Localitzades dues construccions funeràries intactes de dos magnats del segle X identificats a Castellar Vell

Localitzades dues construccions funeràries intactes de dos magnats del segle X identificats a Castellar Vell. La campanya arqueològica 2025-2026, que ha presentat l’Ajuntament de Castellar del Vallès, ha permès localitzar dues construccions funeràries intactes i segellades úniques a Catalunya. Des del consistori han remarcat que la troballa situa el jaciment de Castellar Vell "en el mapa arqueològic europeu i reforça el seu valor per entendre la formació del Comtat de Barcelona i de la Catalunya Vella altmedieval". Hi concorre "una particularitat excepcional" i és que s’han pogut identificar les persones enterrades. Es tractaria de dos magnats esposos del segle X, Ermomir i Riquil·la.

La intervenció d’enguany, continuació de les campanyes anteriors, ha continuat revelant evidències de l’extraordinari poblat altmedieval d’època carolíngia documentat des del segle VIII, així com de la posterior ocupació de l’indret amb l’església i parròquia de Sant Esteve de Castellar (Castellar Vell), que va tenir continuïtat fins al segle XVIII.

La campanya, que és fruit d’un acord pressupostari de l’equip de govern (Som de Castellar – PSC) i el grup municipal de Junts per Castellar, ha servit per completar la recerca als sectors sud i nord de l’església. En aquest darrer sector han aparegut, entre altres restes arqueològiques, dues sepultures "excepcionals" amb construcció funerària de tipus monumental del segle X, totalment intactes i segellades, atribuïbles a personatges rellevants. Aquestes tombes, per la seva singularitat constructiva, datació cronològica i excel·lent estat de conservació, esdevenen, ara com ara, úniques a Catalunya.

La troballa situa el jaciment altmedieval i l’assentament de Castellar Vell en "el mapa arqueològic europeu". A més, hi concorre "una particularitat excepcional" i és que s’han pogut identificar les persones enterrades. Es tractaria de dos magnats esposos del segle X, Ermomir i Riquil·la, un dels quals disposa d’una làpida funerària de marbre associada.

Segons l'ajuntament, la singularitat de la troballa rau també en el fet que la inscripció funerària permet posar nom a un personatge de la població civil del segle X, mentre que les làpides que es coneixen d’aquesta època corresponen a comtes i bisbes.

La làpida d’Ermomir està datada l’any 966 i conté una inscripció en llatí que fa referència al cos del difunt sepultat sota grans pedres i lloses. De làpides d’aquest tipus se’n coneixen molt pocs exemples a Catalunya. En aquest cas, han destacat que "l’excepcionalitat no només rau en la peça epigràfica, sinó també en el fet que s’hagi localitzat en la construcció funerària vinculada a aquest personatge".

A més, les troballes òssies podrien tenir relació amb un document de l’any 965, tot i que aquest haurà de ser objecte d’un estudi més aprofundit. El text esmenta Ermomir i la seva esposa Riquil·la en relació amb una donació piadosa de finques i propietats a la zona de Canyelles i del castell de Castellar a l’església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta línia de recerca podria contribuir a establir noves connexions entre les fonts escrites, la làpida funerària i les restes arqueològiques, i obrir noves perspectives sobre les elits rurals del segle X vinculades a l’òrbita del Comtat de Barcelona.

Així mateix, han afegit, les sepultures corresponen a un moment previ a la consolidació del feudalisme, en què hi havia magnats i personatges amb poder, terres i vincles amb el poder comtal. Segons els experts, no es tracta necessàriament de nobles en el sentit posterior del terme, sinó d’una elit rural amb capacitat econòmica, influència territorial i connexions religioses i polítiques destacades.

El jaciment arqueològic de Castellar Vell constitueix "un model de referència i un exemple cabdal per conèixer de primera mà el procés formatiu del Comtat de Barcelona i l’antic terme de Castellar", en el marc de la configuració i organització territorial de la Catalunya Vella altmedieval.

Les excavacions han permès documentar l’existència d’un poblat altmedieval que ocupava el turó de Castellar Vell en època carolíngia, especialment durant els segles IX i X. Aquest assentament s’ha d’entendre en el context de l’expansió i reorganització dels comtats catalans, en un espai estratègic, protegit per barrancades i amb un accés difícil, que concentrava funcions de poblament, defensa, poder religiós i control territorial.

La referència a 'castrum castellare', citat documentalment al segle X, apunta a l’existència d’un castell en aquest entorn, fet que reforça la importància política i militar del lloc. Castellar Vell s’ha d’entendre, doncs, com un assentament encastellat de gran rellevància dins l’organització del territori del Comtat de Barcelona.

Les recerques arqueològiques han posat de manifest "una ocupació molt intensa" del turó. Fins ara s’hi han localitzat 223 enterraments antropomorfs dels segles IX, X i XI i una setantena de sitges, tot i que només s’ha excavat aproximadament al voltant d’un 20% de la superfície total del jaciment. Aquestes dades evidencien la magnitud de l’assentament i el seu valor excepcional per estudiar el poblament altmedieval.

La troballa de les sepultures d’Ermomir i Riquil·la també aporta una nova dimensió al jaciment, perquè permet relacionar restes arqueològiques concretes amb noms propis i amb una possible documentació escrita coetània que caldrà estudiar amb més detall. Aquest fet és especialment rellevant en l’estudi de les societats altmedievals, ja que permet connectar arqueologia, epigrafia i documentació històrica en un mateix espai.

La presentació ha tingut lloc al mateix jaciment de Castellar Vell i ha comptat amb l’assistència de l’alcaldessa de Castellar del Vallès, Yolanda Rivera Dueñas; el director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Andreu Felip Ventura; el doctor en Història i professor titular d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona Ramon Martí Castelló; l’arqueòleg i responsable del projecte d’excavació, Jordi Roig Buxó, d’Arqueologia i Patrimoni Arrago; la paleoantropòloga Rocío Gómez Martínez, d’Arrago i de la Universitat d’Edimburg; i l’arqueòleg territorial del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Martín Oliveras.