Maria del Mar Bonet, Estrella Morente, Mayte Martín i Tarta Relena posen veu al muntatge 'Cançons del Grec'
Lorena Nogal porta al Mercat de les Flors el seu espectacle 'La protagonista'
- Què passa: Maria del Mar Bonet, Estrella Morente i Mayte Martín, entre altres, actuen el 20 de juliol al Teatre Grec amb 'Cançons del Grec', un muntatge sobre els 50 anys del festival com a escenari de l'intercanvi cultural.
- La clau: No és una retrospectiva ni una col·lecció de temes més famosos, sinó un viatge musical que recorre del cant popular al jazz, travessant llenguatges que han definit la identitat del Grec.
- Com funciona: Pol Segarra ha reivindicat el festival com 'el gran escenari referent de Catalunya pel mestissatge de sons', amb una banda base de deu músics i un cor de vint veus coordinat per Selma Bruna.
Maria del Mar Bonet, Estrella Morente, Rosa Zaragoza, Meritxell Gené, Mayte Martín, Lucia Fumero, Tarta Relena i Borja Penalba actuaran a l'espectacle 'Cançons del Grec. 50 anys de música, ponts i mestissatge', que tindrà lloc al Teatre Grec el 20 de juliol. El concert recorre alguns dels llenguatges que han definit la identitat musical del festival i el diàleg entre la ciutat i el món. Cristina López Gómez, directora artística, ha dit que no han escollit les cançons més conegudes dels artistes, sinó els textos i temes que tenen més a veure amb la identitat del Grec. Per altra banda, la ballarina i coreògrafa Lorena Nogal porta aquest divendres i dissabte al Mercat de les Flors el seu espectacle 'La protagonista'.
Pol Segarra, director artístic i executiu de l’espectacle (TRESC) al costat d'Àlex Serra (Taller de Músics), ha remarcat que el muntatge 'Cançons del Grec. 50 anys de música, ponts i mestissatge' "no és una retrospectiva ni tampoc un homenatge". La proposta tampoc és una successió de recitals, sinó "un viatge musical construït a partir dels ponts que el festival ha obert durant cinc dècades entre Catalunya, la Mediterrània i el món", han destacat des del festival.
Segarra ha manifestat que quan els hi van fer l'encàrrec van pensar que s'havia de reivindicar el Grec des de la seva vessant més integradora de la cultura. "El festival Grec i l'escenari del Grec ha sigut el gran escenari referent de Catalunya pel que fa a la barreja de sons". A l'escenari, ha dit, es veuran artistes que tenen "un ADN més Grec i han agafat músiques de cultures d'arreu del món i l'han portat a Catalunya i han treballat en el mestissatge i barreja de sons".
'Cançons del Grec' situa la cançó com a fil conductor d’un recorregut que va del cant popular, religiós o èpic a la cançó d’autor, la Nova Cançó, el flamenc, el jazz i les músiques d’anada i tornada.
Segarra ha assenyalat que a l'espectacle no es cantaran les cançons més conegudes dels artistes ni serà una revisió dels temes més cabdals que han passat pel Grec. "El concepte és el Grec com a gran escenari de l'intercanvi cultural del país".
Sota la coordinació del Taller de Músics, una banda base formada per deu músics acompanya els artistes convidats i s’hi suma un cor de vint veus femenines coordinat per Selma Bruna.
'Cançons del Grec. 50 anys de música, ponts i mestissatge' és una coproducció de TRESC (Abacus) i Grec Festival de Barcelona en col·laboració amb el Taller de Músics.
'La protagonista'
'La protagonista' es podrà veure aquest divendres i dissabte al Mercat de les Flors. És el primer solo en sala de Lorena Nogal, una evolució del seu camí creatiu després d’'El elogio de la fisura' i 'PICASSa'. Nogal ha dit que viu una nova etapa en la qual vol posar el focus com a creadora més enllà de la intepretació.
La història, ha apuntat, neix d'una mirada enrere quan va rebre el Premi Nacional de Dansa. En aquell moment, va tenir l'espai de revisitar d'on venia i es va preguntar com havia arribat fins aquí.
La coreògrafa ha assenyalat que es va adonar que havia construït la seva identitat des d'un segon pla i des d'uns espais íntims i des d'unes carències. "Em venia molt de gust posar aquests espais més íntims i vulnerables sobre la taula i donar-los-hi valor". Així mateix, ha declarat que continua posant el focus en els processos de transformació, però també volia posar en primer pla la recerca des de la seva pròpia història.
Lorena Nogal (Barcelona, 1984), es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona i va perfeccionar la seva tècnica a la companyia IT Dansa. Des del 2008, treballa com a coreògrafa i ballarina a la companyia de dansa contemporània La Veronal, col·laborant amb Marcos Morau. És cocreadora del projecte HOTEL Col·lectiu Escènic. Entre els seus projectes en solitari, 'El elogio de la fisura' i 'AQUÍ' (creació i interpretació per a HOTEL Col·lectiu Escènic; 2023). Premi Nacional de Dansa 2024 a la millor intèrpret del Ministeri de Cultura, l’artista ha passat pel programa Creació i Museus del Grec Festival de Barcelona. El 2025, el Graner i el Museu Picasso van produir 'PICASSa' dins del programa del Grec Festival 2025, que es va poder veure en aquest darrer espai.
'Spafrica' i 'Wasted land'
Aquest dimarts i dimecres també arriba al Grec a la Fundació Joan Brossa-Centre de les Arts Lliures 'Spafrica', de Studio Julian Hetzel i Ntando Cele amb dramatúrgia de Miguel Melgares. Un muntatge en anglès amb subtítols en català que combina música, teatre i vídeo en una experiència multidisciplinària. L'espectacle relaciona capitalisme i racisme, units per un element escàs que és font de conflicte com és l’aigua.
Música, política i versos de T.S.Eliot s'uneixen en un altre espectacle sobre el colonialisme dels residus. És 'Wasted land' també amb Ntando Cele, que es podrà veure al Lliure de Montjuïc a la Sala Fabià Puigserver aquest divendres i dissabte. Teatre, humor negre, composició coral, vídeo, ecologia queer... són els llenguatges amb els quals Ntando Cele porta a escena la relació entre els humans i els seus residus. Amb música i cançons i el poema de T.S. Eliot 'The waste land' guiarà l'espectsador per una recerca científica i sociològica contemporània sobre el colonialisme dels residus. "El vam concebre quan em volia comprometre amb la sostenibilitat", ha declarat Ntando Cele.