VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Martí Llorens retrata la fi d'Icària a La Virreina: "A la Vila Olímpica no es va fer ni un habitatge social"

Una altra exposició sobre la col·laboració de Marion Scemama i David Wojnarowicz recorda l'art polític als EUA de Reagan

Martí Llorens retrata la fi d'Icària a La Virreina:

La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona estrena la tardor amb l’exposició 'Martí Llorens. Arxiu Icarià. Poblenou (1987-1992)', amb més de 500 peces que el fotògraf Martí Llorens va reunir mentre desapareixia la barriada industrial d'Icària i es construïa la Vila Olímpica. En declaracions a l'ACN, Llorens recorda que allà "no es va fer ni un habitatge social" tot i que s'hi van aixecar més de 2.000 pisos, i assegura que aquella operació "avui no es podria fer així". El centre també obre 'Marion Scemama i David Wojnarowicz. Una història americana', la primera retrospectiva de l’art polític de tots dos als Estats Units de Ronald Reagan. Les dues mostres es podran veure de franc del 31 d'octubre al 28 de març.

L’Arxiu Icarià, que custodia l’associació Factoria Heliogràfica, combina dos projectes de Martí Llorens: un treball de creació fet amb una càmera estenopeica i la documentació que li va encarregar l’empresa municipal Vila Olímpica SA entre el 1987 i el 1992. Gairebé tot el material són còpies d’època i bona part s’exposa per primera vegada.

Llorens explica que tot va començar amb una assignatura pendent de la Facultat de Belles Arts. “Vivia a la Barceloneta, molt a prop d’aquí, en un sector que coneixia”, diu. Amb un permís municipal, va fotografiar els enderrocs amb una càmera sense òptica, i aquell "autoencàrrec" es va convertir en una feina de documentació que va durar cinc anys.

El fotògraf considera que “la Barcelona d’avui és el resultat d’aquell inici, amb tot el bo i tot el dolent”. Entre els guanys, cita el front litoral, la ronda i les noves xarxes de sanejament. Però recorda que en aquell moment l’habitatge social “no es va ni plantejar”, que l’Ajuntament va cedir terrenys per a hotels i que es van enderrocar edificis que avui “no s’haguessin enderrocat ni de lluny”.

Llorens diu que la gentrificació i els fons que expulsen veïns dels barris eren “impensables” també en aquell moment. “Jo visc a la Barceloneta. Avui és un luxe”, afirma. Per això insisteix que cal contextualitzar aquella operació: “Estem en un altre món; és una altra ciutat, és una altra fotografia”.

L'autor de l'exposició descriu Icària com un lloc on “si no hi anaves, no hi passaves”. Era una barriada nascuda a finals del segle XIX, tancada per les vies del tren, amb grans indústries, petits tallers i cases de treballadors, al costat d’un mar sense platges. “Era un lloc molt estrany i molt particular”, recorda.

L’exposició també inclou objectes que el fotògraf va recuperar dels enderrocs, com una ampolla de llet amb les sigles de la CNT, plànols industrials o documents de la Guerra Civil. Hi ha una teula dels antics magatzems de Crèdit & Docks. "És l’únic rastre físic que queda de tots aquells magatzems”, explica Llorens.

Art fora del sistema

L’altra mostra que s'inaugura a La Virreina reuneix més de 200 peces que Marion Scemama i David Wojnarowicz van fer junts. És una coproducció amb el Centro Cultural de Belém de Lisboa, comissariada per João de Sousa Cardoso i Yannick Le Guillanton, i és la primera vegada que es veu a l’Estat espanyol.

En declaracions a l'ACN, Marion Scemama explica que va descobrir David Wojnarowicz l’estiu del 1983, quan fotografiava un magatzem abandonat de Nova York ple de murals. Hi va saber que ell l’havia obert a tots els artistes de l’East Village. “Vaig pensar que devia ser un paio fantàstic per obrir un lloc així a tothom i no quedar-se’l per a ell”, rememora.

Quan finalment el va conèixer, havien de passar una hora fent fotos i van estar-se’n cinc parlant. Ell era un artista "radical", crític amb la societat nord-americana, i ella venia de l’extrema esquerra francesa. “Ens vam reconèixer en el mateix espai crític del món i de la societat”, confessa la fotògrafa. A partir d’aquí van començar a fer vídeos i fotografies junts.

La fotoperiodista recorda que Wojnarowicz “estava fora del sistema” i que era difícil de vendre, perquè no tenia un estil reconeixible com Keith Haring o Jean-Michel Basquiat. També explica que ell, homosexual, “mai va ser una amenaça” per a ella. “Érem com dos nens”, assegura. Van fer junts un últim viatge el 1991, un any abans que ell morís. Per a Scemama, l’art “és sempre un espai de resistència”. “Tot és polític, i en l’art el gest més petit és polític”, defensa.

Les dues exposicions, a la planta 1 de la Virreina, s’inauguren aquest divendres a les 19.00. Són dues de les cinc mostres que el centre acollirà al llarg d'aquesta tardor.

Llegeix l'original a l'ACN