VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Marc Artigau dirigeix 'El meu germà' al Maldà: "Entendrem abans el funcionament de l'univers que el d'una família"

Els germans Llorenç i Robert González protagonitzen la 'comèdia cabaret', que s'endinsa en les relacions familiars

Marc Artigau dirigeix 'El meu germà' al Maldà: "Entendrem abans el funcionament de l'univers que el d'una família"

El dramaturg i escriptor Marc Artigau dirigeix al Maldà de Barcelona l'obra de teatre 'El meu germà', una comèdia estil cabaret que s'endinsa en el complex món de les relacions familiars. Els actors Llorenç i Robert González són germans tant al món real com damunt l'escenari, en un espectacle que combina el teatre, la música, la poesia i un humor negre, absurd i irreverent. "Entendrem abans el funcionament de l'univers que el d'una família", ironitza Marc Artigau. L'obra inclou l'adaptació d'un relat del llibre 'El millor dels mons' (Quaderns Crema) de Quim Monzó, i el poema 'Amor de la meva mare' de Jacint Verdaguer. Es podrà veure del 4 de juny al 12 de juliol.

'El meu germà' és un espectacle fraternal que s'articula al voltant de 19 escenes, que passen pel cant o el ball, però també inclouen un conte de Quim Monzó i un poema de Jacint Verdaguer. L'obra vol obrir debats al voltant de dos germans, en Llorenç i en Robert, que ho són tan dins com fora del teatre.

"A partir de la idea de tenir germans i no tenir-los, de ser el petit o el gran o el mitjà, a partir d'aquest imaginari, parlem de les famílies", explica el dramaturg Marc Artigau, que afegeix: "És una comèdia. La voluntat és que el públic s'hi passi bé. És un 'feel good', que es diu ara".

El director d''El meu germà' també subratlla que l'espectacle està pensant perquè "no sàpigues que en Llorenç i en Robert són germans" a la vida real. "Tu veus a veure l'espectacle i funciona per si sol. Si saps que són germans, fantàstic. Però si no ho saps, no et perds res", assegura Marc Artigau, que sosté que només han volgut fer "una història de germans" i no "autoficció".

En la mateixa línia, l'actor Llorenç González sosté que l'obra funciona igualment, però afegeix que "el fet que ho hàgim creat nosaltres dos com a germans, el tipus de complicitat, els codis inexplicables que apareixen, tenen una rellevància a l'espectacle".

"També ho hem fet per a donar-nos el gust, perquè mai havíem treballat Junts d'aquesta manera. És un gust retrobar-nos també sobre l'escenari", admet Llorenç González. El seu germà Robert afegeix que també els permet "tornar a jugar una mica".

A l'obra, a més dels textos de Monzó i Verdaguer, també hi surten cançons de Gertrudis i Carlos Gardel. I hi ha una nombrosa presència d'instruments, com el piano, la guitarra, el saxofon, clarinets, l'acordió, campanes i percussió.

Llegeix l'original a l'ACN