de Figueres-Vilafant (amb 32,4).

Són dades de l’Idescat, que ha actualitzat recentment l’Índex Socioeconòmic Territorial amb dades corresponents a l’any 2023. L’indicador concentra en un sol valor les dades laborals, educatives, d'immigració i de renda de cada àmbit territorial, amb un detall que arriba fins a les seccions censals de cada municipi, la unitat administrativa inframunicipal més petita.

Centre Històric versus Ciutat Jardí

Pel que fa als municipis amb zones més desiguals en termes d’aquest índex socioeconòmic, el primer i més destacat és Lleida. A la capital del Segrià, la diferència entre l’àrea amb l’índex més alt (134,6) i el més baix (35,3) és de gairebé 100 punts; un abisme a només 10 minuts en cotxe: el trajecte que separa el barri residencial de Ciutat Jardí, als afores de la ciutat, i el Centre Històric de Lleida, al voltant del turó de la Seu Vella.

El govern municipal socialista constata les diferències existents entre els nivells de renda a la capital del Segrià i afirma que procura reduir-les "al màxim", millorant les condicions de vida de les persones amb menys ingressos i promovent la construcció de nou habitatge i d'equipaments per atreure nous veïns a les zones més desafavorides. En declaracions a l'ACN, el segon tinent d'alcalde de la Paeria i regidor d'Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, explica que en el cas del Centre Històric han impulsat un pla integral que preveu un centenar d'actuacions i que es finançarà, en gran part, amb els 25 MEUR corresponents al Pla de Barris durant els pròxims cinc anys.

Al Centre Històric, en matèria d'habitatge la Paeria impulsa iniciatives de masoveria i, també, la generació de nou habitatge assequible per a joves mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada. Per aquest motiu, explica Enjuanes, han "alliberat" diversos solars petits per poder disposar de parcel·les grans on es pugui construir habitatge de qualitat. A més, el consistori també pretén recuperar equipaments com l'edifici de l'antiga escola Cervantes, recuperar zones verdes i espais públics que esdevinguin "el factor que sigui atraient, ja no només per a joves, sinó per a qualsevol públic", assenyala el regidor.

Els veïns demanen rehabilitar edificis antics i materialitzar inversions

Segons la presidenta de l'Associació de Veïns i Comerciants del Centre Històric de Lleida, Cristina Armengol, les baixes rendes al barri s'expliquen perquè hi viu una majoria de "gent treballadora, sovint no qualificada". Segons la líder veïnal, un dels motius que fan que aquestes persones acabin al barri és el fet que els lloguers són més assequibles perquè "falta molta rehabilitació d'edificis antics".

Per tot això, Armengol considera prioritàries la rehabilitació d'edificis i la reforma urbanística del Centre Històric. A més, ha apuntat que les inversions anunciades per la Paeria en el marc del pla de Barris "estan molt bé", però insisteix que necessiten “veure accions i resultats".

Per la seva banda, el president de l'Associació de Veïns de Ciutat Jardí, Ramir Bonet, remarca que les dades no s'ajusten a la realitat del barri, on viu "gent treballadora, com ara tècnics, funcionaris o emprenedors, que tenen la seva hipoteca i els costa molt d'esforç". Per aquest motiu, indica que un rànquing així s'hauria de basar en la mediana i no en la mitjana perquè, en el segon cas, diu, qualsevol operació econòmica d'un sol individu pot suposar una alteració molt gran del resultat.

A més, tot i l’alt valor del seu indicador socioeconòmic, l'entitat veïnal denuncia una manca de serveis públics per a la gent que viu al barri, que ja acull la presó, el parc de Bombers o un campus de la UdL. "Tenim una escola i res més, i volem una escola bressol perquè cada any neixen aquí entre 50 i 70 infants. Tampoc no tenim un centre de dia", es queixa Bonet. D’altra banda, explica que l'associació reclama a la Paeria la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a les entrades i sortides del barri, perquè els lladres "tenen molt fàcil escapatòria".

Els valors més extrems, a les quatre capitals de demarcació

Les distàncies més grans entre índexs dins d’un mateix municipi no es donen només a la capital de Ponent, sinó que és un tret distintiu de les quatre capitals de demarcació, i també en algunes de les ciutats més poblades de Catalunya -com Badalona, Sabadell, Terrassa i Mataró- així com a Reus, Tortosa i Figueres.

Després del cas extrem de Lleida ve Girona, amb un diferencial de 94,6 punts entre la zona amb l’índex més baix, al barri de la Font de la Pólvora (índex 37,3), i el més alt, al barri de Montjuïc (índex 131,9). Són dos punts força allunyats, ambdós situats al límit on la capital gironina es troba amb el massís de les Gavarres.

Per la seva part, a la capital de Catalunya la distància entre l’àrea més empobrida i la més rica també supera els 90 punts. Sobre el mapa, l’àrea amb l’índex més baix (46,2) està localitzada al districte de Ciutat Vella, concretament al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (el barri gòtic), i més concretament, la trama de carrers que s’estenen entre la Via Laietana i el carrer Ciutat, i el carrer de Jaume I i el Passeig de Colom, a tocar del mar.

Molt allunyat físicament i socioeconòmica d’aquest indret hi ha la regió (secció censal) amb l’índex més elevat de la ciutat, localitzada als jardins de la Vil·la Amèlia, sobre el passeig de Manuel Girona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Finalment, amb un altre dels índexs socioeconòmics més baixos del país, de 36,5, hi ha una petitíssima secció censal tarragonina ubicada al límit entre els barris de Torreforta i Campclar, on s’aixeca l’Institut Escola Mediterrani, a tocar de la carretera N-340. La diferència amb la zona de la ciutat més rica és també de més de 90 punts en l’índex IST. Aquesta altra cara de la ciutat, amb un índex de 127,4, es troba al nou Eixample Nord, una zona cèntrica de la ciutat a prop de la plaça Imperial Tàrraco i a tocar del riu Francolí.

Més enllà de les quatre capitals de demarcació, les altres ciutats grans i mitjanes amb més distància socioeconòmica dins del mateix municipi són Badalona (+89), Sabadell (+87), Reus (+84), Mataró (+80), Tortosa (+80), Terrassa (+78) i Figueres (+75).

Municipis amb valors menys extremats

En canvi, hi ha una sèrie de municipis –generalment mitjans i petits- que destaquen en sentit contrari, per presentar uns índexs poc diferenciats entre seccions. D’una banda, hi ha el grup de municipis amb índexs majoritàriament alts, tots per sobre dels 100 punts (la mitjana/base d’aquest indicador), com Matadepera, Cardedeu, Montgat, Arenys de Munt, Viladecavalls, Fornells de la Selva, Teià o Sant Just Desvern.

En nivells socioeconòmics menys elevats hi ha un grup encara més gran de municipis que, dins del seu rang, presenten també un equilibri territorial pel que fa l’indicador. Destaquen localitats com el Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça, on la secció amb l’IST més baix (85) és a tan sols 14 punts de l’àrea més rica (99). I amb un rang similar de separació entre l’indicador més gran i el més baix dins del municipi hi ha localitats com Llinars del Vallès (99-115), Vielha (93-108), Torelló (85-99), Maçanet de la Selva (84-97), Sallent (94-107) o l'Escala (80-90), entre altres.