Membres de la Marxa de la Llibertat de 1976 reivindiquen des de Montblanc el seu llegat en el moviment ciutadà pacifista

Cinquanta anys després de la Marxa de la Llibertat, integrants de la iniciativa en reivindiquen el llegat en l'eclosió dels moviments ciutadans pacifistes a través d'una exposició itinerant a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. A Montblanc, les càrregues policials van impedir que la marxa arribés a Poblet el 12 de setembre de 1976. Mig segle després, els participants recorden el simbolisme de la gesta i el llegat per als moviments pacífics independentistes, com és el cas de les manifestacions del procés. "Es feien dins de l'àmbit de la no violència, eren la continuïtat de tot allò que vam començar nosaltres ", afirma Pilar Magrinyà. D'altra banda, aquesta tarda una caminada entre l'Espluga de Francolí i Poblet rememorarà els fets.

Aquest dissabte, 12 de setembre, fa 50 anys de les càrregues policials contra els integrants de la Marxa de la Llibertat a l'altura de Montblanc. La iniciativa, de caràcter pacífic, es va plantejar com una mobilització arreu dels Països Catalans l'estiu de 1976. Dividits en sis columnes, els marxaires van recórrer pobles i ciutats on van difondre les reivindicacions del moviment democràtic sota el lema 'Poble català. Posa't a caminar'. Principalment, el moviment reclamava la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'autonomia. Aquesta va ser una de les expressions més destacades de la voluntat d'una part important de la societat catalana per avançar cap a un sistema democràtic durant els primers anys de la transició, a la vegada que es van compartir aquestes tendències a la majoria de les poblacions del Principat.

Una de les seves integrants, Pilar Magrinyà, ha estat present a la inauguració de l'exposició '1976-2026. 50 anys de la Marxa de la Llibertat', que es pot visitar a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc. La mostra, que tindrà caràcter itinerant, compta amb material de l'època com ara octavetes, fotografies d'arxiu i retalls de la premsa de l'època amb la voluntat de rememorar els fets i traslladar els valors democràtics no només a les generacions presents, sinó també a les futures.

En aquest sentit, s'ha recordat la gesta d'aquells mesos i s'ha reivindicat el llegat que va tenir el moviment envers l'eclosió d'altres iniciatives ciutadanes pacífiques, especialment durant les mobilitzacions del procés independentista. "Es van muntar les famoses marxes per la llibertat, que n'hi va haver múltiples a tot arreu. Jo també hi vaig participar, i pensava, 'això és la Marxa de la Llibertat de l'any 76, però sense la repressió brutal d'aleshores'", ha apuntat a l'ACN. "La situació és molt diferent, han canviat moltes coses, però encara no hem aconseguit tot el que volíem", ha afegit la marxaire, qui afirma que la iniciativa va contribuir en mostrar a la societat altres maneres d'organitzar-se a través del pacifisme.

Mig segle d'una mobilització que va topar amb la repressió franquista

L'organització va preparar durant mesos la marxa, que va recórrer prop de 300 pobles de Catalunya, País Valencià i Illes Balears l'estiu de 1976. Tot plegat, enmig d'un ambient repressiu, ja que la iniciativa va ser prohibida explícitament per les autoritats franquistes. Malgrat la prohibició, els marxaires no es van arronsar i van mantenir-la, que va haver de fer front a la vigilància, les nombroses detencions i multes, a més de la repressió policial.

A Montblanc, aquest fet es va traduir en càrregues contra els participants, que no van poder culminar l'objectiu d'arribar a Poblet pels volts de l'Onze de Setembre com tenien previst. Només alguns van poder arribar al monestir de forma clandestina. D'aquesta manera, la comarca de la Conca de Barberà es van convertir en l'escenari final d'una mobilització que havia recorregut el país durant més de dos mesos i que simbolitzava la voluntat d'una part important de la societat catalana de deixar enrere la dictadura franquista.

Aquest dissabte a la tarda, coincidint amb l'efemèride, es farà una caminada entre l'Espluga de Francolí i Poblet, en un recorregut de poc més de tres quilòmetres. Es tracta d'una de les activitats incloses en el marc de la commemoració oficial '1976. 50 anys de lluites democràtiques'.