VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Lluís Homar porta 'El gran inquisidor' de Dostoievski al Teatre Goya amb música de piano de Bach i Messiaen

L’actor defensa que els grans textos "no són vigents, són vius"

Lluís Homar porta 'El gran inquisidor' de Dostoievski al Teatre Goya amb música de piano de Bach i Messiaen

L'actor Lluís Homar i el duet Piano Duo Brugalla & Stambolov –format per Emili Brugalla i Vesko Stambolov– porten a partir d'aquest dijous al Teatre Goya de Barcelona 'El gran inquisidor', un espectacle que fa dialogar el capítol més cèlebre d''Els germans Karamàzov' de Fiódor Dostoievski amb la música de Johann Sebastian Bach i Olivier Messiaen. En declaracions a l'ACN, Homar ha explicat que el Gran Inquisidor no és "el que podies imaginar", sinó "algú que s'ho creu i que té una argumentació", i ha avisat que l'espectador pensarà en molts moments que el personatge "té raó". El muntatge es podrà veure fins al 25 d'octubre.

Homar ha definit el muntatge com la "trobada" de "tres monstres, dos compositors i un autor, en estat de gràcia". Per un costat, la música de Bach i Messiaen, interpretada en directe per Emili Brugalla i Vesko Stambolov amb dos pianos de cua. Per l'altre, el text del Gran Inquisidor, que l'actor descriu com "una catedral".

El capítol se situa a la Sevilla del segle XVI, en els temps més ferotges de la Inquisició. Jesús reapareix estranyament sobre la terra i fa dos miracles entre la multitud. El màxim cardenal de la Santa Inquisició el fa tancar a la garjola i, amenaçant-lo amb la foguera, li imposa el seu discurs mentre Jesús calla.

Aquest silenci davant la "paraula corrupta" del poder queda representat en el "silenci sonor" dels corals de Bach, versionats per a dos pianos per György Kurtág, i en les 'Visions de l'Amen' de Messiaen, que obren i tanquen l'espectacle. El programa inclou també un fragment de 'Flamenco' de Joan Guinjoan.

En l'adaptació, feta pel mateix Homar, no hi apareixen l'Ivan ni l'Alioixa Karamàzov, els germans que a la novel·la expliquen i escolten la història. Tot i això, l'actor assegura que "en l'essència" no ha tocat "ni una paraula" del text, i destaca com sorprèn escoltar avui el cardenal qüestionant Jesucrist com a "ambaixador de la llibertat".

Homar defuig, però, parlar de vigència: "Quan els textos són bons són vius o no ho són". Després del seu pas per la Compañía Nacional de Teatro Clásico, sosté que els clàssics "ens criden, ens sacsegen, ens fan trontollar" perquè són molt grans i parlen de la condició humana.

Segons l'actor, el text "fa rumiar" perquè està escrit d'una manera que fa atractiu el discurs del cardenal, tot i que aquest no s'amaga de res: "Diu, nosaltres des de fa vuit segles no et seguim a tu, seguim el dimoni".

Sobre el seu paper protagonista, Homar admet que, "encara que sembli molt gros", s'acaba empatitzant amb un home que obre el seu discurs explicant que el dia abans ha cremat gairebé un centenar d'heretges a la plaça. "És un il·luminat, una persona de carn i ossos", diu l'actor.

Segons el Goya, el muntatge s'endinsa en "l'eterna controvèrsia de l'esperit i el poder que recorre la condició humana" i en el conflicte entre la llibertat i la servitud davant els règims autoritaris. L'espectacle es va estrenar el desembre passat al festival Temporada Alta, a Girona.

Llegeix l'original a l'ACN