Més d’un centenar de persones intenten impedir el desnonament d'un bloc de Sant Andreu amb 32 residents
La comitiva judicial no ha fet acte de presència però la COSHAC fa una crida a mantenir la mobilització
- Què ha passat: Concentració aquest dimecres al matí davant del carrer del Llenguadoc 74 per frenar el desnonament programat a les 8 hores. Al bloc viuen més de 50 persones, entre infants, gent gran i gent vulnerable.
- Les demandes: Les famílies reclamen des de fa anys poder regularitzar la seva situació i accedir a un lloguer assequible. Fins i tot han proposat que l'Ajuntament adquirís la finca per integrar-la al parc públic d'habitatge.
- Suport extern: Sindicats educatius (USTEC, CGT, Intersindical) han protestat perquè afecta alumnes escolaritzats en diversos centres de Barcelona. Els concentrats confien en la mobilització als carrers.
- La crítica: Els col·lectius denuncien que s'executa el desnonament sense haver garantit alternatives habitacionals prèvies per als residents.
Més d’un centenar de persones es concentren aquest dimecres des de primer hora del matí davant del bloc del carrer del Llenguadoc, 74, al barri de Sant Andreu de Barcelona, per intentar impedir el desnonament de les 32 persones que hi viuen. El llançament estava previst per a les vuit del matí, però al migdia encara no havia arribat la comitiva judicial ni hi havia presència policial a l’exterior de l’immoble. Els col·lectius en defensa de l’habitatge havien convocat la mobilització a partir de les set del matí, i des de llavors estan concentrats en un ambient festiu i reivindicatiu. Asseguren que no marxaran fins que no es confirmi que s'atura el llançament.
(Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema amb declaracions de la COSHAC al migdia)
Segons la Coordinadora Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), al bloc hi viuen des de fa més de nou anys una cinquantena de persones, entre les quals hi ha menors i persones en situació de vulnerabilitat.
La portaveu de l’organització Maria Serra ha explicat que els residents reclamen poder regularitzar la seva situació i accedir a un lloguer assumible. Segons va indicar aquest matí, entre els afectats hi ha també una desena d’infants escolaritzats al barri.
La COSHAC explica que la finca havia estat propietat de Reale Seguros, que, segons el col·lectiu, va iniciar fa anys diversos procediments de desallotjament després de no renovar contractes de lloguer.
Posteriorment, el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu va ocupar alguns dels pisos que havien quedat buits per allotjar-hi persones en situació de vulnerabilitat.
El col·lectiu assegura que des de la compra s’han continuat executant desnonaments d’alguns residents i denuncia que els veïns han patit situacions d’assetjament, i que no tenen "cap solució habitacional", ha explicat Serra.
Preguntada per les possibilitats d’aturar el llançament, ha assegurat que desconeixen si prosperaran les vies legals plantejades, però que confien en la pressió al carrer: “No sabem si el decret funcionarà, però confiem en la mobilització als carrers”.
A l'espera del desenllaç
Cap a les dues del migdia la mobilització seguia en marxa. Una altra de les portaveus de la COSHAC, Marta Espriu, ha explicat que les darreres informacions que tenien és que des de l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya s'estava intentant tancar una data per fer una taula de negociació amb la propietat. Espriu ha dit que, tot i aquesta voluntat de l'administració, saben que el jutjat pretén tirar endavant l'execució del desnonament. "Per tant, fins que no tinguem una solució definitiva per a les famílies, seguiment fent una crida a què la gent vingui a aturar el desnonament a la porta", ha afirmat. La portaveu ha afegit que fins que no tinguin el paper de la cancel·lació del desnonament signat pels jutjats, no podran "celebrar la victòria".
En aquest sentit, ha defensat que és la mobilització social la que ha fet que les administracions es moguessin, tot i que "tard"; i ho ha vinculat també amb la convocatòria d'eleccions generals. "No interessa que, aquí a Catalunya, on també governa el PSC, s'executin desnonaments", ha declarat.
Espriu ha posat sobre la taula que també quan l'administració intenta aturar aquest llançament, els mecanismes legals que hi ha són "curts" i jutjats i propietaris poden continuar tirant endavant les execucions. Segons Espriu, en aquest cas el desnonament es podria aturar independentment de l'entrada en vigor dels decrets del govern espanyol.
Per a la portaveu, una de les solucions a situacions com aquesta passa per la compra d'aquests habitatges per part de l'administració perquè es puguin destinar al lloguer social. Ha afegit que això no és una solució definitiva, "perquè al final és una manera de regalar diners públics a butxaques de privats", però ha plantejat que pot ser una solució transitòria.