L'OLAF detecta un 8% menys d'irregularitats, però creixen un 13% els diners defraudats
L'Oficina Europea de Lluita contra el Frau quantifica la taxa de recuperació en el 96% en els últims deu anys
- Què ha passat: L'Oficina Europea de Lluita contra el Frau ha registrat 13.010 irregularitats el 2025, un 8% menys que el 2024. Però la xifra defraudada ha pujat a 2.100 milions d'euros, un 13% més que l'any anterior.
- Els patrons més comuns: Els casos de frau predominants són falsificació de documents justificatius i declaracions incorrectes de valor. Entre les irregularitats no fraudulentes, destaca la declaració incorrecta de mercaderies en duanes.
- Els següents passos: La Comissió Europea vol modernitzar el marc antifrau antes del proper pressupost europeu, amb estratègies nacionals obligatòries i més exigències d'informació als estats membres.
- Per a qui importa: Al pressupost de la UE, que necessita protegció davant un frau cada vegada més sofisticat que requereix major coordinació entre autoritats nacionals i europees.
L'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) ha detectat un 8% menys d'irregularitats l'any 2025 en comparació al 2024; però han crescut un 13% els diners defraudats. És una de les principals dades que revela l'informe anual sobre la Protecció dels Interessos Financers (PIF) de la Unió Europea. L'any passat es van registrar un total de 13.010 irregularitats, per un valor de 2.100 milions d'euros (MEUR). D'aquestes, 986 es van classificar com a fraudulentes i van involucrar 274,3 MEUR. El document també indica que la taxa de recuperació ha superat el 96% en la darrera dècada en els casos amb un seguiment complet. Entre el 2016 i el 2025, l'OLAF i la Comissió Europea han evitat que es malgastessin més de 658 MEUR.
El document marca una evolució en la forma en què es mesuren els esforços per salvaguardar els fons públics. En comptes de centrar-se principalment en la detecció, ara s'avalua cada etapa del cicle antifrau: des de la prevenció fins a la investigació, l'enjudiciament, la recuperació i l'informe.
Segons l'informe, els casos de frau més freqüents estan vinculats a la falsificació de documents justificatius, com factures, el compliment de criteris per rebre ajuts o la declaració incorrecta de valor. Entre les irregularitats no fraudulentes, les més habituals van ser la declaració incorrecta de mercaderies en duanes i l'incompliment de les normes de contractació pública en matèria de política de cohesió.
Malgrat que el nombre de casos ha disminuït respecte a l'any anterior, l'informe sosté que el frau que afecta el pressupost de la UE continua evolucionant, i requereix cada vegada d'eines més sofisticades i d'una estreta cooperació entre les autoritats nacionals i europees.
En aquest sentit, també identifica àrees on calen més progressos. Les investigacions continuen sent llargues i complexes i, per això, reclama una coordinació més estreta entre les autoritats administratives, d'investigació i judicials per millorar la recuperació dels fons obtinguts de manera fraudulenta.
El text també esgrimeix els plans de la Comissió Europea per modernitzar l'arquitectura antifrau abans del pròxim Marc Financer Plurianual. Entre les reformes plantejades hi ha estratègies nacionals antifrau obligatòries, més exigències d'informació per als estats membres i una revisió del marc legislatiu dels organismes antifrau europeus per garantir que continuen sent adequats davant les amenaces cada vegada més sofisticades.