L'obertura de vuit tombes al monestir de Pedralbes revela detalls sobre la reina Elisenda, enterrada fa 700 anys

El Reial Monestir de Pedralbes ha presentat aquest dijous els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, amb motiu de la commemoració dels 700 anys. La investigació ha permès estudiar de forma integral vuit tombes del segle XIV i analitzar un total de 25 individus, que acompanyaven la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir, que va ser-hi sepultada en la setantena i amb una malaltia. S'han fet servir tècniques arqueològiques, antropològiques i genètiques per primera vegada, que han servit per a qüestionar algunes atribucions històriques. "És un salt qualitatiu. Fins ara només teníem testimonis", sosté Anna Castellano, conservadora en cap del monestir.

Es tracta d'un estudi multidisciplinari que ha combinat arqueologia, antropologia física, restauració, autogeobotànica i paleogenòmica. Els treballs han inclòs endoscòpies prèvies, obertura arqueològica, anàlisi de restes humanes i materials, i la posterior restauració i reinhumació. El projecte ha estat dirigit per Anna Castellano-Tresserra, conservadora en cap del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, i Cristina Aixalà, amb la participació de l'arqueòleg Josep Maria Vila, el conservador Javier Chillida i l'antropòloga Carme Rissech.

Concretament, s'han exhumat i analitzat les tombes de la reina Elisenda, Sobirana d'Olzet, d'Artau de Foces, d'Elionor de Pinós, Constança de Cardona, Beatriu de Fenollet, Francesca Saportella, Romià de Sarrià i el sepulcre sota el paviment de la capella de la Feina (identificat inèditament durant les endoscòpies).

Pel que fa a la tomba de la reina Elisenda de Montcada, s'hi ha trobat les restes atribuïdes a la reina dipositades dins d'una caixa de fusta d'època medieval. Entre els elements destacats, també hi ha fragments tèxtils que apunten a un enterrament amb indumentària austera, probablement vinculada a l'hàbit monàstic.

Se n'han obtingut mostres genètiques, que han indicat que es tracta d'una dona d'uns 70 anys amb patologies associades a l'envelliment. Es tractaria de DISH, hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa, que l'ossificació de tot el lligament anterior de la columna vertebral fins a la pèrdua de la mobilitat.

També s'ha pogut avançar en la confirmació que la monarca era cosina de Constança de Cardona i Beatriu de Pinós, totes tres eren robustes i tenien una alçada entre 1,61 i 1,66 metres, força superior a la mitjana de les dones de l'època, que era d'1,53 metres.

Fins ara, es pensava que la reina Elisenda estava en un sarcòfag únic encastat en un arcosoli amb traceria gòtica que travessava el mur entre l'església i el claustre, però l'obertura ha evidenciat que no traspassa la paret, sinó que són dos vasos sepulcrals separats per un muret. La disposició permet una doble representació de la figura de la monarca, com a sobirana, al costat de l'església, i com a penintent, al cantó del claustre.

Tombes on no hi ha qui s'esperava

L'estudi ha permès revisar les atribucions històriques d'altres tombes. Per exemple, en el sepulcre atribuït a Artau de Foces, no s'hi ha identificat cap individu masculí, sinó dues dones adultes i tres infants.

També, en el cas de la tomba de Francesca Saportella, segona abadessa del monestir, s'han documentat almenys nou individus de cronologies diverses, fet que posa de manifest les reobertures i alteracions posteriors. Però cap d'elles no és Saportella. A més a més, en aquella tomba hi ha sis caps masculins, amb lesions d'arma blanca, que farien pensar que són d'alguna guerra. I un tronc femení amb restes fetals, de 20 a 23 setmanes de gestació.

En canvi, a la tomba de Sobirana d'Olzet sí que s'hi ha trobat un únic individu femení, que és compatible amb la primera abadessa del monestir. En aquest cas, s'ha identificat una lesió perimortem (al voltant de la mort) al rostre.

Informació sobre la salut

Després de l'anàlisi bioantropològica, el conjunt ha mostrat una majoria de dones adultes, la majoria d'edat avançada en el context medieval, a més d'infants i adolescents. També ha permès identificar patologies osteoarticulars, possibles malalties metabòliques i lesions traumàtiques, que aporten informació sobre la salut dins d'una comunitat femenina d'alt estatus. D'altra banda, des del vessant paleogenòmic s'ha iniciat l'estudi de mostres d'ADN antic, extret de mostres òssies i arterials. Aquestes anàlisis han de permetre confirmar identitats, establir relacions de parentiu i determinar l'origen biològic dels enterrats.

L'estudi també ha documentat una gran diversitat de pràctiques funeràries que fins ara eren poc conegudes al monestir de Pedralbes, com ara enterraments en farcells tèxtils i sacs funeraris i dipòsits directes dins dels sepulcres. També destaca la presència d'elements rituals, com candeles i cordills, i d'ofrenes florals i plantes aromàtiques associades als ritus funeraris.

"Un salt qualitatiu"

"És un salt qualitatiu, perquè fins ara només havíem pogut estudiar-ho a partir dels testimonis que hem conservat, com aquest edifici patrimonial, la pròpia tomba de la reina o l'heràldica", assegura la conservadora en cap, Anna Castellano, que ha subratllat que estan a l'inici de l'estiu i que han pogut obrir ja "moltes portes". Ha reblat que tot això serà "un banc de dades que en el futur pot anar donant molta informació" sobre com es vivia al segle XIV.

En la mateixa línia, l'antropòloga Carme Rissech destaca que aquesta investigació aporta "dades directes" dels individus que hi van viure, en aquest cas la noblesa femenina del segle XIV al voltant de la reina. "Quan llegeixes un llibre, tens informació que pot estar modificada. Però quan veus un esquelet, no", sosté Rissech, que destaca la importància perquè el de Pedralbes és un dels pocs monestirs catalans on les tombes es conserven i no han estat espoliades.

La investigació continua

La investigació de les tombes del monestir de Pedralbes continuarà al llarg del 2026 i el 2027, amb treballs pendents com ara les datacions a través del carboni 14, els estudis de colorants, l'anàlisi de materials documentals i l'ampliació de les dades genètiques. Aquests treballs volen resoldre aspectes com la identitat dels enterrats, la reutilització de tombes o la dinàmica interna dins d'un centre de poder femení del segle XIV.